Brussel¡¤les exigeix a Espanya garanties que enviar¨¤ un pressupost per al 2018

Brussel¡¤les exigeix a Espanya garanties d'estabilitat econ¨°mica en el moment de m¨¦s turbul¨¨ncies pol¨ªtiques. La Comissi¨® Europea enviar¨¤ avui divendres al Govern espanyol una carta per assegurar-se que el Govern t¨¦ intenci¨® d'elaborar uns pressupostos de l'Estat per al 2018, com li va prometre fa uns dies en un esborrany. En plena crisi de Catalunya, l'Executiu espanyol va optar per remetre a Brussel¡¤les uns pressupostos prorrogats perqu¨¨ no podia garantir-se els suports necessaris per elaborar els nous comptes. Brussel¡¤les vol tenir la certesa que aquest projecte li arribar¨¤ ¡°tan aviat com sigui possible¡±, segons expliquen a EL PA?S fonts coneixedores del document.

Encara que els calendaris d'aquest proc¨¦s estan fixats, la carta li arribar¨¤ al ministre d'Economia, Luis de Guindos, en un dia clau: just quan el Senat preveu aprovar l'article 155 per restaurar l'ordre constitucional a Catalunya i el Parlament decideix la seva resposta. El missatge de Brussel¡¤les ¨¦s clar: els comptes provisionals presentats no garanteixen el compliment dels objectius de d¨¨ficit pactats per al 2018 i, per tant, les noves han d'arribar com m¨¦s aviat possible. La Comissi¨® ¨¦s conscient que, en el context pol¨ªtic actual, hi ha poques coses que l'Executiu espanyol pugui garantir. Tot i aix¨°, no dubta que Guindos li remetr¨¤ una resposta validant aquest comprom¨ªs els propers dies.

La seq¨¹¨¨ncia ¨¦s pr¨¤cticament id¨¨ntica a la de fa un any. El Govern en funcions del Partit Popular va decidir el 2016 enviar a Brussel¡¤les un pressupost prorrogat davant de la impossibilitat d'elaborar-ne un de real. Llavors, la font d'inestabilitat era molt diferent ¡ªi, sens dubte, de menor intensitat¡ª a l'actual. El comissari europeu d'Economia, Pierre Moscovici, li va enviar una carta, el 25 d'octubre, en la qual li demanava confirmaci¨® addicional que el pressupost finalment es presentaria. Guindos va respondre que aix¨ª ho faria i que aquests comptes complirien les metes de d¨¨ficit: el 3,1% del PIB. Finalment, els comptes de l'Estat es van presentar al desembre, amb el suport del PNB.

Aquesta ¨¦s precisament una de les principals inc¨°gnites aquest any: si en el context actual hi haur¨¤ algun grup pol¨ªtic disposat a pactar amb el Govern. Les fonts consultades asseguren que de moment la Comissi¨® no demana res m¨¦s que garanties. No prejutja si Espanya est¨¤ o no en disposici¨® de complir el desequilibri del 2,2% del PIB acordat per al 2018 perqu¨¨ encara no han fet una an¨¤lisi de l'impacte que pugui tenir la crisi catalana. Despr¨¦s d'anys de superar les metes de d¨¨ficit fixades pel pacte d'estabilitat (un m¨¤xim del 3% del PIB), el 2018 ser¨¤ el primer exercici en qu¨¨ Brussel¡¤les adjudiqui a Espanya una xifra per sota d'aquest l¨ªmit.

Espanya no ¨¦s l'¨²nic pa¨ªs que ha presentat comptes prorrogats. Tamb¨¦ Alemanya i ?ustria, amb Governs a les portes d'unes eleccions quan es van presentar els esborranys de pressupostos a Brussel¡¤les, han optat per aquest model. Per¨° l'Executiu comunitari no envia cartes a Berl¨ªn ni a Viena perqu¨¨ els seus comptes compleixen les metes de d¨¨ficit, segons expliquen les mateixes fonts.

La inc¨°gnita de Catalunya

Catalunya ¨¦s la gran inc¨°gnita de la pr¨°rroga dels pressupostos ja enviada a Brussel¡¤les, quan falta un projecte m¨¦s complet que el Govern espanyol promet enviar al m¨¦s aviat possible. L'Executiu central preveu una forta desacceleraci¨® del creixement, que passar¨¤ del 3,1% d'aquest any al 2,3% el 2018 ¡°per la incertesa associada a la situaci¨® actual a Catalunya¡±. Madrid, segons les seves pr¨°pies previsions, complir¨¤ l'any vinent l'objectiu del d¨¨ficit, del 2,2% del PIB, i sortir¨¤ aix¨ª ¡ªen teoria¡ª del bra? correctiu del Pacte d'Estabilitat. Espanya i Fran?a s¨®n els dos ¨²nics pa?sos que segueixen a dia d'avui per sobre del llindar del 3% del PIB que permet el Pacte d'Estabilitat, i en el seu moment es va deslliurar pels p¨¨ls d'una multa multimilion¨¤ria per incomplir repetidament els seus objectius fiscals.

L'esborrany enviat a Brussel¡¤les ¨¦s tot just un esb¨®s que incorpora les noves previsions econ¨°miques i de recaptaci¨®, per¨° sense canvis de pol¨ªtiques p¨²bliques davant del desafiament catal¨¤ i les dificultats per aconseguir els suports parlamentaris. Espanya subratlla una vegada i una altra que complir¨¤, tot i que apunta dues excepcions: la rebaixa del d¨¨ficit es deu ¨²nicament al creixement econ¨°mic (que empeny els ingressos a l'al?a), i el Govern admet que no fa cap esfor? estructural ¨Csense tenir en compte el cicle¡ª, malgrat que Brussel¡¤les hi obliga. A m¨¦s, els ministres Luis de Guindos i Crist¨®bal Montoro es curen en salut, i en les 47 p¨¤gines de l'informe enviat a la Comissi¨® Europea repeteixen que el futur projecte de pressupostos ¡°incorporar¨¤ les mesures necess¨¤ries per garantir el compliment dels objectius d'estabilitat pressupost¨¤ria¡±. Traducci¨® b¨ªblica: si Brussel¡¤les ho considera necessari hi haur¨¤ una retallada de la despesa o una nova pujada d'impostos per evitar l'en¨¨sima violaci¨® de les regles fiscals.