Sota la mirada del m¨®n

El m¨®n ens mirava i no li ha agradat el que ha vist. El balan? no pot ser pitjor per a la imatge del Govern i com a corol¡¤lari d'Espanya. Rajoy ha evitat el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, per¨° el preu que ha pagat ha estat el d'una severa erosi¨® del prestigi democr¨¤tic espanyol. Els socis europeus esperaven que fes el que havia de fer, especialment per evitar que la crisi catalana esdevingu¨¦s crisi europea. Per¨° que ho fes b¨¦. Tenia moltes coses a favor: el principi de legalitat, tamb¨¦ una solidaritat europea de principi i obligada entre socis, fins i tot l'inter¨¨s com¨² de refor?ar el cam¨ª d'uni¨® i d¡¯integraci¨®.

El Govern independentista va fer la seva pr¨°pia contribuci¨® a desprestigiar ¡ªdavant dels socis internacionals. Primer, amb la seva irresponsable gesti¨® dels atemptats del 17 d'agost, convertits en ocasi¨® per erosionar el Govern a Madrid, i despr¨¦s, amb la fraudulenta aprovaci¨® parlament¨¤ria de les dues lleis il¡¤liberals de desconnexi¨®, la del refer¨¨ndum i la de la transici¨® i fundaci¨® de la rep¨²blica.

Amb aquestes cartes a la m¨¤, a Rajoy nom¨¦s li faltava paralitzar el refer¨¨ndum de manera que fos acceptable i comprensible per al conjunt d'Espanya i especialment per als preocupats socis europeus. El combat que havia de lliurar, s'ha vist ara, era amb ell mateix. Primer contra el seu laconisme. Un dirigent pol¨ªtic ¨¦s, abans que res, alg¨² que sap comunicar-se amb els ciutadans, explicar-los el que est¨¤ fent i fer comprensibles les seves decisions m¨¦s dif¨ªcils. No ¨¦s el cas de Rajoy, que fins i tot quan ha de donar compte de jornades tan dif¨ªcils com la d'ahir s'at¨¦ a un gui¨® previsible i est¨¨ril, sense cap capacitat de connectar.

El segon combat amb si mateix afecta el camp pol¨ªtic, on Rajoy es mou com un president absent, com si atengu¨¦s aquell vell consell del dictador: "Feu com jo, no es fiquin en pol¨ªtica". Rajoy la subcontracta als advocats de l'Estat, als jutges, als fiscals, als policies fins i tot, al final als ciutadans, confluint aix¨ª per passiva en la intel¡¤ligent t¨¨cnica de l'outsourcing (externalitzaci¨®) d'un proc¨¦s que ¨¦s digital i que ha confiat als ciutadans la realitzaci¨® pr¨¤ctica del refer¨¨ndum. El resultat ¨¦s la cat¨¤strofe de l'1-O, en qu¨¨ han patit f¨ªsicament els ciutadans en mans dels policies, mentre els responsables dels delictes i els desperfectes, d'un i altre costat, se segueixen enfrontant verbalment a trav¨¦s dels seus respectius mitjans de comunicaci¨®.

Aix¨° tampoc pot agradar fora d'Espanya. No agradava Puigdemont i ara no agrada Rajoy. I no agrada aquesta realitat de dos governs enfrontats en una situaci¨® de doble poder, que evoca moments prerevolucionaris i desperta el record dels pitjors anys de la nostra hist¨°ria, quan Espanya es va fer trist i mundialment c¨¨lebre entre 1936 i 1939.