Frases de cine

Acostumem a anar per la vida sense guionista... i aix¨ª ens va. No tenim mai a punt la frase que haur¨ªem de dir, la r¨¨plica enginyosa o el sarcasme elegant. I tampoc trobem cap dama que ens ensenyi a xiular (¡°ja saps, ajunta els llavis i bufa¡±, li deia Lauren Bacall a Humphrey Bogart) o a la inversa. ?s pr¨¤cticament impossible que si ets en una barra de bar, tot sol amb un bourbon, acabis ben acompanyat. Ni tan sols ¨¦s veritat all¨° que es deia a Caf¨¦ Society (Woody Allen) que la vida ¨¦s una com¨¨dia escrita per un escriptor s¨¤dic. La vivim sense apuntador.

Maurico Bach ha recopilat en un llibre (D¨ªmela otra vez, Sam, Tbeditores) algunes de les frases, c¨¨lebres i no tant, que s'han dit al cinema. N¡¯hi ha del g¨¤ngster que anuncia educadament a la v¨ªctima el seu assassinat; de l'amant ferit o del ciutad¨¤ emprenyat. Una que no recordava ¨¦s la del columnista, cr¨ªtic i assass¨ª incompetent de la magn¨ªfica Laura (Otto Preminger). El senyor Waldo Lydecker diu de si mateix que no escriu amb bol¨ªgraf, ¡°faig servir una ploma d'oca mullada en ver¨ª¡±. M¨¦s directe era Anthony Hopkins a El silenci dels anyells: ¡°Un del cens va intentar fer-me una enquesta. Li vaig menjar el fetge amb guarnici¨® de faves i un bon chianti¡±.

Les bones frases no cal que surtin en una gran pel¡¤l¨ªcula. ¡°Si no pots ser poeta, sigues poema¡± es deia en un cap¨ªtol de Kung-Fu. I de Wall-E ¨¦s molt citada: ¡°Jo no vull sobreviure, vull viure¡±. En casos molt singulars, dues frases del mateix film es disputen la gl¨°ria. A All¨° que el vent s'endugu¨¦, potser ¨¦s m¨¦s famosa la proclama de Scarlett O¡¯Hara (¡°A D¨¦u poso per testimoni que mai tornar¨¦ a passar gana¡±), per¨° la de Rhett Butler quan Scarlett li pregunta qu¨¨ far¨¤ si ell se¡¯n va¡­no es pot desaprofitar: ¡°Francament, estimada, m'importa un rave¡± (en angl¨¨s, "I don't give a damn"). La versi¨® original perillava que se censur¨¦s i s'havien preparat alternatives menys ferotges. Al final, per¨°, es va poder sentir. A Espanya, en canvi, el doblatge al castell¨¤ la va suavitzar (¡°Francamente, querida, no me importa¡±).

Alfred Hitchcock explicava que si ell adapt¨¦s La Ventafocs al cinema, ¡°tothom estaria pendent que aparegu¨¦s un cad¨¤ver¡±

On s¨ª que va intervenir la censura va ser a Viridiana, de Luis Bu?uel. Una intromissi¨® que va propiciar una frase de gran mal¨ªcia. L'escena original mostrava el cos¨ª de la mong¨ªvola Viridiana, Jorge, obrint-li la porta de la seva estan?a i tancant-la darrere d'ella. No va poder ser i Bu?uel es va inventar una altra escena. Es veien Jorge, la criada Ramona i Viridiana jugant a cartes. ¡°No te lo creer¨¢s, pero la primera vez que la vi me dije: 'Mi prima acabar¨¢ jugando al tute conmigo¡±, comenta Jorge en una camuflada al¡¤lusi¨® a un feli? trio que els censors no van detectar.

Per qui busqui crosses per anar per la vida, a Internet Movie Database la fitxa d'infinitat de pel¡¤l¨ªcules porta moltes frases c¨¨lebres, una selecci¨® tan abundant com poc exigent. Per¨° sempre cal tenir present all¨° que va dir, se suposa, Joseph L. Mankiewicz. Que la difer¨¨ncia entre una pel¡¤l¨ªcula i la vida ¨¦s que a les pel¡¤l¨ªcules el gui¨® ha de tenir sentit i a la vida, no.

Per¨° aquest tipus de recopilacions no apleguen nom¨¦s el que han dit els personatges de les pel¡¤l¨ªcules. Una de diferent ¨¦s la de Jamie Thompson Palabra de cineasta, que Gustavo Gili ha editat aquest any. Escriptora i assessora de guions, Thompson s'ha fixat en les ¡°citacions, ocurr¨¨ncies i p¨ªndoles de saviesa¡± que alguna vegada han deixat anar els mateixos cineastes. L'autora est¨¤ conven?uda que als directors parlar del proc¨¦s de creaci¨® dels seus films els agrada tant com rodar-los. Frank Capra, per exemple, va fer una curiosa comparativa del poder del cineasta: ¡°No hi ha hagut sant, ni papa, ni general, ni sult¨¤ que tingu¨¦s el poder d'un director de cinema: passar-se dues hores parlant en la foscor a centenars de milions de persones¡±. Uns altres es miraven a si mateixos amb menys solemnitat. Alfred Hitchcock explicava que si ell adapt¨¦s La Ventafocs al cinema, ¡°tothom estaria pendent que hi aparegu¨¦s un cad¨¤ver¡±. Tampoc Billy Wilder, quan parlava del seu ofici, n'endolcia la descripci¨®: ¡°El director ha de fer de policia, de llevadora, de psicoanalista, de pilota adulador i de cabron¨¤s¡±.

Hi ha un sector del gremi que, aparentment, no est¨¤ per bromes. David Fincher, un cas, manifesta que li agraden les pel¡¤l¨ªcules ¡°que deixen cicatrius¡± i explica que despr¨¦s de veure Taur¨®?no ha tornat a nedar al mar. Quentin Tarantino, cansat d'haver de justificar la viol¨¨ncia de les seves pel¡¤l¨ªcules, ho va explicar sense gaires pre¨¤mbuls: ¡°?s clar que les meves pel¡¤l¨ªcules s¨®n refotudament intenses. Per¨° aix¨ª s¨®n les pel¡¤l¨ªcules del Tarantino. La gent no va a un concert de Metallica per demanar-los que abaixin el volum¡±. Les met¨¤fores sobre qu¨¨ ¨¦s rodar un film no sempre s¨®n delicades. Warren Beatty parlava de vomitar i Fellini comparava una pel¡¤l¨ªcula amb una malaltia que s'expulsa del cos. Potser no s¨®n troballes verbals brillants, per¨° ja se sap¡­ ning¨² ¨¦s perfecte.