Uns versos feli?ment deprimits

Que un poeta passi per una depressi¨® no ¨¦s cap not¨ªcia, per¨° que s¨¤piga convertir-la en la mat¨¨ria primera d¡¯uns poemes excepcionals no passa cada dia. Les Murray (1938), australi¨¤, un dels grans poetes en llengua anglesa i candidat des de fa temps al premi Nobel, va passar per uns anys cr¨ªtics entre el 1988 i el 1996. Quan se¡¯n va sortir, va relatar la seva baixada a l¡¯infern en una confer¨¨ncia, el text de la qual va sortir publicat en forma de llibre el 1997 juntament amb tretze poemes provinents de diversos llibres anteriors. Davant l¡¯¨¨xit, en va fer una reedici¨® el 2009, ampliant la selecci¨® de poemes fins a vint-i-cinc i afegint-hi un ep¨ªleg: aquest ¨¦s el conjunt que ara ens arriba en catal¨¤, en acurada versi¨® de Jordi Nopca, complementat per un article de Michael Hofmann i una introducci¨® de D. Sam Abrams. El gos negre del t¨ªtol, per referir-se a la depressi¨®, ¨¦s una imatge que ve de lluny i que ja ha esdevingut un lloc com¨²; a Austr¨¤lia fins i tot hi ha un Black Dog Institute dedicat a la investigaci¨® dels trastorns depressius. L¡¯efic¨¤cia de la imatge, tan breu, rau en la combinaci¨® de l¡¯animal que ¨¦s s¨ªmbol de companyia i fidelitat, i del color que s¡¯associa a la mort.

Els poemes, que en s¨®n vint-i-cinc, giren tots m¨¦s o menys entorn de la depressi¨®, per¨° hi conflueixen molts altres aspectes de la seva biografia. Encara que s¨®n molt pocs tractant-se d¡¯un autor que ha publicat una quinzena de llibres de poesia, m¨¦s unes quantes antologies i dues novel¡¤les en vers, a part de diversos assaigs, contenen prou elements i s¨®n prou significatius per constituir una excel¡¤lent presentaci¨® d¡¯un dels grans poetes del nostre temps. Juntament amb l¡¯irland¨¨s Seamus Heaney, el caribeny Derek Walcott i el rus Joseph Brodsky, ja guardonats amb el Nobel, ¨¦s un dels quatre grans poetes en angl¨¨s, per dir-ho aix¨ª, perif¨¨rics, ¨¦s a dir que no pertanyen a les metr¨°polis de Londres o Nova York.

Murray t¨¦ la rara virtut de l¡¯amenitat: els seus poemes solen narrar una hist¨°ria, esbossada amb pinzellades intenses, sense escatimar noms propis i refer¨¨ncies concretes, que cont¨¦ una deliberada c¨¤rrega moral. El seu llenguatge, que Michael Hofman descriu, potser exageradament, com a ¡°dos ter?os d¡¯ox¨ªmoron i un ter? de surrealisme¡±, va directe al gra, i sedueix el lector amb una s¨¤via combinaci¨® de to col¡¤loquial i sent¨¨ncies dram¨¤tiques: ¡°Ets com alg¨² que es deixa captivar per l¡¯art dolent, per¨° t¡¯has d¡¯enfrontar amb problemes aut¨¨ntics¡±.

A vegades compon a la manera cl¨¤ssica, amb rimes; preguntat sobre aix¨° en una entrevista, va respondre que a tothom li agraden les rimes, excepte a John Ashbery. I tamb¨¦, podr¨ªem afegir, a un pil¨® de poetes de qualitat inferior a Ashbery. Per¨° ¨¦s que Murray no pret¨¦n que nom¨¦s els intel¡¤lectuals es facin c¨¤rrec del que escriu, sin¨® que s¡¯adre?a al lector normal de poesia. I ¨¦s especial tamb¨¦, entre altres coses, perqu¨¨ ¨¦s cat¨°lic, tot i que la seva no ¨¦s una poesia confessional, i perqu¨¨ el seu m¨®n ¨¦s l¡¯Austr¨¤lia rural dels emigrants blancs i pobres, en una ¨¨poca en qu¨¨ la cultura ¨¦s urbana, elitista i desvinculada de tot sentit de la transcend¨¨ncia.

La Mem¨°ria d¡¯una depressi¨®, el text principal d¡¯aquest llibre, no ¨¦s nom¨¦s l¡¯exposici¨® dels antecedents ¡ªentre altres, episodis d¡¯assetjament escolar¡ª i de la caiguda en la depressi¨® cl¨ªnica i de com l¡¯ha anat superant, sin¨® que tamb¨¦ cont¨¦ informaci¨® rellevant sobre el Murray escriptor: ¡°En el m¨®n literari em sentia com un p¨¤ria: admirat a l¡¯estranger, odiat a casa¡±. Aix¨° ha canviat: a Austr¨¤lia ja ¨¦s un dels cent tresors nacionals vius, un t¨ªtol honor¨ªfic. A Catalunya, ha arribat l¡¯hora de con¨¨ixer-lo.