Siegfried Lenz: extremadament perill¨®s

¡°Del tot impossible (...) inconcebible (¡­) extremadament perillosa en les circumst¨¤ncies actuals¡±: els termes en els quals Otto G?rner, lector de l'editorial Hoffmann und Campe, va rebutjar el 1951 la novel¡¤la El desertor?no deixaven a un jove Siegfried Lenz cap esperan?a de veure publicada algun dia la seva obra, que, en paraules de G?rner, podia ¡°acabar com un frac¨¤s art¨ªstic absolut¡±.

El problema eren les ¡°circumst¨¤ncies actuals¡±, l'eufemisme amb el qual el lector editorial feia refer¨¨ncia a les tensions entre Alemanya i el bloc sovi¨¨tic i la manera en qu¨¨ la publicaci¨® de la novel¡¤la de Lenz podia intensificar-les. El protagonista d'El?desertor, que ara publica en catal¨¤ Edicions de 1984, fuig del b¨¤ndol alemany nom¨¦s per descobrir, en passar a combatre amb els russos, que la crueltat i la viol¨¨ncia irracional estan presents en totes les faccions en conflicte: la vida al b¨¤ndol enemic ¨¦s ¡°igual de gris, ni una mica millor¡± que a les files pr¨°pies i l'Estat policial sovi¨¨tic gaireb¨¦ no difereix en un o dos aspectes menors del terror nacionalsocialista. Ni tan sols les ¡°¨¤nimes simples¡± estan a resguard de la f¨²ria de la hist¨°ria: amb la (¡°inconcebible¡±) publicaci¨® de la novel¡¤la, afirma G?rner ¨Cque, per cert, tenia un passat nacionalsocialista especialment important¨C, ¡°l'editorial podria infligir-se uns danys de valor incalculable¡±.

Thomas Mann va dir dos anys despr¨¦s que El desertor fos rebutjada que els textos de l'autor eren ¡°rars, originals, suggestius: una cosa completament nova¡±. No obstant aix¨°, Lenz no va obtenir cap benefici immediat de l'aprovaci¨® del Nobel: llavors vivia a Stuttgart en el que quedava de la casa dels seus pares (que havia estat destru?da durant la Segona Guerra Mundial) i treballava com a secretari.

A Lenz ¨Cque havia nascut el 17 de mar? del 1926 a la Pr¨²ssia Oriental, havia format part de les Joventuts Hitlerianes des dels 13 anys i havia combatut a la guerra a partir del 1943¨C la sort li va somriure tot just dos anys m¨¦s tard amb la publicaci¨® dels relats de Qu¨¦ tierno era Suleyken?(1955), tot i que la seva consagraci¨® com un dels escriptors alemanys m¨¦s importants de la postguerra nom¨¦s va arribar 13 anys m¨¦s tard, quan l'autor va publicar?La lli?¨® d'alemany (1968), la hist¨°ria d'una amistat trencada per la guerra i la inflexibilitat d'un home de principis.

Culpa i mem¨°ria

La lli?¨® d'alemany va ser discutida i celebrada a parts iguals, en primer lloc, a causa que Lenz havia trobat en la hist¨°ria de la relaci¨® entre el pintor Max Ludwig Nansen (inspirat en la figura d'Emil Nolde) i el seu amic de la inf¨¤ncia, el policia Jens Ole Jepsen (que rep l'ordre de requisar-li els quadres i d'impedir que segueixi pintant), una manera efica? de fer visible el conflicte interior d'aquells alemanys que s'havien vist obligats a perpetrar fets atro?os durant la guerra arran del seu sentit del deure. Per Lenz, la cat¨¤strofe moral de l'adhesi¨® al nacionalsocialisme tenia l'origen en l'autoritarisme patern, una visi¨® que, com va observar Marcel Reich-Ranicki, era compartida per l'oposici¨® extraparlament¨¤ria alemanya i el moviment estudiantil de l'¨¨poca. Per¨° La lli?¨® d'alemany va ser tamb¨¦ un ¨¨xit a causa de l'excepcional habilitat de l'autor per narrar d'una manera simple i atractiva la vida d'uns personatges complexos.

Lenz compartia amb contemporanis seus, com G¨¹nter Grass, Heinrich B?ll i Martin Walser, la convicci¨® que la literatura havia de contribuir a la discussi¨® p¨²blica del passat recent, per¨°, a difer¨¨ncia d'ells, no es va permetre mai riscos formals que poguessin allunyar-lo del p¨²blic: va romandre fidel a un estil que es caracteritza pel dinamisme de l'acci¨®, la vitalitat dels di¨¤legs, la descripci¨® de la natura, un bon equilibri entre humorisme i trag¨¨dia, i un vocabulari limitat per¨° utilitzat amb efic¨¤cia.

Ara, 65 anys despr¨¦s del previst, la publicaci¨® d'El desertor permet valorar com i on va comen?ar tot per a l'autor. Proska (el protagonista) ¨¦s l'heroi protot¨ªpic de Lenz: alg¨² que es debat entre el seu sentit del deure i la seva visi¨® de si mateix, entre la culpa i la mem¨°ria, entre la veritat objectiva dels fets i una ¡°veritat subjectiva¡± igual o m¨¦s important.

No obstant aix¨°, no ¨¦s aquesta l'¨²nica ra¨® per la qual El desertor ¨¦s un llibre t¨ªpic del seu autor: la novel¡¤la t¨¦ el rerefons autobiogr¨¤fic, que ¨¦s caracter¨ªstic de tota la seva obra, ja que l'autor va desertar quan li van ordenar que afusell¨¦s un company d'armes. Despr¨¦s de ser rebutjada, Lenz (que va morir el 7 d'octubre del 2014) no la va tornar a esmentar, per¨° tampoc la va destruir: dos anys despr¨¦s de la seva mort, Hoffmann und Campe, la mateixa editorial que la va rebutjar en el seu moment, la va publicar en el que ha esdevingut una mena de triomf p¨°stum de l'autor alemany.