Llombardia i el V¨¨neto celebraran un refer¨¨ndum no vinculant per reclamar m¨¦s autonomia

La mateix naturalesa s'havia encarregat de dibuixar la l¨ªnia que separava l'imaginari cultural i econ¨°mic de les dues It¨¤lies a trav¨¦s del riu Po. Per sota quedaven el malbaratament, la mala gesti¨® i el caos dialectal. A sobre hi havia l'ordenada i c¨ªvica Padania, un m¨®n imaginari dissenyat pels cavallers de la Lliga Nord que comandava Umberto Bossi, avui condemnat juntament amb el seu fill per robar al seu propi partit i marginat a tots els m¨ªtings. D'aquella mitologia rom¨¤ntica en queda m¨¦s aviat poc i ¨¦s estrany escoltar una defensa de la independ¨¨ncia. La batalla ¨¦s una altra. Pragm¨¤tica i financera. El pr¨°xim 22 d'octubre les regions del V¨¨neto i Llombardia ¡ª15 milions d'habitants i al voltant del 30% del PIB¡ª celebren un refer¨¨ndum no vinculant per autoritzar els seus presidents a negociar m¨¦s autonomia, algunes transfer¨¨ncies i una part dels impostos. Poca cosa comparat amb aquella m¨ªstica de la marxa sobre el Po?

Giorgio Valoti era aqu¨ª el 15 de setembre de 1996. Clar que llavors pensava en la secessi¨®. Per¨° cal adaptar-se, saber llegir els temps, assenyala. Avui ¨¦s l'alcalde de Cene, un poble de 4.264 habitants a 66 quil¨°metres de Mil¨¤, en ple Valle Seriana. El primer Ajuntament que va guanyar la Lliga Nord i que mai va tornar a perdre, tot un feu del moviment. Corria 1990 i la Democr¨¤cia Cristiana, en ple crepuscle pels casos de corrupci¨®, governava al llarg de la prov¨ªncia de B¨¨rgam. Per¨° aqu¨ª van oferir respostes, pol¨ªtica directa, arremangar-se. I no han tornat a perdre. La independ¨¨ncia? ¡°Ara no va d'aix¨°. ?s un tema principalment fiscal¡±, diu mentre mostra el d¨¨ficit de 23 milions anuals que el sup¨°sit esc¨¤s retorn dels impostos provoca al seu Ajuntament. ¡°No ¨¦s un refer¨¨ndum excloent. ?s repartir de manera m¨¦s justa, cosa que tamb¨¦ ajudar¨¤ a gestionar millor altres regions¡±, apunta.

Llombardia i el V¨¨neto, les regions que votaran el dia 22, representen el 30% del PIB itali¨¤

El dia abans d'aquesta conversa, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una declaraci¨® suspesa d'independ¨¨ncia. Aqu¨ª ning¨² ha ent¨¨s res. ¡°S¨ª o no?¡±, pregunten. No fa tant, el separatisme catal¨¤ fugia de la comparaci¨® amb la Lliga Nord en considerar-la massa radical. Encara que potser el m¨¦s semblant a l'Europa moderna al succe?t dimarts al Parlament ho va executar aquell 15 de setembre de 1996 Umberto Bossi. Aquest dia va proclamar la independ¨¨ncia de la Rep¨²blica Federal de Padania i va anunciar la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum per confirmar la seva independ¨¨ncia de l'Estat itali¨¤. Van votar 5 milions de persones i va guanyar el s¨ª amb un 95%. Cap estat va recon¨¨ixer l'epopeia nacionalista. I aqu¨ª es va acabar la hist¨°ria.

Avui canvien les tornes. Valoti i la resta d'alcaldes de la Lliga Nord consultats ¡ªCristian Vezzoli a Seriate o Stefano Locatelli en Chiuduno¡ª? s'esforcen a explicar que el seu cas, una votaci¨® en la qual participaran m¨¦s de 10 milions de persones i l'organitzaci¨® de la qual costar¨¤ uns 50 milions d'euros (nom¨¦s l'Esgl¨¦sia s'ha manifestat obertament a favor del no), ¨¦s molt diferent del succe?t a Catalunya. El mateix Matteo Salvini va rebutjar el refer¨¨ndum catal¨¤ per ¡°inconstitucional¡±. Per¨° tots admeten que els temps i la coincid¨¨ncia no podien ser pitjors per a la participaci¨®, l'¨²nica variable que importa en un una consulta que nom¨¦s servir¨¤ per carregar-se de raons quan els presidents de Llombardia, Roberto Maroni i del V¨¨neto, Lucca Zaia, es plantin a Roma a demanar diners.

Per¨° Catalunya, en tot cas, serveix per accentuar el seu greuge. En milers de flyers de la consulta pot llegir-se que el d¨¨ficit fiscal llombard amb l'estat itali¨¤ ¨¦s de 54.000 milions d'euros anuals. Al costat, un gr¨¤fic amb un pil¨® de monedes xifra en 8.000 el catal¨¤. Una xifra que tamb¨¦ contrasta amb el d¨¨ficit fiscal de V¨¨neto, d'uns 18.000 milions d'euros, el tercer despr¨¦s d'Em¨ªlia-Romanya, que tamb¨¦ es planteja demanar un r¨¨gim fiscal diferent. Un corrent que comen?a estendre's i al que el mateix Berlusconi ha dit que donar¨¤ suport.

La independ¨¨ncia? Ara no va d'aix¨°, ¨¦s m¨¦s aviat un tema fiscal¡±, diu? l'alcalde Giorgio Valoti

A Cene tots prometen que aniran a votar: el perruquer Sergio Scapellini, el rector Don Guido i fins a la reivindicativa Francesca, que menja en restaurant del poble amb la seva mare i no creu en una altra democr¨¤cia que la directa. Per¨° la batalla es dirigeix des del pis 32 del segon edifici m¨¦s alt d'It¨¤lia. El gratacel que alberga al govern de la regi¨® llombarda, que presideix l'hist¨°ric de la Lliga Nord, Roberto Maroni, i des d'on es veuen els confins de la regi¨®. Maroni, ministre de l'Interior al govern de Silvio Berlusconi, ha posat la cara en aquest refer¨¨ndum. Hi ha en joc 23 compet¨¨ncies que poden ser transferides ¡ªeducaci¨®, tutela de la sanitat, complement de pensions¡ª i uns 27.000 milions d'euros per pagar-les, la meitat del suposat d¨¨ficit fiscal. Els cr¨ªtics al¡¤leguen que es podia demanar sense refer¨¨ndum. Maroni discrepa. ¡°En 16 anys, moltes regions ho han demanat, per¨° el Govern sempre ho ha negat. Aix¨ª que si molta gent vota ara, ens donaria m¨¦s for?a per negociar¡±.

Els greuges entre sud i nord s¨®n encara notables a It¨¤lia, on cinc regions tenen un estatut fiscal i administratiu especial (Trentino-Alt Adige, Sic¨ªlia, Sardenya, Vall d'Aosta i Friuli-Venezia Giulia). Acceptada aquesta distinci¨® des de la Segona Guerra Mundial, alguns cr¨ªtics ¡ªfins i tot socis de la Lliga Nord, com Giorgia Meloni, de Fratelli di It¨¤lia¡ª observen el refer¨¨ndum com una falta de solidaritat cap a les regions del sud. Vist aix¨ª ¨¦s un torpede dirigit al nou discurs de caire nacional i sobiranista de la Lliga Nord, que aspira a tenir vots en tot el territori i a liderar la gran coalici¨® de centredreta. ¡°Jo demano m¨¦s compet¨¨ncies, per¨° no en trec als altres. En els recursos, en canvi, s¨ª. D'aquests 54.000 milions que van al sud, el que? retingui no anir¨¤ aqu¨ª. Per¨° aix¨° no els danya, perqu¨¨ si tenim m¨¦s diners puc fer cr¨¦ixer l'economia de Llombardia i la d'It¨¤lia. I aix¨° tamb¨¦ ¨¦s un avantatge per a ells. Que ens donin m¨¦s recursos no ¨¦s gastar menys en ells, sin¨® gastar millor. Aquest refer¨¨ndum no xoca amb el discurs nacional¡±, defensa Maroni. Tot un equilibrisme pol¨ªtic allunyat ja de l'heroica del Po, per¨° que arriba en el moment m¨¦s delicat.

"Aquesta consulta no ¨¦s com la de Catalunya"

La reivindicaci¨® catalana es veu des d'aqu¨ª amb una afectuosa nost¨¤lgia, per¨° el rumb fixat ¨¦s un altre. A m¨¦s, com subratlla la pr¨°pia pregunta del refer¨¨ndum, es fa des del marc de la constituci¨® i la unitat d'It¨¤lia. Roberto Maroni, president de la regi¨®, a m¨¦s, assenyala algunes difer¨¨ncies. "A Catalunya hi ha una cosa fonamental per a aquesta batalla que aqu¨ª no existeix: la llengua. No tenim aquest tret que et fa sentir independent. El nostre ¨¦s una q¨¹esti¨® de conveni¨¨ncia. A Catalunya hi ha un sentiment? d'identitat que aqu¨ª no existeix, encara que ho h¨¤gim provat ja com a Lliga Nord¡±.

Maroni es refereix a quan La Lliga Nord va proclamar la independ¨¨ncia de la Padania i va acabar davant de la just¨ªcia, per motius semblats al que ara passa a Catalunya. Per¨° ¨¦s passat. Ara, diu, estan la tercera fase. ¡°El 2000 passem de la Revoluci¨® a la reforma. Canviar el sistema des de dins. I ara estem en la tercera fase: el neorregionalisme. Canviar la relaci¨® entre regi¨® i centre, des de les regions. Jo i Zaia en som els protagonistes¡±.