La mentida permanent

Articles importants han assenyalat, en aquest mateix diari, l¡¯enorme quantitat, i qualitat, de mentides escampades pels art¨ªfexs del sobiranisme des de fa una colla d¡¯anys. L¡¯article d¡¯avui estar¨¤ dedicat a analitzar, uerbatim, el discurs que va fer la presidenta del Parlament arran de la posada en marxa de l¡¯article 155 de la Constituci¨® per part del Govern de l¡¯Estat.

La presidenta, acompanyada nom¨¦s de la part c¨°mplice de la mesa, va comen?ar dient: ¡°El passat 10 d¡¯octubre, el president del Govern espanyol va rebre una oferta de di¨¤leg, de mediaci¨® i de negociaci¨®¡±. ?s sabut que el nostre president, com ja va fer-ho Artur Mas, nom¨¦s estava disposat a negociar amb el govern de Madrid amb la condici¨® que es contempl¨¦s, velis nolis, la possibilitat d¡¯una DUI; cosa que no tenia cap versemblan?a despr¨¦s que el Tribunal Constitucional declar¨¦s il¡¤legal aquest extrem. Despr¨¦s va dir: ¡°La primera resposta a aquella m¨¤ estesa va ser l¡¯empresonament de dues persones... ¨²nicament per les seves idees¡±. En primer lloc, no va ser una resposta del Govern espanyol, sin¨® una actuaci¨® del poder judicial, que ¨¦s un poder aut¨°nom, aqu¨ª com a tota democr¨¤cia de patent; i la sent¨¨ncia cautelar no va ser per cap idea, sin¨® per uns fets d¡¯alteraci¨® de l¡¯ordre p¨²blic d¡¯una certa gravetat. D¡¯altra banda, els dos imputats no s¨®n pol¨ªtics, s¨®n tan civils com la majoria de la gent del pa¨ªs.

I ve llavors aquesta frase: ¡°Avui, el senyor Rajoy, amb una enorme irresponsabilitat pol¨ªtica, ha traspassat tots els l¨ªmits¡±. Qui ha traspassat tots els l¨ªmits imaginables han estat el Govern de la Generalitat i els seus fidels. Immediatament diu una cosa grossa: ¡°Ha anunciat un cop d¡¯Estat de facto¡±. Complir la Constituci¨® no ¨¦s fer cap cop d¡¯Estat; ho ¨¦s riure-se¡¯n i no complir-la amb desobedi¨¨ncia flagrant. Hi afegeix: ¡°Un cop a la democr¨¤cia a l¡¯Europa del segle XXI¡±. Mai no ser¨¤ un cop d¡¯Estat, sin¨® tot el contrari, acceptar les lleis comunes; ho ¨¦s no acceptar-les i desobeir tota mena de requeriments. Quant a aix¨° del ¡°segle XXI¡±, ja ¨¦s cosa de riure i costum verbal massa est¨¨s: la Hist¨°ria no va canviar radicalment, ni m¨ªnimament, entre el 31 de desembre de 1999 i l¡¯1 de gener de l¡¯any 2000.

Va parlar, encara, de ¡°135 diputats que tenen tota la legitimitat per defensar els seus posicionaments¡±. No sembla que aquest fos el cas els dies 6 i 7 de setembre passats. I el seg¨¹ent: ¡°La principal v¨ªctima d¡¯aquesta acci¨® sense precedents ¨¦s la ciutadania de Catalunya¡±. Hauria hagut de dir que les v¨ªctimes s¨®n, en part, culpables, i l¡¯altra part, majorit¨¤ria, completament innocents. El que ara ve, encara va ser pitjor: ¡°El senyor Rajoy pret¨¦n que el Parlament de Catalunya deixi de ser un parlament democr¨¤tic¡±. Dona! El parlament del nostre pa¨ªs va deixar de ser democr¨¤tic, de manera fefaent, els passats 6 i 7 de setembre.

Despr¨¦s: ¡°Ens comprometem a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya..., a defensar-ne les seves plenes atribucions, a defensar els drets dels 135 diputats a exercir les seves funcions¡±. No cal m¨¦s comentari que aquest: la presidenta hauria hagut de comprometre¡¯s igualment a respectar tots els articles de la normativa parlament¨¤ria.

M¨¦s endavant arriba la can?¨® ja instal¡¤lada en la imaginaci¨® dels sobiranistes des de fa anys: ¡°Els conflictes pol¨ªtics es resolen pol¨ªticament¡±. Resposta: els conflictes pol¨ªtics es resolen pol¨ªticament fins que atempten l¡¯ordenament jur¨ªdic d¡¯un Estat de dret. A partir d¡¯aquest moment, es resolen per la via dels tribunals de just¨ªcia.

Per fi: ¡°La ciutadania d¡¯aquest pa¨ªs ens va escollir com a leg¨ªtims representants, i com a servidors p¨²blics ens devem a ella¡±. Sembla demostrat que aquests ¡°leg¨ªtims representats¡± ¡ªo nom¨¦s una part d¡¯ells, que representa menys ciutadans que l¡¯altra part¡ª nom¨¦s es deuen als ciutadans representats pels diputats independentistes.

La suma de mentides ¨¦s tan enorme, que la presidenta faria molt b¨¦ de renunciar a presidir mai m¨¦s el nostre Parlament, encara que tornin a guanyar els seus. Mentrestant, fixant-me b¨¦ en les fotografies que es publiquen d¡¯ella cont¨ªnuament ¡ªperqu¨¨ li agrada molt el protagonisme i fer bullit l¡¯olla; tant, que potser li hauria agradat tornar a l¡¯ANC i deixar el Parlament en aquests moments dif¨ªcils, que demanen una finezza que ella no t¨¦ ni per error¡ª, mentrestant, d¨¨iem, veient imatges seves estampades, m¡¯ha semblat observar que el nas se li fa m¨¦s llarg cada dia que passa. Vet aqu¨ª com una petita an¨¤lisi ling¨¹¨ªstica desacredita absolutament l¡¯autoritat de la nostra presidenta.