Qu¨¨ suposa que un banc traslladi el domicili social? El Sabadell surt de Catalunya

Banc Sabadell ha comunicat que traslladar¨¤ la seu social fora de Catalunya a un nou municipi encara per determinar. En aquests moments, CaixaBank no ha pres la decisi¨®, per¨° analitza qu¨¨ far¨¤. Quines implicacions t¨¦ una decisi¨® d'aquest tipus?

Qu¨¨ ¨¦s el domicili social? ?s el centre des d'on s'administra una societat mercantil. Ha de figurar als estatuts socials de la companyia i implica que s'est¨¤ sota el r¨¨gim jur¨ªdic que s'aplica en aquesta localitat. En qualsevol cas, tractant-se d'un banc, la principal legislaci¨® que l'afecta seria la mateixa: la d'Espanya.?

Implica alguna cosa per als treballadors de l'entitat? La seu f¨ªsica no ha de canviar necess¨¤riament. De fet, el Santander t¨¦ el domicili social a Santander per¨° el seu centre d'operacions principal i el gruix de la plantilla s¨®n a la ciutat financera de Boadilla de la Monta?a, a Madrid. I la seu social del BBVA ¨¦s a Bilbao, per¨° el quarter general ¨¦s a l'edifici de la Vela a Las Tablas, tamb¨¦ a Madrid.

Significa que es paguen els impostos en un altre lloc? L'impost de societats s'abona a l'Estat i, per tant, tant se val en la pr¨¤ctica on es recapta. No obstant aix¨°, una entitat financera de molta grand¨¤ria paga impostos municipals i auton¨°mics per mantenir el domicili social en una determinada comunitat. Per exemple, l'impost d'activitats econ¨°miques. I aix¨° s¨ª que canviaria.

Qu¨¨ passa amb els clients i els seus comptes? Els actius i passius, ¨¦s a dir, els cr¨¨dits i els dip¨°sits, seguirien igual. Si es trasllada a una altra comunitat dins d'Espanya, continua regint la mateixa legislaci¨®. Els protegeix igual que abans el Fons de Garantia de Dip¨°sits i els bancs romanen sota la supervisi¨® directa del Banc Central Europeu. ?

Quins avantatges ofereix per a un banc sortir de Catalunya? Per comen?ar, ¨¦s una q¨¹esti¨® sobretot de reputaci¨® i imatge de tranquil¡¤litat davant dels clients i els inversors. Els uns i els altres perceben el risc que hi hagi una secessi¨® de Catalunya, la qual cosa implicaria la sortida del territori de la zona euro i de la cobertura de liquiditat que ofereix el Banc Central Europeu. En principi, tot i que la Generalitat declar¨¦s la independ¨¨ncia de manera unilateral, si ning¨² l'hi reconeix continuen a Espanya i el BCE seguiria assistint amb liquiditat aquestes entitats. Per¨°, aix¨ª i tot, persisteix el problema reputacional per dos motius. D'una banda,?ni el BCE ni l'Estat poden garantir que no hi hagi p¨¤nic bancari, ja sigui per por o per ideologia. En aquest punt, les entitats han de valorar on tenen m¨¦s negoci i qu¨¨ els faria m¨¦s mal, si una fugida de dip¨°sits a Catalunya o a la resta d'Espanya. Entre dos problemes grans, les entitats han d'escollir on encaixarien un mal menor i actuar en conseq¨¹¨¨ncia. I la resposta ¨¦s que CaixaBank i el Sabadell tenen molts m¨¦s dip¨°sits a la resta d'Espanya. Aix¨ª ho ha reconegut en p¨²blic el president del Sabadell, Josep Oliu.?

D'altra banda, al mercat s'ha propagat la idea que la independ¨¨ncia de Catalunya es podria produir, tot i que la majoria d'analistes segueixen considerant-ho poc probable (l'¨²ltim, Moody's en un informe aquest dijous). Els bancs solen prestar a llarg termini amb diners que aconsegueixen a curt termini. I obtenen el benefici gr¨¤cies a la difer¨¨ncia entre els tipus a curt i llarg termini. Aquestes entitats recapten als mercats majoristes bona part d'aquest finan?ament, que ha de ser constantment refinan?at. I el risc d'una secessi¨® podria estar encarint molt aquest finan?ament.?