La Generalitat est¨¤ creant el seu Estat independent a Internet

El Govern t¨¦ a punt la substituci¨® de l'Estat espanyol per una Administraci¨® ¨ªntegrament digital en la qual treballa des de fa dos anys, segons un projecte del consorci Administraci¨® Oberta de Catalunya, organisme que dep¨¨n de la Generalitat, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S. Diversos alts funcionaris catalans han viatjat repetidament a Est¨°nia per copiar el seu model de governan?a a trav¨¦s d'Internet. El Jutjat d'Instrucci¨® 13 de Barcelona t¨¦ proves d'aquests plans, trobades en els registres de la Gu¨¤rdia Civil del 21 de setembre ordenats pel jutge Juan Antonio Ram¨ªrez Sunyer en aquest consorci, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨® i la Fundaci¨® PuntCat.

Els independentistes estan elaborant el seu propi registre civil, integrat dins del qual ja anomenen Administraci¨® Digital de la Naci¨® i que inclou "la identificaci¨® i caracteritzaci¨® de les persones de Catalunya, les organitzacions que conformen i les propietats que tenen els uns i els altres", segons l'informe, elaborat al llarg del 2016. El 26 de setembre, a tan sols cinc dies de la celebraci¨® del refer¨¨ndum, el Govern va aprovar el Pla d'Acci¨® del Pacte Nacional per a la Societat Digital, que ¨¦s fruit i canalitzador d'aquestes mesures crucials per consumar la independ¨¨ncia administrativa de la resta d'Espanya. A trav¨¦s d'ell, la independ¨¨ncia de Catalunya va avan?ant per l'entorn digital de manera discreta i sense traves.

Encara que el president Carles Puigdemont va deixar en suspens la independ¨¨ncia despr¨¦s de declarar-la al Parlament auton¨°mic dimarts passat, el seu Govern segueix treballant a ple rendiment per fer de la desconnexi¨® una realitat. Els l¨ªders independentistes demanen ara mediaci¨® internacional amb la intenci¨® de dialogar en paritat amb el Govern espanyol mentre busquen una pol¨ªtica de fets consumats. Un d'aquests fets consumats ¨¦s l'estructura ¨ªntegra de l'Estat en l'entorn digital. Els seus principals pilars s¨®n un registre civil, un sistema d'identificaci¨® digital per a tr¨¤mits burocr¨¤tics a la rep¨²blica catalana i un portal sota el domini gov.cat.

El document que serveix de base per a l'administraci¨® digital de Catalunya es va elaborar per iniciativa de Manel Sanrom¨¤, que lidera el consorci Administraci¨® Oberta de Catalunya. "Fa un any i mig vaig veure que era necessari pensar i fer un pas m¨¦s, aix¨ª que vaig reunir a un grup d'experts per crear el grup Administraci¨® Digital de la Naci¨®. Ens reunim tres vegades. I fruit d'aquest document es va impulsar el que es diu el Pacte Nacional per a la Societat Digital, que tamb¨¦ agrupa Ajuntaments", diu a EL PA?S Sanrom¨¤.

En aquest full de ruta s'insta la Generalitat a invertir fons per erigir-se en una rep¨²blica capdavantera en tecnologia a Europa. Per a aix¨°, assenyala el document, hauria d'afegir a les estructures que ja t¨¦ desenvolupades, que s¨®n principalment de registre de ciutadans, una ag¨¨ncia nacional de ciberseguretat, desplegar connexi¨® a Internet de fibra en tot el territori i formar a tots els funcionaris. L'informe afegeix que s'ha de donar major impuls a la Internet de les coses i a la implementaci¨® de ciutats intel¡¤ligents.

El jutge Ram¨ªrez Sunyer, que va ordenar els registres del mes passat, ha rebut den¨²ncies d'il¡¤legalitats comeses pel Govern catal¨¤ respecte al proc¨¦s independentista, algunes de les quals en l'entorn digital. La principal ¨¦s l'admissi¨® per part d'un antic senador d'ERC, Santiago Vidal, que l'Executiu s'havia apoderat de manera il¡¤legal de les dades fiscals dels catalans, informa Jes¨²s Garc¨ªa.

Al principi, les autoritats espanyoles van pensar que aquestes dades s'emprarien per elaborar un cens per a un possible refer¨¨ndum, per¨° ara tenen indicis que, en realitat, la qual cosa s'ha estat armant en els anys passats ¨¦s un veritable registre civil catal¨¤ previ a la consumaci¨® de la independ¨¨ncia. Amb ell, es podr¨¤ passar a una fase posterior en la qual es crear¨¤ una base tribut¨¤ria per al cobrament d'impostos.

La Gu¨¤rdia Civil havia intervingut per ordre del jutge els tel¨¨fons dels alts c¨¤rrecs catalans que van ser arrestats el 20 de setembre, entre ells, un empleat d'Administraci¨® Oberta de Catalunya, Juan Manuel G¨®mez, i l'home triat pel vicepresident Oriol Junqueras per crear les estructures d'Estat catalanes: Josu¨¦ Sallent, responsable del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci¨® i membre tamb¨¦ d'ERC. En les seves converses hi ha indicis que aquesta estructura d'Estat per consumar la desconnexi¨® est¨¤ molt avan?ada, segons fonts de la investigaci¨®.

L'admissi¨® de Vidal que el Govern catal¨¤ estava recaptant dades fiscals dels catalans s'av¨¦ amb els plans detallats en el document al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S: substituir totes les formes d'identificaci¨® de l'Estat espanyol ¡ªDNI, NIE, registre mercantil, CIP, cadastre o registre de la propietat¡ª per un ¨²nic sistema elaborat a partir del Registre Central d'Assegurats, per crear "un nou registre primari de persones f¨ªsiques", segons diu l'informe.

Aquest Registre Central d'Assegurats dep¨¨n de la Direcci¨® general de Registres i Notariat del Ministeri de Just¨ªcia. En aquest tenen posada la seva mirada els independentistes des de fa temps per poder tenir un registre detallat de tots els catalans. Ja el 2015 la Generalitat va intentar fer servir el Servei Catal¨¤ de Salut per apropiar-se de les dades del registre per fer el cens per al refer¨¨ndum no vinculant del 9 de novembre d'aquell any. Encara que l'Ag¨¨ncia de Protecci¨® de Dades li va prohibir fer-lo servir per a tals finalitats, la Generalitat t¨¦ acc¨¦s a les companyies d'assegurances i als noms de totes les persones empadronades a Catalunya que tinguin qualsevol tipus d'asseguran?a contractada amb aquestes.

"Tenim un projecte interessant d'integraci¨® digital, i aix¨° ¨¦s paral¡¤lel al proc¨¦s", admet Daniel Marco, director de l'estrat¨¨gia SmartCatalonia de la Generalitat, la finalitat de la qual ¨¦s innovar en els serveis p¨²blics amb l'¨²s de la tecnologia i la informaci¨® digital. Marcos ha viatjat diverses vegades a Est¨°nia per reunir-se amb experts tecnol¨°gics del Govern d'aquest pa¨ªs per obtenir assessorament.

El model d'Est¨°nia

"Una de les coses que ens van explicar a Est¨°nia ¨¦s que ells quan es van independitzar de l'URSS van partir de zero i aix¨° els va donar motiu per emprendre totes les possibilitats que se'ls oferia per construir un model de desenvolupament econ¨°mic. All¨¤ va haver-hi tot un treball de formaci¨® i capacitaci¨® en la ciutadania", assegura Marco.

Els l¨ªders separatistes, entre ells Puigdemont, han lloat en nombroses ocasions el model d'escissi¨® d'Est¨°nia. El 2013, l'Assemblea Nacional Catalana es va inspirar en els processos independentistes de les Rep¨²bliques B¨¤ltiques per promoure el que va anomenar Via Catalana, una cadena humana d'uns 400 quil¨°metres que recorria tota la comunitat aut¨°noma.

El projecte al que ha tingut acc¨¦s EL PA?S el van elaborar experts a inst¨¤ncies de Sanrom¨¤ i el consorci Administraci¨® Oberta al juny i novembre del 2016 al monestir de Montserrat i a la Roca del Vall¨¨s. Van participar-hi, entre d'altres, Carles Agust¨ª, responsable de l'?rea de Govern Obert de la Diputaci¨® de Barcelona i president de l'Associaci¨® de Comunicaci¨® Pol¨ªtica de Catalunya; Jordi Bosch, director d'estrat¨¨gia digital de Mediapro i de la Universitat Pompeu Fabra; Sergio Jerez, director del servei de Tecnologies de la Informaci¨® del FC Barcelona; i Eduard Mart¨ªn, director general de la Fundaci¨® PuntCat, tamb¨¦ registrada per la Gu¨¤rdia Civil.