El fiscal es querella per rebel¡¤li¨® i sedici¨® contra els responsables de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia

El fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza, ha anunciat avui dilluns la presentaci¨® de dues querelles per rebel¡¤li¨®, sedici¨®, malversaci¨® i d'altres delictes connexos al Tribunal Suprem i l'Audi¨¨ncia Nacional contra els pol¨ªtics responsables de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya de divendres, que ha desembocat en la intervenci¨® de l'autonomia per part del Govern espanyol.?En totes dues querelles, el fiscal reclama "l'exig¨¨ncia de fian?a i, si escau, embargament de bens en la quantitat que de manera prudencial fixa en un import de 6.207.450 euros [uns 300.000 euros cadasc¨²]", que corresponen a partides vinculades a l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum.

M¨¢s informaci¨®n

Descarrega't la querella del fiscal contra Puigdemont i el seu Govern

Consulta el text de la querella contra Forcadell i altres membres del Parlament

?ltimes not¨ªcies de la situaci¨® a Catalunya

El fiscal general ha explicat que la querella a l'Audi¨¨ncia Nacional s'interposa contra els membres del Govern perqu¨¨ ja no tenen aforament. La querella al Suprem es presenta contra els membres de la Mesa del Parlament que van permetre tramitar la votaci¨® de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. El fiscal de moment no demana mesures cautelars, i es reserva fer-ho quan se'ls citi "en atenci¨® a la gravetat dels fets imputats".

La querella presentada davant de l'Audi¨¨ncia Nacional?es dirigeix contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Ra¨¹l Romeva, Antoni Com¨ªn, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borr¨¤s, Clara Ponsat¨ª, Joaquim Forn, Llu¨ªs Puig, Carles Mund¨®, Santi Vila i Meritxell Serret. La del Tribunal Suprem, contra Carme Forcadell, Llu¨ªs Maria Corominas, Llu¨ªs Guin¨®, Anna Sim¨®, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.?Les querelles inclouen Vila, tot i la seva dimissi¨®, i Nuet, que hi va votar en contra, per¨° que va participar en el recompte de vots al Parlament.

El fiscal general, en la seva querella, sol¡¤licita la compareixen?a "urgent" dels pol¨ªtics querellats, a fi de prendre'ls declaraci¨® com a investigats i d'avaluar l'adopci¨® de mesures cautelars personals contra ells. Tot aix¨° en atenci¨® "a la gravetat dels fets i dels delictes imputats, aix¨ª com de les penes previstes, la seva flagrant comissi¨®, la contum¨¤cia en la il¡¤legalitat i el risc de reiteraci¨® en les conductes antijur¨ªdiques". En cas d'incompareixen?a, "el fiscal interessa la immediata detenci¨®" dels querellats.

Maza ha afirmat en la seva al¡¤locuci¨®, en la qual no ha perm¨¨s preguntes, que els querellats van actuar "amb total menyspreu a la Constituci¨®". Segons l'escrit del fiscal, l'1 d'octubre el president de la Generalitat "era clar" sobre l'estrat¨¨gia de el Govern: "Portar a terme el refer¨¨ndum il¡¤legal desobeint les interlocut¨°ries judicials mitjan?ant la pressi¨® intimidat¨°ria de la multitud, impedint l'actuaci¨® de les forces de l'ordre p¨²blic".

Segons la querella, "la viol¨¨ncia que requereix el tipus [de rebel¡¤li¨®] no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni viol¨¨ncies greus contra les persones", i es basa en la sent¨¨ncia de l'abril de 1983 contra Tejero i els colpistes del 23-F. Aix¨ª explica el text la imputaci¨® per rebel¡¤li¨®: "La concurr¨¨ncia de viol¨¨ncia f¨ªsica pot no ser necess¨¤ria quan l'al?ament, per les seves caracter¨ªstiques i pel nombre indeterminat de persones implicades, ¨¦s de tal dimensi¨® que t¨¦ capacitat intimidat¨°ria suficient per dissuadir d'una possible actuaci¨® a les forces de l'ordre coneixedores que qualsevol oposici¨® als plans rebels, tornar¨¤ l'al?ament en violent i bel¡¤lic¨®s".

"Les mobilitzacions i les concentracions tumultu¨¤ries desenvolupades en oposici¨® a les ordres de les autoritats judicials, les convocat¨°ries massives per impedir als agents de l'autoritat complir amb les seves funcions, els actes d'assetjament en forma d'escraches als membres de la Policia Nacional i de la Gu¨¤rdia Civil als seus llocs de treball i de descans, exemplifiquen com per part dels querellats no es buscava simplement tenir el suport dels ciutadans per dur a terme el seu projecte independentista dins de la legalitat constitucional, la qual cosa no seria objecte de cap retret, sin¨® de crides directes o indirectes, a trav¨¦s de les entitats sobiranistes, a la mobilitzaci¨® popular o ciutadana com a mitj¨¤ intimidatori i violent per aconseguir l'objectiu secessionista", detalla el text.

"Tots els querellats, de com¨² acord amb altres autoritats, funcionaris p¨²blics i entitats p¨²bliques i privades, van unir les seves voluntats per, dins del seu respectiu ¨¤mbit d'actuaci¨®, dur a terme el refer¨¨ndum independentista i amb aix¨° la separaci¨® de Catalunya d'Espanya, promovent i utilitzant la for?a intimidat¨°ria i violenta dels sectors independentistes de la poblaci¨®, fent una crida a la insurrecci¨®", resumeix la querella.

El text de Maza situa els Mossos com a clau per als plans dels suposats rebels: "La declaraci¨® d'independ¨¨ncia impulsada pels querellats porta ontol¨°gicament lligada l'assumpci¨® en exclusiva del comandament sobre els Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per m¨¦s de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte intimidatori que els mateixos representen per als qui intentin fer efectiva la vig¨¨ncia de la Constituci¨®".

La querella situa el delicte de sedici¨® com a subsidiari de la possible rebel¡¤li¨®, en cas que els jutges entenguin que l'element de viol¨¨ncia no es dona en aquest cas. "Si s'ent¨¦n que algun element del delicte de rebel¡¤li¨® no concorre en els fets objecte d'aquesta querella, aquests serien constitutius d'un delicte de sedici¨®", diu. "L'afinitat entre el delicte de rebel¡¤li¨® i el de sedici¨® s'observa igualment en el car¨¤cter p¨²blic de l'al?ament, tot i?que el primer requereix viol¨¨ncia, i el segon, que sigui tumultuari, la qual cosa en principi equival al fet que l'al?ament sigui ca¨°tic, an¨¤rquic, inorg¨¤nic i desordenat, ¡°encara que res impediria, segons opini¨® un¨¤nime, que de ser organitzat i ordenat tamb¨¦ s'apliqu¨¦s el precepte analitzat¡±, recorda Maza.

La querella abasta des de l'aprovaci¨® de les lleis de ruptura del 6 de setembre a la declaraci¨® d'independ¨¨ncia de divendres. L'escrit del ministeri p¨²blic pret¨¦n que s'acumulin a l'Audi¨¨ncia Nacional les causes seguides al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya i als jutjats 3 i 13 de Barcelona.

El fiscal general de l'Estat ha comparegut acompanyat per Luis Navajas, tinent fiscal del Tribunal Suprem; Fausto Cartagena, fiscal en cap de la Inspecci¨®; Jos¨¦ Miguel de la Rosa, fiscal en cap de la Secretaria T¨¨cnica, i Jes¨²s Alonso, fiscal en cap de l'Audi¨¨ncia Nacional.