Balan? de la destrucci¨®

No ha acabat encara. I pot arribar el que encara no hem conegut: l'irreparable. Per¨° la destrucci¨® ja ha comen?at. De fet, va comen?ar fa temps, des que uns dirigents irresponsables i fr¨ªvols van decidir desviar-se del cam¨ª civilitzat i liberal, democr¨¤tic i pragm¨¤tic, que havia empr¨¨s Catalunya des que va comen?ar a sortir de la llarga nit del silenci franquista.

El balan? a hores d'ara ja ¨¦s esgarrif¨®s. La capitalitat econ¨°mica de Barcelona est¨¤ arru?nada. El seu prestigi internacional, en dubte. El seu futur apareix ja hipotecat. El poder i la influ¨¨ncia de Catalunya han entrat en el pendent, empesa pels mateixos que prometien aconseguir-ho tot i ens estan deixant en res. M¨¦s prov¨ªncia que mai, repartint les seus de les seves empreses per Espanya, gr¨¤cies als p¨¨ssims oficis dels que volien convertir-la en una rep¨²blica independent.

I el que ¨¦s pitjor, la revoluci¨® dels somriures, que creia admirar el m¨®n quan nom¨¦s s'admirava a si mateixa en rituals exercicis de narcisisme i de petul¨¤ncia, s'ha convertit en una revoluci¨® fosca i sinistra que tot ho devora abans de devorar els seus fills, com dicta la mateixa naturalesa d'aquest tipus de fen¨°mens. Va devorar el sistema de partits, un darrere l'altre; va devorar biografies pol¨ªtiques de primer nivell per substituir-les pel regnat de la mediocritat; ha devorat fins i tot les institucions, instrumentalitzades i liquidades en el seu prestigi i en la seva funci¨®, l'¨²ltima de totes, el nostre cos de policia, els Mossos d'Esquadra.

Els contes sorgits d'una mitologia autocomplaent parlaven d'un sol poble, de la conc¨°rdia entre lleng¨¹es i cultures i de l'harmonia entre amics i fam¨ªlies. Tot s'ha perdut. Tot s'ha malm¨¨s. Dos pobles on pretenien que n'hi havia un de sol. Dos ressentiments que es retroalimenten. Amb els instints balc¨¤nics instal¡¤lats als nostres pobles i ciutats.

La societat sencera, les empreses, les fam¨ªlies, la cultura, els mitjans de comunicaci¨®, les amistats, tots obligats a prendre partit: o amb uns o amb els altres, sobiranistes o unionistes, sintonitzats a la sinistra divisi¨® que van inventar els pares ideol¨°gics d'aquest artefacte diab¨°lic anomenat Proc¨¦s. Les recents manifestacions han demostrat que tenim dues masses superbes, temibles, en expansi¨® i capaces d'ocupar les ciutats, a punt per al xoc civil.

Tot el que s'ha constru?t des dels anys seixanta, en feli? harmonia d'ideologies, lleng¨¹es, cultures i identitats, ara penja d'un fil. La Catalunya real, la Catalunya feli? i lliure, rica i plena que hem conegut, la millor Catalunya de la nostra hist¨°ria compartida amb la resta dels espanyols, es troba en perill de mort; mentre que aquesta Catalunya imagin¨¤ria i inventada dels dirigents processistes mostra ja sense vergonya la seva aut¨¨ntica cara antieuropea i il¡¤liberal, m¨¦s pr¨°xima a Kosovo que a Dinamarca, a Oss¨¨tia o Transn¨ªstria que a Su?ssa o Irlanda, disposada a clavar les seves urpades letals sobre la democr¨¤cia espanyola que detesta.

Proclamar una rep¨²blica catalana en les condicions actuals, ja sigui en directe o en diferit, amb eleccions o sense, en una versi¨® dura o en una altra de tova, ¨¦s un acte irresponsable i immoral, basat en un plebiscit sense cap garantia, que no t¨¦ ni legitimitat ni suport legal, sense majoria electoral ni social, sense reconeixement dels governs europeus i internacionals, ni tan sols el vistiplau del Vatic¨¤, i amb les ¨²niques complicitats m¨¦s o menys expl¨ªcites de r¨¨gims com el de Maduro i de personalitats turbulentes com Julian Assange o Edward Snowden.

L'¨²nic clau roent de legitimaci¨® a qu¨¨ s'agafen els dirigents d'aquesta revoluci¨® antieuropea s¨®n les maldestres i condemnables c¨¤rregues de la policia durant la jornada del fals refer¨¨ndum de l'1-O, quan el criteri erroni del Govern espanyol, especialment de la Fiscalia i del Ministeri de l'Interior, va convertir els alcaldes, els ciutadans i igualment els policies i gu¨¤rdies civils en els escuts humans rere els quals es van amagar els dos governs pol¨ªticament enfrontats.

Avui ¨¦s el dia de dir prou a tot aix¨°. De la decisi¨® que prendr¨¤ dimarts a la tarda el m¨¤xim responsable pol¨ªtic i moral del desastre en pot¨¨ncia dep¨¨n el nostre futur, el del poble catal¨¤ que tant invoquen els qui l'han dut al precipici, el del conjunt dels espanyols i tamb¨¦ dels europeus. A hores d'ara, estem passant l'enorme vergonya de comprovar com Catalunya ja s'ha convertit en un problema per a Europa, despr¨¦s d'haver jugat un paper brillant i creatiu que havia admirat el m¨®n.

El nacionalisme ¨¦s la guerra, va dir Fran?ois Mitterrand al Parlament d'Estrasburg en un discurs testamentari el 1995. El nacionalisme pertany al territori de les passions fosques d'Europa, segons ha assenyalat el president Macron. Senyor Puigdemont, molt honorable president constitucional que va ser de la Generalitat de Catalunya, vost¨¨ ja ¨¦s el responsable dels enormes danys perpetrats fins avui, per¨° encara ¨¦s a temps de fer honor als seus t¨ªtols i a la seva responsabilitat envers els seus conciutadans i evitar el pas tr¨¤gic que diu que est¨¤ disposat a fer dimarts a la tarda.