Europa respira

Durant uns dies Catalunya ha sigut el mal de cap de la Uni¨® Europea. Despr¨¦s de cinc anys sense rebre atenci¨® internacional, finalment el conflicte entre Barcelona i Madrid ha emergit com un problema europeu d'un potencial destructiu m¨¦s gran fins i tot que el Brexit. Aix¨° ¨¦s el que volien els dirigents del Proc¨¦s, per¨° just quan s¡¯han vist a la vora de l'abisme han pres consci¨¨ncia del desperfecte que estaven a punt de perpetrar, no a Espanya, com desitja part del secessionisme, sin¨® en el projecte d'integraci¨® europea, que ¨¦s la idea pol¨ªtica m¨¦s preciosa i civilitzada imaginada per la humanitat en tota la seva hist¨°ria.

Europa no es podia permetre una secessi¨® insurreccional que infect¨¦s el continent a la zona de m¨¤xima estabilitat de les seves fronteres. Aix¨° explica la contund¨¨ncia dels missatges dirigits a Puigdemont respecte a l'Estat de dret i al compliment dels deures constitucionals. Retirar la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (DUI), invalidar el plebiscit de l'1-O i donar per no aprovades les lleis de desconnexi¨® s¨®n requisits per al retorn a la normalitat democr¨¤tica i a la possibilitat d'un di¨¤leg sobre el futur de Catalunya. No ha estat Rajoy qui li ha dit a Puigdemont, sin¨® Europa sencera.

Nom¨¦s faltava que l'independentisme catal¨¤ evoqu¨¦s el cas d'Eslov¨¨nia, com a model d'una secessi¨® a terminis, a partir d'un refer¨¨ndum amb mediaci¨® europea final. Era cridar el mal temps. Els 74 morts i 300 ferits de la guerra de deu dies entre serbis i eslovens van ser nom¨¦s l'aperitiu de les guerres iugoslaves (deu anys, 130.000 morts, quatre milions de despla?ats), que ens van recordar el passat de sang i foc del qual venim.

Hi ha un balan? de danys que ja pesa greument sobre els catalans. Catalunya t¨¦ avui menys poder efectiu, econ¨°mic sobretot, per¨° tamb¨¦ pol¨ªtic i d'influ¨¨ncia. Sense entrar en el desprestigi de les seves institucions, especialment de la presid¨¨ncia, despr¨¦s de culminar els cinc anys de desgovern amb una falsa declaraci¨® d'independ¨¨ncia, una aut¨¨ntica exhibici¨® de fake news capa? d'allunyar per una llarga temporada l'atenci¨® de l'opini¨® internacional despr¨¦s de mantenir-la amb l¡¯ai al cor durant les ¨²ltimes setmanes.

Aix¨° s'ha acabat. La gl¨°ria de Puigdemont ha durat vuit segons, entre la frase en qu¨¨ assumeix els resultats del plebiscit i la seg¨¹ent en qu¨¨ declara la suspensi¨® de la independ¨¨ncia que no va arribar a n¨¦ixer. Aquest instant ¨¦s el temps de vida de la rep¨²blica i de Puigdemont com el seu cap d'Estat. El fruit m¨¦s preci¨®s d'aquesta aventura ¨¦s que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es dirig¨ªs directament a ell per comminar-lo a eludir el pas irreversible que anava a donar i no va donar. Hem transgredit la prohibici¨® de Tarradellas: sobretot no fem el rid¨ªcul.

Ara Europa nom¨¦s espera una cosa, no de Puigdemont sin¨® de Rajoy. Que ho faci b¨¦. Que no s'equivoqui. Que no humili? a ning¨². Que torni amb els catalans de la m¨¤ al m¨¨tode europeu per excel¡¤l¨¨ncia, que ¨¦s el del di¨¤leg, la negociaci¨® i el pacte.