Com arribarem al 2 d¡¯octubre

Anhel¨¤vem arribar al 2 d'octubre. Somi¨¤vem amb que despr¨¦s de l'1-O tot recomen?ament seria viable. Per¨° ja sabem que no, que tot va anar massa lluny. No hi haur¨¤ 2-O habitable despr¨¦s d'un 1-O infernal.

Ho ser¨¤, sense remei? L'escenari catastr¨°fic, que ning¨² evoca, ¨¦s el d'un accident: aquest manifestant que es passa fins i tot sense voler-ho; aquest gu¨¤rdia acorralat que sobreactua; aquest provocador professional. Amb v¨ªctimes, ferits, potser encara pitjor. Passa, en les ruptures geol¨°giques.

Efectes? Dep¨¨n de com sorg¨ªs, desautoritzaria el pacifisme indepe, que es reclama de Gandhi! O propinaria un sever rev¨¦s al cr¨¨dit de l¡¯Estat per canalitzar litigis. O tots dos.

Per sota hi ha l'escenari p¨¨ssim. Arribar¨¤ si l¡¯Estat fos incapa? de cancel¡¤lar ¡ªamb car¨¤cter previ¡ª el refer¨¨ndum il¡¤legal... i la conseg¨¹ent proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana en 48 hores, segons imposa la colpista llei del refer¨¨ndum. O si l¡¯avort¨¦s proporcionadament (¨¦s dif¨ªcil ser desproporcionat davant l¡¯enorme desafiament), per¨° no de manera prudent/minimalista, i gener¨¦s excessius danys col¡¤laterals.

Tots dos sup¨°sits conduirien a la proclamaci¨® ret¨°rica de la secessi¨®: o via proclamaci¨® de la rep¨²blica per presumpta vict¨°ria de el s¨ª; o via declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (DUI) despr¨¦s d'un fiasco de la consulta. La DUI no concita la unanimitat del secessionisme, per¨° els fets indiquen que davant de qualsevol cru?lla els seus moderats sempre acaben decantant-se per l'opci¨® m¨¦s polaritzada, per la barrabassada m¨¦s gran.

Proclamaci¨® o declaraci¨® d'independ¨¨ncia provocarien una veritable intervenci¨® de l¡¯Estat ¡ªfins ara, tot ¨¦s menor quantia¡ª, la immediata aplicaci¨® del Codi Penal, la detenci¨® i/o inhabilitaci¨® de c¨¤rrecs electes, el tancament d'instal¡¤lacions propagand¨ªstiques. Portarien al triomf de l¡¯Estat, per¨° per la via indesitjada. I doncs, podria ser el gran rev¨¦s per a l¡¯Estat de dret, el col¡¤lapse de Catalunya, l¡¯enfonsament del r¨¨gim auton¨°mic, una crisi del concepte modern d¡¯Espanya que durar¨¤ temps.

Hi ha un escenari desitjable, ¨°ptim, comptat i debatut. Que el dia 1 se certifiqui (en la realitat) que aquest refer¨¨ndum va ser impossible (i no n¡¯hi va ver), per¨° que una Diada model 9-N a granel va resultar imparable.

El desbloqueix combinaria convocar eleccions auton¨°miques anticipades, amb l'obertura de lleres i f¨°rums per desenredar el nus (comissi¨® parlament¨¤ria, grup de savis, di¨¤leg estructurat). Gens f¨¤cil: amb quins interlocutors? Podrien encapsular-se els processos judicials iniciats?

Aix¨ª que aix¨° t¨¦ mal auguri. Ha de v¨¨ncer la legalitat democr¨¤tica, s¨ª. Per¨° sense derrotar, sense derrotats ni humiliats. Perqu¨¨ vae victis, ai del ven?ut: tots, ven?uts. I qui conven?ut?