Quadern: Tres Turons, cases i parcs

El Pla dels Tres Turons, del Carmel, de la Creueta del Coll i de la Rovira, torna a ser motiu de discussi¨® entre ve?ns i Ajuntament. Les not¨ªcies que durant anys, molts, han anat saltant sobre aquest lloc m¨²ltiple de la ciutat il¡¤lustren els diferents moments pels quals ha passat un pla que avui potser estem en condicions de matisar. En la seva ¨²ltima encarnaci¨®, aquest passat estiu, la pol¨¨mica ¨¦s a prop¨°sit del lloc on es reallotjaran els ve?ns de les cases que es vol enderrocar per realitzar el somni d¡¯un pulm¨® verd per a la ciutat, que el pla qualifica de ¡°verd estrat¨¨gic amb un paper mediambiental important en la fixaci¨® (?) de di¨°xid de carboni i aigua¡±. Voldria fer tres observacions sobre les circumst¨¤ncies que concorren en aquest pla. La primera, ¨°bviament, ¨¦s sobre el problema que afecta els ve?ns que pensen desallotjar i tamb¨¦ el del barri on els volen reubicar. Particularment no crec que hi hagi ¡°fixaci¨® de di¨°xid de carboni¡± que justifiqui enderrocar algunes casetes, amb el que aix¨° suposa, per construir uns blocs de pisos, que amb molta probabilitat no seran millors que les cases que ara tenen els que hi viuen.

La segona es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® encara no assumida, que ¨¦s la relaci¨® i el tracte que hem de tenir amb la ciutat informal consolidada. Un tipus de ciutat com el que ens ocupa, al qual es pot aplicar all¨° que l¡¯arquitecte vien¨¨s Josef Frank deia sobre la casa als anys trenta: ¡°La casa moderna t¨¦ el seu origen en els ateliers bohemis sota les mansardes. Aquests espais sota coberta, declarats inhabitables i poc higi¨¨nics pels arquitectes i per l¡¯autoritat, i arrencats a l¡¯especulaci¨® i a l¡¯ambig¨¹itat de les lleis, edificats quasi per casualitat, tenen aquella vitalitat que busquem en va als habitatges dels pisos inferiors, organitzats segons criteris m¨¦s racionals¡±. Aix¨° est¨¤ lligat a una q¨¹esti¨® central, al meu entendre, i ¨¦s que l¡¯anomenat ¡°projecte arquitect¨°nic¡±, tal com l¡¯inculquem a les escoles d¡¯arquitectura, no sap com afrontar una situaci¨® com aquesta. El cas, a m¨¦s, demostra la incapacitat per assumir que en el disseny de la ciutat hem de treballar amb el que ens trobem, tal com Gilles Cl¨¦ment reclama per al jard¨ª en el seu text El jard¨ª en moviment, pel qual no existeixen les males herbes, totes s¨®n bones i boniques, tan sols dep¨¨n de la cultura amb qu¨¨ ens ho mirem. Casos com el dels Tres Turons s¨®n avui llocs amena?ats, no per l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria ni per la construcci¨® d¡¯infraestructures, sin¨® m¨¦s aviat per la miopia arquitect¨°nica. Barcelona no pot fer la impressi¨® de no saber afrontar res sense enderrocar i canviar-ho tot, i de no saber millorar les coses.

La tercera ¨¦s la incapacitat per assumir un discurs basat en el realisme per part de l¡¯esquerra municipal avui al govern. Hi ha algun inconvenient que en un parc tamb¨¦ hi hagi cases? De deb¨° ¨¦s impossible fer conviure les dues coses? ?I m¨¦s en un moment en el qual la ciutat est¨¤ provant seriosament noves formes de pensar el transport privat i el p¨²blic? Casos com aquest posen en evid¨¨ncia les mancances d¡¯una pol¨ªtica basada en principis i consignes i la feblesa instrumental del projecte d¡¯arquitectura, massa confiat en la ¡°representaci¨® gr¨¤fica¡± de la forma que es projecta i que no ha sabut incorporar la idea de donar instruccions, que suposen un instrument diferent que el del projecte, el d¡¯imaginar processos, ¨²til en casos com aquest. Projectes d¡¯arquitectura limitats per la seva voluntat de ser complets, en lloc d¡¯entendre que la intervenci¨® incompleta ¨¦s l¡¯expressi¨® d¡¯arribar a acords. I a aix¨° hem d¡¯afegir la dificultat d¡¯aplicar les normatives d¡¯edificaci¨® i urban¨ªstiques a all¨° que ja existeix. Per¨° per damunt de tot, existeix una arrog¨¤ncia davant la ciutat d¡¯origen informal amb elements autoconstru?ts, d¡¯all¨° desendre?at i, perqu¨¨ no dir-ho, lleig. Els c¨¤nons de bellesa que arquitectes i altres oficis tenen com a fundacionals parteixen de l¡¯art cl¨¤ssic tal com l¡¯hem conegut als museus, quan en realitat l¡¯escultura grega era policromada amb cares, ulls i cabells pintats amb colors d¡¯un realisme quasi faller. Hem preferit creure¡¯ns una veritat blanca i pura perqu¨¨ som moralistes (especialment l¡¯esquerra) i odiem el pecat. Ens hem cregut millors del que som i aix¨° es paga. Els Tres Turons podrien ser una ocasi¨® per repensar la manera d¡¯abordar aquestes parts de la ciutat tan especials: s¨®n bosses, reserves, que s¡¯han preservat i representen una altra forma de ciutat i una altra manera de viure. Qu¨¨ entenem sin¨® per biodiversitat?