Triomf del casual

A la primera p¨¤gina de L¡¯assass¨ª que estimava els llibres ja hi apareix el primer mort de la novel¡¤la, Guillem Gual, cr¨ªtic de llibres que s¡¯ha guanyat infinites enemistats a causa del peculiar concepte que t¨¦ de l¡¯ofici: a partir d¡¯algun dels errors que localitza en una traducci¨®, elabora un saberut discurs per dubtar de la compet¨¨ncia professional de l¡¯art¨ªfex de la desgraciada tria verbal; i aix¨ª reacciona quan llegeix un llibre de Saul Bellow i topa amb el nyap que busca: ¡°Empar Forner ha estat una traductora heroica d¡¯una novel¡¤la indomable. Malauradament alguna vegada es distrau, i fa que el personatge matiner desdejuni improbablement ¡®Anelles de ceba i vi de Nova Esc¨°cia¡¯ en lloc de pa de ceba (onion rolls) i salm¨® fumat (Nova Scotia), tan comuns en els restaurants jueus de Nova York...¡±. Cent p¨¤gines despr¨¦s, Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966) fa que aparegui a la novel¡¤la el segon cad¨¤ver, aquesta vegada un reconegut fil¨°sof i activista social, Joan Francesc Escriv¨¤, traductor de Paul Feyerabend, en alguna ocasi¨® v¨ªctima tamb¨¦ de l¡¯obsessiva exig¨¨ncia de Guillem Gual. Tant l¡¯un com l¡¯altre han sigut assassinats, i s¡¯ha de suposar que Tena i Espinosa, els dos policies que investiguen els casos, no van desencaminats en relacionar-los: un duia a sobre un llibre de De Quincey, L¡¯assassinat ent¨¨s com una de les belles arts, i l¡¯altre un de Sartre, Defensa dels intel¡¤lectuals.

A L¡¯assass¨ª que estimava els llibres s¡¯ha d¡¯aclarir un misteri, per¨° el lector que esperi una novel¡¤la de g¨¨nere convencional s¡¯endur¨¤ el disgust de trobar que ¨¦s ben cert el que diu la veu narradora al final del llibre sobre la situaci¨® dels investigadors: ¡°Cap d¡¯ells sabia qu¨¨ buscava, ni per on iniciar la investigaci¨®. I les noves perquisicions no dugueren enlloc¡±. El lector que busca la satisfacci¨® dels relats policials de seguida arribar¨¤ a la conclusi¨® que la novel¡¤la ¨¦s confusa, informe i ca¨°tica, poc refinada i sense gaire harmonia: pot pensar que Dom¨ªnguez s¡¯ha empeltat de la poca efic¨¤cia dels seus policies. El llibre, en canvi, pot agradar al que apreci? que un relat es deixi endur pels camins de l¡¯atzar i per les ¡°filigranes de les coincid¨¨ncies¡±; al que li plagui trobar enmig d¡¯una novel¡¤la discussions liter¨¤ries i el retrat de les pulsions i els dogmatismes que sacsegen el m¨®n min¨²scul dels escriptors i de la universitat; i, en fi, al que cregui que, segons deia Sartre, ¡°l¡¯intel¡¤lectual ¨¦s alg¨² que es fica on no el demanen¡±. ?s probable que a aquests lectors els sembli que els sobri el que es concedeix als altres: un dels h¨¤ndicaps de la novel¡¤la ¨¦s que Dom¨ªnguez no aconsegueix lligar de manera imprescindible tots els vectors.

L¡¯ASSASS? QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES

Mart¨ª Dom¨ªnguez
Proa
320 p¨¤gines
18,50 / @11,99 euros

M¨¦s que novel¡¤la policial, doncs, L¡¯assass¨ª... ¨¦s la hist¨°ria d¡¯unes fam¨ªlies valencianes, de diferents estrats socials, i la relaci¨® que tenen amb la cultura els progenitors i els seus fills: hi ha la fam¨ªlia conservadora que viu a l¡¯eixample i que s¡¯ha enriquit amb l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria; hi ha el matrimoni progre, lectora ella de literatura nord-americana i ell encara de Derrida i d¡¯Adorno; hi ha la fam¨ªlia arrelada a l¡¯horta; hi ha els representants de la gauche divine a la valenciana manera; i hi ha les fam¨ªlies dels dos policies, alienes a cap manifestaci¨® cultural. L¡¯habilitat de Dom¨ªnguez rau en la intricada xarxa de relacions que s¡¯estableix entre ells, com si fos un sofisticat quadre de costums. M¨¦s que una novel¡¤la costumista, L¡¯assass¨ª... ve a ser una defensa de la lectura, que tothom fa amb ¨ªmpetu exacerbat. I m¨¦s que aix¨°, ¨¦s una den¨²ncia de la deserci¨® de la cultura de la burgesia, de la vanitat dels creadors, de la frivolitat erudita dels estudiosos, una novel¡¤la que vol demostrar una tesi massa evidentment.