¡°Mai vam pensar que seria tan, tan perill¨®s¡±

Vist des d'una habitaci¨® buida a la segona planta d'un hotel de tres estrelles, el desallotjament del col¡¤legi p¨²blic Mas Casanova ¡ªsituat entre el Guinard¨® de Juan Mars¨¦ i l'hospital de Sant Pau, un dels edificis m¨¦s representatius del modernisme catal¨¤¡ª va ser t¨¨cnicament impecable. A tres quarts de dues de la tarda, 12 furgonetes de la UIP (els antidisturbis del Cos Nacional de Policia) van aparcar a la cantonada del carrer Cartagena, al costat de l'entrada de l'hotel Aristol. Nom¨¦s uns minuts despr¨¦s, els agents ja havien buidat el carrer, for?at el pany del col¡¤legi i fins i tot agrupat en un rac¨® del pati els 300 ve?ns que intentaven bloquejar l'acc¨¦s a les urnes. Va haver-hi empentes, insults i fins i tot joves arrossegats per terra, per¨° que no hi hagu¨¦s nens ni avis entre mig ¡ª a aquesta hora ja tothom sabia que les coses s'havien posat serioses¡ª va restar tensi¨® a l'operatiu. Mitja hora despr¨¦s, els policies van sortir del col¡¤legi amb un bot¨ª de tres urnes embolicades en bosses d'escombraries i van pujar a les seves furgonetes entre crits de ¡°Independ¨¨ncia¡± i uns altres menys acad¨¨mics: ¡°Fills de puta! Ja us en podeu anar al vaixell a menjar sardines de llauna!¡±.

I, aix¨ª i tot, malgrat una intervenci¨® policial de manual ¡ªr¨¤pida, efectiva, sense una gota de sang ni imatges de viol¨¨ncia per obrir els telenot¨ªcies¡ª, l'aire es va quedar fent olor de sofre. El barri ¡ªgent de classe mitjana, amb el vot molt repartit¡ª va contemplar des de les terrasses un espectacle molt dif¨ªcil de digerir per als qui, compartint o no el discurs nacionalista, havien arribat a assimilar el decorat que el Govern havia constru?t durant mesos a for?a de paraules belles ¡ªdemocr¨¤cia, llibertat¡ª, policies rebent clavells i capellans de la corda: ¡°Ser independentista no ¨¦s pecat¡±. Nom¨¦s uns minuts despr¨¦s que se n'anessin els antidisturbis, el senyor R¨ªos es va reunir amb els seus ve?ns d'escala ¡ª¡°40 anys convivint, aqu¨ª ens coneixem tots¡±¡ª i, recolzat a la porta del col¡¤legi, els va confiar: ¡°Mai vaig pensar que podia viure una cosa aix¨ª. Us haig de recon¨¨ixer que he passat por, perqu¨¨ el meu fill estava dins del pati, per¨° sobretot indignaci¨®. Ja sabeu tots que no estic d'acord amb la forma que s'estan fent les coses ¡ªde vegades dubto qui ¨¦s m¨¦s tossut, si Rajoy o Puigdemont¡ª-, per¨° aquesta forma d'actuar de la policia, aquest menyspreu per les persones, no l'oblidar¨¦ mai. I el que ¨¦s pitjor¡±, afegeix assenyalant els joves que han tornat al pati del col¡¤legi, ¡°a ells tampoc¡±.

El senyor R¨ªos i els seus ve?ns reconeixen que, entre les 300 o 400 persones que ocupaven el pati del col¡¤legi quan la policia va irrompre, n'hi havia alguns d'aliens al barri. ¡°La majoria era d'aqu¨ª¡±, asegura una ve?na, ¡°per¨° s¨ª que ¨¦s veritat que des d'un parell de dies abans vaig notar que alguns dels organitzadors eren de fora. Segurament serien de la CUP o d'alguna organitzaci¨® juvenil acostumada a mesurar-se amb la policia. Tal vegada fossin ells els que van posar les urnes al col¡¤legi i els que van resistir a la primera fila les empentes de la policia, per¨° tots els altres, la immensa majoria, eren joves del barri¡±. El senyor R¨ªos assegura que, una situaci¨® de tensi¨® aix¨ª, pot apropar la causa del refer¨¨ndum als m¨¦s indecisos i radicalitzar els m¨¦s joves. ¡°S'ha adonat que hi havia joves bascos?¡±, pregunta, ¡°jo crec que mai arribarem a aquella situaci¨®, per¨° encara que soni a t¨°pic, la viol¨¨ncia crida a la viol¨¨ncia i aqu¨ª en el passat vam tenir alguna temptativa. No cal oblidar aix¨° tampoc¡±.

Al pati del col¡¤legi p¨²blic Mas Casanova, amb esquin?alls d'un impremeable trencat, han quedat algunes joguines utilitzades en les jornades festives que, com en la majoria dels col¡¤legis de Barcelona, l'associaci¨® de pares d'alumnes havia organitzat per conjurar la prohibici¨® del refer¨¨ndum. ¡°Ara ens acusaran¡±, reconeix una mare encara tremolant, ¡°d'haver utilitzat els nens, d'haver-los posats entre nosaltres i la policia. Vam voler que es contagiessin de la nostra alegria. Mai pensem que aix¨° pogu¨¦s ser tan perill¨®s¡±.