El senyor Clark

?s de sobres coneguda l¡¯endre?a que escriu Stendhal a la fi de la seva gran novel¡¤la La cartoixa de Parma: ¡°To the happy few¡±. L¡¯expressi¨® venia d¡¯un vers de Shakespeare, amb un sentit lleugerament distint. En el cas de Stendhal, aquesta salutaci¨® final s¡¯ha de llegir d¡¯una manera ja moderna, molt moderna: ¡°Als feli?os pocs que encara s¨®n capa?os de delectar-se amb una novel¡¤la com aquesta¡±.

Doncs b¨¦: hi ha una editorial amb seu a Barcelona, anomenada Elba, que nom¨¦s publica llibres de gran qualitat pel que fa a la forma i la subst¨¤ncia ¡ªavui gaireb¨¦ mai aplegades¡ª, i que van adre?ats, com en el cas de La cartoixa de Parma, als ¡°happy few¡±. M¨¦s encara: si tenim present que els arist¨°crates de la lectura (els que llegeixen, per plaer i instrucci¨®, les Coses memorables de Xenofont, igual com un assaig de Hofmannsthal o un altre de Montaigne) s¨®n cada dia m¨¦s un col¡¤lectiu exigu, llavors es diria que aquesta casa editorial publica llibres, ja no per als ¡°happy few¡±, sin¨®, at¨¨s que aquells s¨®n cada dia m¨¦s infeli?os, per als ¡°unhappy few¡±.

Per qu¨¨ ¡°unhappy¡±? Pel sol fet que no solament s¨®n pocs, sin¨® que s¡¯han quedat sols i infeli?os. En el cas de la nostra desitjada naci¨®, m¨¦s sols que un mussol savi. La proliferaci¨® d¡¯un sentit com¨² adre?at a la turba ha espatllat irremeiablement la possibilitat que un ¨¦sser individual ¡ªsempre han estat aix¨° els genis i els grans creadors¡ª pugui oferir a la seva societat, als seus contemporanis nacionals, cap cosa de gran valor simb¨°lic. El simbolisme com¨², la gran faula, s¡¯ha escampat damunt la poblaci¨® amb tal energia, que la generaci¨® de sentit ¡ªaltra vegada condici¨® de tota creaci¨® en el terreny est¨¨tic¡ª resulta cada cop m¨¦s impracticable: nom¨¦s cal repassar quines grans obres en les arts pl¨¤stiques, musicals o liter¨¤ries ha donat el nostre pa¨ªs als darrers deu anys.

Elba acaba d¡¯oferir, en pulcra traducci¨® de Jordi Ainaud, una recopilaci¨® d¡¯assaigs de Kenneth Clark, un dels ¨²ltims humanistes de la civilitzaci¨® anglesa, especialista en res, gran divulgador de la hist¨°ria de la cultura, la Bildung o la civilitzaci¨® d¡¯Europa en aquella s¨¨rie televisiva de la BBC, despr¨¦s llibre, que es deia Civilization: A Personal View, t¨ªtol que li va ser suggerit per un altre arist¨°crata, Sir David Attenborough, encara viu, un dels homes m¨¦s honorats per les m¨¦s v¨¤ries institucions angleses. El programa, com tots els que va impulsar Attenborough, tenia el prop¨°sit d¡¯elevar el nivell cultural generalista de la poblaci¨® brit¨¤nica. Com que Clark era un gran senyor ¡ªde l¡¯estol dels amics i deixebles de Bernard Berenson¡ª, ¨¦s a dir, un d¡¯aquells que encara converteixen Anglaterra en un dels millors pa?sos per viure-hi i estudiar, com que era un gran senyor, d¨¨iem, li va caure al damunt, arran de la s¨¨rie televisiva esmentada, la ira de John Berger, format no solament en grans escoles, sin¨® tamb¨¦ en les files del comunisme estalinista. ?s evident que aquests dos homes no podien entendre¡¯s ni tan sols respecte a la qualitat d¡¯un te, a les cinc de la tarda.

En aquest llibre (Kenneth Clark, Momentos de visi¨®n, pr¨°leg de Clara Pastor, Barcelona, 2017), l¡¯autor hi recull assajos no solament doctes, sin¨® tamb¨¦ de gran comprom¨ªs per a un amic de l¡¯aristocr¨¤cia art¨ªstica, com ara ¡°L¡¯art i la societat¡±, en el qual, com era d¡¯esperar, s¡¯aferra a la idea, ben f¨¤cil de comprovar hist¨°ricament, que el gran art ha sortit sempre de persones genials, i, per a m¨¦s fortuna, fills d¡¯una fam¨ªlia d¡¯upa o amb mecenes molt granats. Berger nom¨¦s podia mossegar-s¡¯hi les ungles.

El llibre cont¨¦ dos articles m¨¦s de primer¨ªssima qualitat: ¡°Provincianisme¡± (en l¡¯art, s¡¯ent¨¦n), i ¡°El concepte d¡¯home universal¡±, aquest darrer dedicat a les figures de Benjamin Franklin ¡ªqui editar¨¤ en catal¨¤, ben tradu?da, la seva autobiografia?¡ª, Thomas Jefferson ¡ªque va ser president dels Estats Units, per¨° que t¨¦ una l¨¤pida, all¨¤ on jeu, en qu¨¨ figuren tots els seus m¨¨rits menys aquest¡ª, en comparaci¨® amb els humanistes Leo Battista Alberti, primer en tantes coses al seu temps, i Leonardo da Vinci, home observador i atent al detall m¨¦s petit de l¡¯home i de la naturalesa, com Goethe.

El llibre sencer far¨¤ les del¨ªcies, com d¨¨iem m¨¦s amunt, d¡¯aquells que ja estan fins al barret d¡¯una ¡°sem¨¤ntica insignificant¡±, curiosa contradicci¨®, i desitgen esplaiar-se en la lectura d¡¯opinions molt senyor¨ªvoles, pol¨ªticament incorrectes, carregades tanmateix de seny i d¡¯un saber universal.

?Era Clark reaccionari, com es podria desprendre del seu t¨ªtol nobiliari, Baron Clark of Saltwood, propietari d¡¯un castell al comtat de Kent? De cap manera: sempre va votar el Partit Laborista i, en creure que el protestantisme no era una religi¨® tan ecum¨¨nica i human¨ªstica com el catolicisme, es va fer batejar en aquesta fe poc abans de morir.