(Sobre)viure despr¨¦s de la fi del m¨®n

La imatge de la Terra des de l'exterior, a milers de quil¨°metres de dist¨¤ncia, ¨¦s la d'un planeta blau, un parad¨ªs de continents i oceans en qu¨¨, com diu el t¨°pic, sempre s'ha assegurat que l'¨²nica cosa que es veu a aquesta dist¨¤ncia de l'acci¨® humana ¨¦s la gran muralla xinesa. Per¨° si pos¨¦ssim una lupa a aquesta imatge proporcionada des que l'Apolo 17 la va captar el 1972, veur¨ªem que els humans han modificat, i molt, aquest planeta, creant una nova pell, esquerdada i tatuada.

I ho han fet sense remei, segons els entesos, que alerten que si no es troba una soluci¨®, entre tots ens carregarem aquest m¨®n tal com ho coneixem. El gran repte de la humanitat aquests propers anys ¨¦s un tema mediambiental i els intents per solucionar-ho, com els acords de Par¨ªs ¨Cque preveuen reduir en nom¨¦s dos graus cent¨ªgrads la temperatura del planeta i zero emissions durant la segona meitat del segle XXI¨C, no han trobat el suport de tots els pa?sos. Sobre aquesta p¨¨rdua del parad¨ªs i del m¨®n tal com el coneix¨ªem, per¨° tamb¨¦ de l'oportunitat de canvi i la urg¨¨ncia d'un pacte entre generacions, l'actual i la que ha de venir, parla l'exposici¨® Despr¨¦s de la fi del m¨®n, que obre les portes avui al CCCB de Barcelona i es podr¨¤ visitar fins al 29 d'abril.

L'art i la cultura no s¨®n aliens a aquest problema, que hauria de tenir una secci¨® fixa als mitjans de comunicaci¨® de tot el m¨®n, sin¨® que aporten elements atractius que ajuden a visualitzar-lo i, per qu¨¨ no, a combatre'l. L'exposici¨® del CCCB, en la l¨ªnia d'altres treballs anteriors d'¨¨xit com?Big Bang Data el 2014 i Humans el 2015, aborda aquest tema a partir de vuit instal¡¤lacions immersives i participatives. El punt de partida ¨¦s que el m¨®n que coneixem s'est¨¤ acabant i explica per qu¨¨ i com es pot, en la mesura del possible, alterar aquest dest¨ª fatal. No obstant aix¨°, no es tracta d'una ¡°exposici¨® apocal¨ªptica, perqu¨¨ ¨¦s cert que s'est¨¤ acabant el m¨®n, per¨° en comen?a un altre que dep¨¨n de les decisions que prenguem avui¡±, segons Vicen? Villatoro, director del CCCB.

Comissariada per Jos¨¦ Luis de Vicente, l'exposici¨® inclou diversos escenaris als quals s'accedeix per unes ¨¤rees de descans, en qu¨¨ els espectador poden contemplar com l'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s la principal for?a transformadora del planeta, i supera la pr¨°pia natura. Ho mostren les enormes fotografies de sat¨¨l¡¤lits de la instal¡¤laci¨® Overview, de Benjamin Grant, en les quals podem veure des dels grans camps de pl¨¤stics d'Almeria, l'horta d'Europa, on es produeix el que mengem, fins a les grans zones d'explotaci¨® minera.

Despr¨¦s d'entrar en un ¨¤rea en la qual sorpr¨¨n passar per sobre d'una superf¨ªcie d'aigua, comprovem que som a l'interior d'una zona d'assecatge d'una tela daurada. L'aigua, de fet, est¨¤ contaminada pels colorants que se li apliquen i moltes altres teles que es fan a l'?ndia i Bangla Desh per exportar la industrial de la moda occidental. El projecte Desteixit, de Kate Davies i Liam Young, mostra aquests tallers massificats, on l'explotaci¨® ¨¦s la norma, i en una pantalla es compara amb l'¨²ltima teixidora, que crea teixits amb fil d'or que queda a l'?ndia.

Charles Lim yi Yong ¨¦s de Singapur, un dels pa?sos m¨¦s petits del m¨®n. ¡°Som nom¨¦s un punt al mapa¡±, per¨° el pa¨ªs no para de cr¨¦ixer, assenyala. Ho fa a costa de guanyar metres al mar abocant tones de terra que compra a Indon¨¨sia i Mal¨¤isia. Lim ho mostra en un mapa on es veu a simple vista que el seu pa¨ªs ha crescut un 30% a costa del mar i un v¨ªdeo en qu¨¨ els camions no paren d'abocar aquest material, que provoca, on s'extreu, desforestaci¨® i problemes mediambientals de primer ordre, entre els quals hi ha el de la pujada del nivells del mar, que el 2100 podria haver arribat als 2,5 metres.

Immersiva i participativa ¨¦s Mitigaci¨® del xoc, la instal¡¤laci¨® de l'estudi de disseny Superflux que proposar crear els nostres aliments en una de les habitacions de casa nostra. Es tracta d'una q¨¹esti¨® necess¨¤ria per solucionar el problema que representa haver d'alimentar cada dia m¨¦s de 7.000 milions de persones. En un apartament de l'any 2050 s'hi ha instal¡¤lat un sistema de producci¨® d'aliments (comprats a Ikea) en els quals garanteix xampinyons i enciams, entre d'altres.

L'exposici¨® es tanca amb el muntatge de l'enginyera Natalie Jermijenko i la seva Cl¨ªnica de Salut Ambiental, que busca establir noves relacions, un pacte, el mutualisme, entre les diferents formes de vida d'una ciutat que posa fi a l'explotaci¨® dels recursos i la submissi¨® de les esp¨¨cies a les nostres necessitats. Una cl¨ªnica que hauria de ser m¨¦s aviat una zona d'urg¨¨ncies.