El buit, companyia insuperable

El protagonista d¡¯Els jugadors de whist (2009) era un fot¨°graf de bodes i batejos que es refugiava al garatge de casa seva per dur una vida a?llada al m¨¤xim possible de l¡¯entorn que l¡¯atabalava. L¡¯¨²ltima novel¡¤la de Vicen? Pag¨¨s (Figueres, 1963), Robinson, tamb¨¦ comen?a en un garatge, per¨° no pertany al protagonista, sin¨® als ve?ns de la casa del costat: un enigm¨¤tic H., carter, ¡°una ¨¤nima adormida¡±, hi entra d¡¯inc¨°gnit per dur a cap una prova estranya i absurda que ell mateix s¡¯ha imposat. L¡¯objectiu ¨¦s estar-s¡¯hi el m¨¤xim de temps possible mentre els propietaris s¨®n fora, de vacances, per purificar-se, per recuperar la tranquil¡¤litat, per con¨¨ixer el que succeeix a la casa del costat de la mateixa manera que les novel¡¤les ¡°serveixen per ficar-se discretament en la vida del pro?sme¡±.

L¡¯ideal seria passar un dia sencer a cada habitaci¨®, per¨° va elaborant les normes de conducta sobre la marxa. De totes maneres, com tota prova, com tot joc ¡ªcom tota novel¡¤la¡ª, l¡¯aventura d¡¯H. t¨¦ una s¨¨rie de constrenyiments que s¡¯han de complir al peu de la lletra: ha d¡¯explorar les habitacions que vagi trobant de dreta a esquerra i de manera successiva; es permet recular en cas de necessitat, si b¨¦ nom¨¦s una vegada per habitaci¨®; cal escorcollar meticulosament tots els racons per trobar qualsevol cosa que busqu¨¦s sense saber-ho: en un naufragi, a la llarga, i aix¨° el Crusoe de Daniel Defoe ho va aplicar sistem¨¤ticament, tot pot resultar ¨²til.

Durant aquesta odissea domicili¨¤ria, H. arriba a moltes conclusions ¡ªRobinson pot ser llegit com un recull d¡¯aforismes antol¨°gic¡ª, per¨° n¡¯hi ha dues especialment rellevants: ¡°L¡¯important no ¨¦s el que passa, sin¨® el que imagines¡±, observa en un moment determinat; en un altre passatge, quan diu que ¡°m¨¦s val parlar sol que tornar-se boig¡±, potser no acaba de comprendre ben b¨¦ quines s¨®n les seves circumst¨¤ncies mentals. Tampoc ho aconsegueix l¡¯advocada d¡¯ofici que s¡¯encarrega de rescatar-lo de l¡¯illa de la dem¨¨ncia on ha viscut al llarg d¡¯onze dies: a la segona part, Robinson executa un gir radical i el lector es troba davant d¡¯una de les hist¨°ries d¡¯amor m¨¦s obstinadament tortuoses dels ¨²ltims temps. L¡¯alienaci¨®, l¡¯ang¨²nia i el desconcert tamb¨¦ poden ser unes aventures del cor, i ni la soledat del principi ni la companyia del final resolen els problemes d¡¯identitat d¡¯H.: no sap qui ¨¦s, ni per qu¨¨ fa el que fa, qu¨¨ ¨¦s real i qu¨¨ ¨¦s imaginaci¨®, qu¨¨ ¨¦s veritat i qu¨¨ ¨¦s fals. H. vaga per un m¨®n que no li diu res, perseguint els fantasmes de la imaginaci¨® i de la mem¨°ria.

L¡¯acci¨® de la novel¡¤la avan?a a trav¨¦s de tres recursos: H. recorda, observa i fa hip¨°tesis. Com si a cada habitaci¨® se li obr¨ªs un escenari de la mem¨°ria, recorda la vida de nen, d¡¯adolescent, la relaci¨® amb els pares, la seva irreductible vocaci¨® fantasiosa i les gravitacions al voltant de les hist¨°ries que s¡¯explicava. Contempla amb un humor glacial el m¨®n circumdant del qual fuig i s¡¯amaga gr¨¤cies al cultiu d¡¯unes manies indestructibles, un m¨®n on ning¨² sembla que s¨¤piga ben b¨¦ qu¨¨ hi est¨¤ fent: a la carteria, ¡°hi ha el qui s¡¯omple les galtes i imita el soroll de la sirena d¡¯un submar¨ª, el qui devora amb lenta devoci¨® un crost¨® de pa sec, el qui xiscla l¡¯himne nacional, el qui escampa pel recinte eructes de caf¨¨ amb llet...¡±. Respecte de la seva capacitat per formular hip¨°tesis, en fi, no es pot afirmar que li serveixin per descobrir l¡¯ordre amagat que regeix la mec¨¤nica del m¨®n. Al lector, per¨°, segurament s¨ª, sobretot perqu¨¨ Pag¨¨s fa que l¡¯humor acompanyi la trag¨¨dia, encara que sigui un humor pat¨¨tic que implica una gamma variada de dolors i molta tristesa.

El lector de Dies de frontera (2014) s¡¯endur¨¤ la sorpresa de trobar-se davant d¡¯un Pag¨¨s que ha canviat de cara: en comptes de seduir-lo a trav¨¦s d¡¯unes elaborades sofisticacions formals, a Robinson el pressiona moralment, i ho fa d¡¯una manera intensa, progressiva, determinant. I, coneixedor que en els malsons la l¨°gica no va d¡¯acord amb la ra¨®, ha creat una faula implacable, amb una c¨¤rrega de profunditat inquietant, incl¨²s subversiva, sobre l¡¯home contemporani sotm¨¨s a una situaci¨® extrema. Per¨° a Pag¨¨s no li cal enrarir l¡¯atmosfera amb cap foc d¡¯artifici, en t¨¦ prou fent que el sinistre reposi sobre la forma del que es veu i es pot palpar, sobre el present de les coses. Aleshores nom¨¦s es pot fer el que fa H., buscar la companyia insuperable del buit.