Pol¨ªtica de reconeixement

La tradici¨® pol¨ªtica veu en el conflicte el seu eix b¨¤sic. I, de fet, la democr¨¤cia ¨¦s el sistema pol¨ªtic que ha guanyat la seva legitimitat gr¨¤cies al fet que assegura l¡¯exercici pac¨ªfic de la confrontaci¨® entre idees i interessos, entre majories i minories. En un sistema pol¨ªtic raonablement organitzat, ent¨¨s com el marc com¨² en el qual dirimir i decidir, la qualitat de la democr¨¤cia dependr¨¤ de la capacitat de dissensi¨® que sigui capa? de contenir sense que la conviv¨¨ncia en resulti danyada. La cosa es complica quan, per les raons que siguin, algun o diversos dels actors que operen en aquest entramat com¨² no se senten inclosos en aquest sistema, no senten reconegudes les seves difer¨¨ncies i no veuen possibilitats de defensar les seves idees i valors. I aix¨ª acaben entenent com a opressiu i asfixiant el que abans era vist com una arena compartida. Espanya, des de la seva consolidaci¨® com a Estat contemporani, ha anat passant per diverses crisis d¡¯aquest tipus. El que ara ens preocupa no ¨¦s, per tant, del tot nou. M¨¦s aviat resulta reiteratiu. No sembla raonable pensar que aix¨° ¨¦s nom¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la resili¨¨ncia protestona d¡¯alguna de les parts, i m¨¦s aviat conv¨¦ imaginar responsabilitats compartides i problemes en la concepci¨® basal del sistema.

Ja no ens serveixen les solucions ni les experi¨¨ncies anteriors. Seguim atrapats en esquemes (westfalians) propis del segle XIX i XX. I aquests esquemes serveixen cada vegada menys per maniobrar en el gran escenari d¡¯interdepend¨¨ncies creuades propi de la globalitzaci¨® i del gran canvi tecnol¨°gic. Fa uns mesos, en recollir el Premi Diario Madrid, la directora de The Guardian, Katherine Winer, va expressar el seu total escepticisme sobre les possibilitats reals que es pogu¨¦s implementar el Brexit, i els fets li estan donant la ra¨®. Les raons procedeixen de la intersecci¨® i interdepend¨¨ncia irreversible que s¡¯ha generat a Europa entre empreses, entitats de tot tipus i din¨¤miques socials, familiars i comunit¨¤ries. No ¨¦s possible desembolicar la troca sense danys col¡¤laterals importants. Europa ¨¦s ja una ordit de persones i col¡¤lectius molt m¨¦s interrelacionada del que la feble i fr¨¤gil supraestructura pol¨ªtica mostra. Si aix¨° ¨¦s cert per tot Europa, pot ser diferent en el cas d¡¯Espanya i Catalunya?.

El que probablement va reunir centenars i centenars de periodistes de tot el m¨®n dimarts passat en les estretors de l¡¯edifici del Parlament de Catalunya va ser aquesta anomalia. L¡¯anomalia que un pa¨ªs que ¨¦s totalment ¡°Europa¡± des del punt de vista social, econ¨°mic, universitari, sindical i institucional, pogu¨¦s ¡°trencar¡± aquests vincles per tornar a reconstruir-los poc temps despr¨¦s. I a m¨¦s, que tot aix¨° pass¨¦s no pels designis inexplicables d¡¯unes elits conspiratives, sin¨® (com va mostrar l¡¯1 d¡¯octubre) per l¡¯embranzida de centenars de milers de persones capaces d¡¯organitzar-se pac¨ªficament de manera exemplar. Alguna cosa inexplicable passava a Catalunya.

Tenim un problema de falta d¡¯adaptaci¨® del nostre sistema pol¨ªtic als nous temps. Reduir-ho a un tema de sobirania resulta tremendament esquem¨¤tic i simplificador. Som davant d¡¯un problema de reconeixement. De falta d¡¯acceptaci¨® de la diversitat intr¨ªnseca d¡¯un pa¨ªs complex. Que ho era fa cent anys, i que ara ho ¨¦s molt m¨¦s. Qui vulgui seguir defensant una concepci¨® de sobirania ¨²nica i excloent, per molta ¡°reforma constitucional¡± amb qu¨¨ es revesteixi, no ha ent¨¨s res del que est¨¤ passant i cap a quina futur ens dirigim.

Deia Amador Fern¨¢ndez Savater en un dels molts comentaris que han aparegut sobre el que esdev¨¦ a Catalunya: ¡°La ¡®lluita final¡¯ ¨¦s l¡¯expressi¨® que va definir l¡¯emancipaci¨® al segle XX, i que passava per la destrucci¨® de l¡¯altre (l¡¯enemic de classe o nacional). L¡¯emancipaci¨® avui es fa altres preguntes: com podem viure junts els diferents? Qu¨¨ ens uneix malgrat el que ens separa? Perqu¨¨ l¡¯altre no desapareixer¨¤ i aquest m¨®n compartit ¨¦s l¡¯¨²nic que hi ha¡±. Aquesta ¨¦s la nova bandera de l¡¯esquerra emancipat¨°ria. El que hem de fer ¨¦s recon¨¨ixer que igualtat i homogene?tat no s¨®n el mateix. Que hem de situar la diversitat en la nostra escala central de valors. I que estem condemnats a viure junts, per¨° aix¨° s¨ª: reconeixent els altres com a diferents i reconeixent i cuidant les nostres interdepend¨¨ncies. I llavors podrem afrontar el debat clau de les sobiranies concretes i reals, que ens interpel¡¤len i agredeixen en el dia a dia i des de la proximitat.