La irrupci¨® de la ultradreta enterboleix la vict¨°ria de Merkel

Quatre anys m¨¦s per a l'era Merkel. El partit de la canceller ha guanyat les eleccions alemanyes per quarta vegada consecutiva i per una folgada majoria despr¨¦s de 12 anys al capdavant de la primera economia europea, segons els resultats de les primeres projeccions publicats per la televisi¨® p¨²blica ARD, per¨° queda molt afeblit. La Uni¨® cristanodem¨°crata (CDU/CSU) hauria obtingut un 33% dels vots (una assignaci¨® provisional de 246 escons), seguida de la socialdemocr¨¤cia (SPD) que hauria patit una derrota hist¨°rica ¨Cpitjor resultat des del 1949¨C en obtenir el 20,5% dels vots. "Esper¨¤vem un resultat millor", va recon¨¨ixer Merkel, qui tamb¨¦ va recordar: "Som el partit m¨¦s fort i no pot haver-hi coalici¨® de Govern sense nosaltres". El bloc conservador que lidera va ser el que m¨¦s suports ha perdut fregant tamb¨¦ m¨ªnims hist¨°rics. Fins a un mili¨® d'ells van migrar a l'extrema dreta.

Els resultats provisionals confirmen a m¨¦s la not¨ªcia temuda des de fa setmanes: un partit d'extrema dreta entrar¨¤ al Parlament per primera vegada des de la segona Guerra Mundial. I ho far¨¤ com el tercer partit m¨¦s votat, amb una representaci¨® molt per sobre del 5% necessari per accedir al Bundestag. Amb un discurs xen¨°fob i contrari a l'euro, Alternativa per Alemanya (Afd) hauria aconseguit un 12,6% dels vots (94 escons), segons els sondejos.

L'aritm¨¨tica indica que la ultradretana Afd podria tenir, segons les xifres preliminars, prop de 90 escons al Parlament, la qual cosa suposa un potencial per marcar l'agenda pol¨ªtica i el debat nacional sense precedents. "Recuperarem el nostre pa¨ªs i el nostre poble", va dir el col¨ªder del partit, Alexander Gauland, poc despr¨¦s de con¨¨ixer els primers resultat. El ministre d'Exteriors, Sigmar Gabriel, va considerar recentment Afd "veritables nazis".

Extremismes a part, bona part dels alemanys ha votat pel continuisme. Merkel representa encara per a molts ciutadans l'estabilitat, en un m¨®n convuls en el qual habiten Trump, Erdogan i Kim Jong-un. Representa l'assertivitat i la fermesa necess¨¤ries per fer front a les amenaces internacionals. ?s tamb¨¦ per als seus votants, l'art¨ªfex d'un per¨ªode econ¨°mic, que malgrat la punyent desigualtat que recorre el pa¨ªs i els estralls projectats a l'exterior per la seva pol¨ªtica comercial, ha reportat altes cotes de benestar a milions de ciutadans a Alemanya. El diumenge al mat¨ª, Volker Kraftczyk, un enginyer aeron¨¤utic de 47 anys resumia b¨¦ aquest sentiment despr¨¦s de votar en un barri del nord de Berl¨ªn. "?s una dona forta que ens representa b¨¦ a la resta del m¨®n. I aqu¨ª dins. Alemanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s rics del m¨®n. No ens podem queixar, no?". Encara aix¨ª, la caiguda de m¨¦s de vuit punts del bloc conservador ¨Cel que m¨¦s perd i sobretot en favor de la ultradreta i a l'Est¨C, indica que la crisi pol¨ªtica nascuda despr¨¦s de l'arribada d'1,3 milions de refugiats al pa¨ªs segueix viva.

La direcci¨® de l'SPD va anunciar que repetir una nova gran coalici¨® com la que ha mantingut fins ara amb el bloc conservador de Merkel no ¨¦s una opci¨®. Formar un Govern amb Verds i Liberals seria llavors l'¨²nica opci¨® viable per al partit de la canceller alemanya, obligada a buscar un soci de coalici¨® per aconseguir la majoria.

El discurs del candidat de l'SPD, Martin Schulz, centrat en la just¨ªcia social, no ha acabat no obstant aix¨° de quallar. Les xifres inicials apunten a un desastre socialdem¨°crata. L'SPD hauria obtingut el seu pitjor resultat de la hist¨°ria de l'Alemanya moderna, un 20,5% (153 escons). Per moments, a l'inici de l'any, va semblar que Schulz podria haver estat l'esperan?a blanca de la socialdemocr¨¤cia alemanya, per¨° avui ha quedat meridi¨¤ que no ho ¨¦s pas. Encara aix¨ª, Schulz va assegurar aquest diumenge que compta "amb el suport de la direcci¨® per renovar el partit". I va considerar el desembarcament d'Afd "un punt d'inflexi¨®". Al seu judici reflecteix fins a quin punt, "l'acolliment de m¨¦s d'un mili¨® de refugiats divideix encara al nostre pa¨ªs. El que per a uns ha estat un acte d'humanitat i caritat, per a altres ¨¦s una amena?a. No hem aconseguit persuadir tots els nostres votants que Alemanya ¨¦s prou fort com per no deixar a ning¨² enrere".

Si els dos grans partits han vist com els seus suports es desplomaven, les formacions petites? s'han vist no obstant aix¨° refor?ades en aquesta elecci¨®. Die Linke, el partit de l'extrema esquerra obtindria un 9,2% (69 escons), els Verds un 8,9% (67 escons) i un 10,7% els liberals (80 escons), que tornaran a entrar al Parlament, despr¨¦s de quatre anys d'ostracisme extraparlamentari. La seva irrupci¨® ha estat una altra de les grans novetats d'aquestes eleccions. Tornen amb for?a renovada de la m¨¤ de Christian Lindner, un candidat jove i din¨¤mic que podria plantejar molts maldecaps a Merkel. L'FDP no veu amb bons ulls els plans de la canceller per reformar l'eurozona i crear un pressupost per a la zona euro, a m¨¦s de nomenar un ministre de finances per a la moneda ¨²nica.

Fins ara, quatre partits ¨Ccinc comptant la CSU, l'ala bavaresa del partit de Merkel, que concorre a les eleccions en bloc amb al CDU¨C s'asseien al Parlament. A partir d'ara seran sis. Es preveu que aquesta fragmentaci¨® compliqui la formaci¨® de Govern. A la vista dels resultats preliminars i del rebuig de l'SPD a una nova gran coalici¨®, l'¨²nica opci¨® viable seria l'anomenada coalici¨® Jamaica pels colors de la illa del Carib ¨CCDU, liberals i Verds¨C.

La coalici¨® Jamaica seria una novetat, mai abans ha estat testada en l'¨¤mbit estatal. A la imprevisibilitat s'afegeixen les contradiccions i l¨ªnies vermelles de tres partits molt diferents que estarien condemnats a entendre's sota un mateix sostre pol¨ªtic. Refugiats, canvi clim¨¤tic i sobretot la reforma de l'eurozona que Merkel ha prom¨¨s emprendre de la m¨¤ de Par¨ªs s¨®n alguns dels assumptes que complicarien la formaci¨® d'una coalici¨® Jamaica.

Els votants han mostrat un esc¨¤s apetit per repetir gran coalici¨®, segons la caiguda de 15 punts percentuals que haurien sofert els dos grans partits. El Govern conjunt ha contribu?t, segons coincideixen els experts, al ressorgiment d'Afd, un partit que explota el discurs que tots els pol¨ªtics s¨®n iguals i ells s¨®n els ¨²nics que s'atreveixen a dir all¨° que les forces de l'establishment no s'atreveixen. Al carrer, molts electors mostraven un cert fastig despr¨¦s de quatre anys de nova gran coalici¨®. "He vingut a votar, per¨° no s¨¦ per a qui, si al final en la gran coalici¨® tot ¨¦s el mateix", deia al mat¨ª una votant que es declarava ecologista d'esquerres despr¨¦s de dipositar la seva papereta a Berl¨ªn.

Ara comen?a el complex ball d'aliances que podria perllongar-se durant setmanes i fins i tot mesos i que hauria de culminar amb la formaci¨® d'una coalici¨® que governi la primera economia d'Europa.