Vict¨°ries i solucions

Amb la serenor que caracteritza un partit incombustible com el PNB, Aitor Esteban va deixar anar dimecres la sent¨¨ncia definitiva d¡¯un debat molt contingut: Rajoy ha d¡¯escollir entre la vict¨°ria i la soluci¨®. ?s dif¨ªcil albirar una soluci¨® efectiva tal com estan les coses. Per¨° el principal esper¨® per obtenir-la ¨¦s que el que Rajoy podria interpretar com una vict¨°ria seria una derrota per a tots. Sens dubte, els problemes indivisibles s¨®n els m¨¦s complicats de resoldre. I aquest en part ho ¨¦s: ¨¦s possible fer divisible ¨C¨¦s a dir, susceptible de transacci¨®¨C una exig¨¨ncia d¡¯independ¨¨ncia?

El drama dels conflictes indivisibles ¨¦s que nom¨¦s es poden resoldre amb la vict¨°ria d¡¯una de les parts. Ruptura unilateral independentista o derrota dels ¡°sediciosos¡±. La ruptura unilateral avui ¨¦s impossible, perqu¨¨ el sobiranisme catal¨¤ no disposa de quatre factors imprescindibles per aconseguir-la: una majoria social ¨¤mplia, una o diverses pot¨¨ncies que hi donin suport, capacitat insurreccional i, com s¡¯ha vist amb les fugides empresarials, poder econ¨°mic disposat a acompanyar-lo fins al final. Nom¨¦s una via pactada podria fer possible una secessi¨® de Catalunya, per¨° per estar en condicions de for?ar-la al sobiranisme encara li queda molta for?a per acumular. De manera que si la disjuntiva de Rajoy ¨¦s vict¨°ria o soluci¨®, la de Puigdemont ¨¦s entre l¡¯¨¨pica de la derrota i el pragmatisme de la pol¨ªtica. Amb l¡¯ANC i la CUP trepitjant-li els talons, no ho t¨¦ f¨¤cil. Evidentment, l¡¯Estat disposa de poder m¨¦s que sobrat per neutralitzar moment¨¤niament el sobiranisme per la via judicial. Pot ocupar les institucions per¨° al preu de perdre bona part de la societat (i no nom¨¦s el sobiranisme), i d¡¯aix¨° precisament advertia Aitor Esteban.

Hi ha ara un moment d'oportunitat per buscar espais d¡¯acord perqu¨¨ el sobiranisme ha aconseguit el punt m¨¦s ¨¤lgid possible amb les forces que disposa, amb la qual cosa treu el cap al precipici. Puigdemont pot intentar mantenir la iniciativa amb apostes m¨¦s o menys imaginatives, per¨° ¨¦s una estrat¨¨gia de curt recorregut. L¡¯estat emocional de la societat catalana es ressent, el neguit vital habita als uns i els altres, aflora un cert desig de normalitat, i l¡¯estrat¨¨gia de les fites hist¨°riques ha demostrat els seus l¨ªmits. A cada dia decisiu li ha seguit una profunda ressaca.

¡°Cal buscar una sortida a aix¨°¡±, diu Rajoy. Qu¨¨ ¨¦s ¡°aix¨°¡±? Potser si les parts fossin capaces de compartir una resposta a aquesta pregunta tot seria m¨¦s f¨¤cil. Per¨° aix¨° suposa el reconeixement mutu, que avui brilla per la seva abs¨¨ncia. Per fer-ho cal recon¨¨ixer la realitat i no llegir-la amb parcialitat per encaixar-la millor en els esquemes de cadasc¨². ?s molt c¨°mode recrear-se en els t¨°pics sobre el nacionalisme i el populisme per construir un retrat retr¨°grad de l¡¯enemic. Per¨° s¨®n dos milions i escaig de catalans, que cobreixen un espai ideol¨°gic i social molt transversal, en el qual, evidentment, hi ha sectors molt nacionalistes, per¨° no nom¨¦s. El veritable nacionalisme conservador era el pujolisme, amb el qual el PSOE i el PP no van tenir cap problema. A l¡¯inrev¨¦s, van deixar que constru¨ªs el seu espai clientelar mirant cap a una altra banda, perqu¨¨ els mantenia controlat el territori i els garantia la majoria per governar a Madrid quan ho necessitaven. I va ser quan Pujol va sortir i l¡¯olla es va destapar que l¡¯independentisme va fer el seu salt. De la mateixa manera, no ajuda a avan?ar apostar-ho tot a la caricatura de l¡¯Estat autoritari i opressor i a l¡¯evocaci¨® del franquisme per proclamar-se v¨ªctima dels seus abusos de poder. Per aquests camins nom¨¦s hi ha una sortida: Vict¨°ria i derrota, ficar-se en un t¨²nel que no ens portaria gaire lluny d¡¯on som. ¡°El que no ¨¦s legal no ¨¦s democr¨¤tic¡±, diu Rajoy. La qualitat d¡¯un Estat millora amb la capacitat per incloure m¨¦s democr¨¤cia. Aix¨ª s¡¯han anat conquerint els drets. El problema ¨¦s que ¨²ltimament a Europa es restringeixen m¨¦s que no pas s¡¯amplien.

La democr¨¤cia liberal europea viu una crisi de governan?a: la ciutadania no se sent reconeguda ni escoltada. Aquesta eclosi¨® de l¡¯anomenat problema catal¨¤ ¨Camb totes les seves caracter¨ªstiques pr¨°pies¨C ¨¦s una expressi¨® m¨¦s d¡¯aix¨°. Solucionar-ho vol dir encarrilar-ho per a uns quants anys, sent tots conscients que la q¨¹esti¨® catalana no ¨¦s conjuntural, sin¨® estructural. En democr¨¤cia, no hi ha millor manera d¡¯agreujar un problema que voler resoldre¡¯l per sempre.