Art amb la llum de la Sagrada Fam¨ªlia

Nebuloses de colors que passen del paper als finestrals de la bas¨ªlica de la Sagrada Fam¨ªlia. Moviments entre els blaus que s'il¡¤luminen a les naus de Llevant, amb l'alba i el naixement de la vida, i els c¨¤lids vermells del costat de Ponent, simbologia del cl¨ªmax i la fi que el segueix. L'autor dels vitralls de l'esgl¨¦sia m¨¦s ic¨°nica de Barcelona, Joan Vila Grau (Barcelona, 1932), exposa fins al 3 de desembre a la Sala Par¨¦s un recull d'aquarel¡¤les que mostren el seu proc¨¦s de creaci¨® i la culminaci¨® d'una llarga carrera art¨ªstica.

A Vila Grau li van ser encarregats el 1999 els vitralls de la Sagrada Fam¨ªlia. El 2010, quan el Papa Benet XVI va dedicar la bas¨ªlica, nom¨¦s s'havien instal¡¤lat el 45% dels vidres; avui ja estan tots al seu lloc excepte el de la fa?ana de La Gl¨°ria, que est¨¤ pendent de finalitzar-se la seva construcci¨®. ¡°El que he fet ¨¦s una simfonia de colors, un concepte que Gaud¨ª utilitzava i que jo assumeixo, que s'adequa a un espai atemporal i ahist¨°ric¡±, explica Vila Grau sobre el seu treball al temple: ¡°El que hem volgut mostrar a la Sala Par¨¦s ¨¦s all¨° que es queda a l'estudi, que la gent vegi que el treball ¨¦s un proc¨¦s dubitatiu¡±. El seu n¨¦t, el cr¨ªtic d'art Joan Vila Boix, que ¨¦s qui va escollir en primer terme les aquarel¡¤les, afegeix que a la Par¨¦s han volgut exposar com ¨¦s el proc¨¦s d'exportar la idea de colors que t¨¦ l'autor als finestrals de l'esgl¨¦sia, ¡°amb una voluntat, m¨¦s que did¨¤ctica, d'oferir les aquarel¡¤les amb una l¨°gica d'art contemporani¡±.

Gaud¨ª va deixar poques instruccions sobre com havien de ser els vitralls de la Sagrada Fam¨ªlia i dels temes que havien d'abordar. Una idea concreta era que els vitralls superiors, els que il¡¤luminen les voltes, havien de ser blancs, incolors, s¨ªmbol del Totpoder¨®s. Un exemple de la combinaci¨® de les idees de Gaud¨ª s¨®n els vitralls dedicats a les paraules de Jes¨²s ¡°Jo s¨®c l'aigua viva: a la part superior, blaus intensos que sorgeixen de la claror que ¨¦s d¨¦u i que, descendint a les profunditats de l'esgl¨¦sia, es transformen en altres colors i formes de vida¡±. Les aquarel¡¤les de la Sala Par¨¦s, instal¡¤lades de forma circular, generen una sensaci¨® de cicle i eclosi¨® de l'exist¨¨ncia que podria evocar a l'espectador els primers vint minuts de la pel¡¤l¨ªcula L'arbre de la vida, de Terrence Malick: del big bang, la conformaci¨® de les gal¨¤xies, l'aparici¨® dels oceans a la Terra a la fam¨ªlia protagonista. Vila Grau no ha vist la pel¡¤l¨ªcula i nom¨¦s pot dir que el seu treball s'ha adaptat a la concepci¨® de Gaud¨ª: ¡°El sentit religi¨®s de Gaud¨ª ¨¦s enorme i ho engloba tot¡±.

Vila Grau rep a EL PA?S al seu estudi, a la torre del carrer Ganduxer amb la via Augusta on hi resideix amb la seva dona, N¨²ria, per¨° tamb¨¦ dos fills, tamb¨¦ artistes consolidats. ?s una de les poques antigues torres que queden en aquesta zona. La finca va ser adquirida el 1930 pel seu pare, l'artista Antoni Vila Arrufat. El pare de Vila Arrufat, Joan Vila Cinca, tamb¨¦ era un pintor c¨¨lebre, fundador de l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Sabadell. Al menjador, entorn de la llar de foc, hi ha penjats retrats dels Vila, tots d'una semblan?a f¨ªsica extraordin¨¤ria. Gabriel Jackson va publicar sobre ells el llibre Els Vila (Meteora). Vila Grau va con¨¨ixer la N¨²ria perqu¨¨ eren de la colla de nens del barri, quan l'urbanitzaci¨® de la zona era m¨ªnima. El pare d'ella va llogar a Vila Arrufat uns soterranis ve?ns a la torre perqu¨¨ hi pint¨¦s els enormes murals que avui guarneixen la catedral del Sant Esperit de Terrassa o el Santuari de la Mare de de D¨¦u la Salut de Sabadell. Des de la torre dels Vila s'est¨¦n f¨ªsicament el seu m¨®n art¨ªstic: a les esgl¨¦sies de Sant Gregori Taumaturg i de la Mare de D¨¦u de la Pau, ambdues a Ganduxer, els vitralls s¨®n obra de Vila Grau; ell mateix suggereix que a qui li agradi l'obra exposada a la Sala Par¨¦s pot gaudir del seu treball a l'esgl¨¦sia de la Mare de D¨¦u de la Pau: aqu¨ª els finestrals formen una evoluci¨® de blaus, com un riu que solca un banc de n¨²vols blancs, eteris.