El trencament socialista

A mesura que el conflicte s¡¯enverinava i es concretava l¡¯amena?a de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, la incomoditat dels socialistes catalans creixia. Diversos dels seus alcaldes i dirigents ja van considerar desproporcionada la c¨¤rrega policial i l¡¯acusaci¨® de sedici¨® que ha portat a la pres¨® els dirigents independentistes Jordi Cuixart i Jordi S¨¤nchez. Per¨° aquest no era l¡¯¨²ltim calze. A molts ara se¡¯ls fa un nus a la gola si pensen que el PSOE va a haver de donar suport a la intervenci¨® de l¡¯autonomia i no s¡¯imaginen el senador Jos¨¦ Montilla, cordov¨¨s que ha estat president de la Generalitat, s¨ªmbol de la Catalunya integradora, votar a la cambra alta a favor de retallar l¡¯autogovern de Catalunya de manera tan radical com ha anunciat Mariano Rajoy.

Per molt que estiguin conven?uts que resulta ineludible restablir l¡¯ordre constitucional i no comparteixin en absolut la deriva insurreccional de l¡¯independentisme m¨¦s radical, se senten atrapats en una din¨¤mica que saben que no controlen i de la qual no poden esperar res de bo. Ells es veuen obligats a seguir el PSOE i el PSOE a seguir el PP just quan m¨¦s necessitat est¨¤ el socialisme de tenir un perfil propi i oferir una alternativa diferenciada a la greu crisi institucional que viu el pa¨ªs.

Un dels efectes del conflicte catal¨¤ sobre la pol¨ªtica espanyola ¨¦s que ha perm¨¨s que el PP es mantingui en el poder malgrat la important p¨¨rdua de suports electorals. De fet, si no fos per l¡¯amena?a de l¡¯independentisme, Rajoy ja no seria al Govern. Aquest va ser el principal escull perqu¨¨ es form¨¦s una majoria alternativa al voltant del PSOE, m¨¦s enll¨¤ de la compet¨¨ncia entre socialistes i podemites per l¡¯hegemonia de l¡¯esquerra. Ara el PP calcula exultant els r¨¨dits que pot obtenir d¡¯una defensa ferma de la unitat d¡¯Espanya. De moment, dels judicis per corrupci¨® ja gaireb¨¦ ni se¡¯n parla.

Alguns han criticat Rajoy per la seva actitud dubitativa a l¡¯hora de respondre a l¡¯envit sobiranista, per¨° Rajoy sap que necessita el PSOE i aquest necessita temps per assimilar una posici¨® subordinada en un assumpte tan crucial de la pol¨ªtica espanyola. Per Pedro S¨¢nchez, la situaci¨® no ¨¦s f¨¤cil en absolut. De guanyar les prim¨¤ries amb la bandera de l¡¯oposici¨® frontal a Rajoy i el reconeixement de la plurinacionalitat d¡¯Espanya, a donar-li un suport pr¨¤cticament incondicional. Cada vegada que ha volgut desmarcar-se del PP oferint un pacte federal, s¡¯ha trobat amb importants resist¨¨ncies en el seu propi partit. Alguns dels seus adversaris interns han sortit rabent a donar suport a la posici¨® del PP: abans de qualsevol di¨¤leg cal restablir la legalitat trencada a Catalunya.

La proposta d¡¯una reforma constitucional ha passat aix¨ª a un segon pla i al PSOE nom¨¦s li queda secundar el PP en l¡¯aventura del 155, de la qual se sap com s¡¯hi entra per¨° no com se¡¯n surt. No ¨¦s dif¨ªcil imaginar que pugui passar-los el mateix que li va passar al PSC durant les discussions de l¡¯Estatut del 2006, nom¨¦s que en direcci¨® oposada. Pasqual Maragall va plantejar la reforma de l¡¯Estatut com un mitj¨¤ per blindar les compet¨¨ncies de l¡¯autogovern. L¡¯¨²ltima legislatura de Jos¨¦ Maria Aznar havia demostrat que el pacte auton¨°mic del 78 corria perill per la interpretaci¨® restrictiva i recentralitzadora que impulsava el PP. Maragall va voler refor?ar els lla?os i subscriure un nou pacte per 30 anys m¨¦s amb una reforma pactada amb el PSOE i tramitada per les vies previstes en la Constituci¨®.

Per¨° en la discussi¨® de l¡¯Estatut es va trobar que CiU, llavors a l¡¯oposici¨®, i ERC, que formava part del Govern tripartit, emprenien una subhasta a l¡¯al?a per veure qui aconseguia anar m¨¦s enll¨¤ en la reclamaci¨® de compet¨¨ncies. Aquesta din¨¤mica va desbordar el PSC i el PSOE va tenir feina per reconduir les coses al Congr¨¦s dels Diputats. Les conseq¨¹¨¨ncies del que va passar despr¨¦s amb la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut del 2010 estan a la vista.

Ara pot produir-se una din¨¤mica similar per¨° de signe invers. En la seva ¨¤nsia per tenir un perfil propi, Ciutadans pot entrar en una pugna amb el PP per qui defensa millor i amb m¨¦s afany la unitat d¡¯Espanya. I de nou els socialistes poden quedar atrapats en una teranyina de la qual no puguin escapar. El problema ¨¦s que defensar la unitat d¡¯Espanya amb una intervenci¨® de l¡¯autonomia com la que ha engegat Rajoy els pot alienar els pocs suports que els queden a Catalunya, i sense suport a Catalunya, el PSOE dif¨ªcilment pot aspirar a recuperar el poder a Espanya.

La gran obra del PSOE, el desenvolupament dels pactes de la Transici¨®, pot quedar aix¨ª negat pel nou esperit unitarista i de signe autoritari que abandera el PP. Qui ha contribu?t a construir la millor Espanya que hem conegut pot perdre el seu principal llegat a mans d¡¯una dreta que haur¨¤ aconseguit per fi desbaratar el que m¨¦s li incomodava del pacte del 78.