La ignom¨ªnia

Davant de la satisfacci¨® narcisista del nacionalisme es pot sentir tristesa, indignaci¨®, vergonya aliena, potser hilaritat, per¨° ¨¦s inq¨¹estionable que l¡¯instint que t¨¦ per l¡¯ocurr¨¨ncia supera qualsevol c¨¤lcul de la imaginaci¨®: ¨¦s com una d¡¯aquelles aspiradores que es programen i que al llarg del dia van topant amb tots els racons de l¡¯habitaci¨® fins que es queden sense bateria. Es podrien convocar els episodis viscuts abans de l¡¯1-O; o les reaccions dels dies de despr¨¦s ¡ªuna ciutadana, en aquest diari, se sorprenia que ning¨² els hagu¨¦s avisat de com n¡¯era de perill¨®s defensar un refer¨¨ndum fora de la llei com si fos un aplec¡ª; o el rid¨ªcul de renyar el monarca; i el que va esdevenir el dijous i el divendres passat al Parlament ¡ªCioran deia que s¡¯hauria d¡¯introduir la pena de mort per a la gent impuntual¡ª, el cansament que representa sentir tan sovint el cant a cappella d¡¯Els segadors, la ignor¨¤ncia de la responsabilitat, la for?a del victimisme, l¡¯afany de mentir.

Per¨° veure Puigdemont a Brussel¡¤les, acompanyat d¡¯uns convidats de pedra, i escenificar el paper de pr¨°fug abans d¡¯hora, ¨¦s la notificaci¨® al p¨²blic en general que no hi haur¨¤ manera d¡¯impedir que el nacionalisme catal¨¤ sorprengui sempre: ¨¦s de molt baixa categoria fer una crida internacional per impedir que l¡¯Estat actu? contra l¡¯art¨ªfex d¡¯una agressi¨® altament agressiva i sense precedents contra el poble espanyol; ¨¦s immoral preguntar si l¡¯Estat espanyol respectar¨¤ els resultats de les eleccions del 21-D; s¡¯ha de ser molt covard per no assumir la responsabilitat d¡¯acomiadar-se de la seva fam¨ªlia ¡ªencara que no fossin pol¨ªtics, ¡°els nostres Jordis¡± ho van fer¡ª; ¨¦s de mesqu¨ª tornar a invocar el ¡°poble catal¨¤¡± perqu¨¨ amb el seu cos preservin els edificis institucionals; i ¨¦s un insult cap a tota la gent que viu en un exili de deb¨° obrir una p¨¤gina web que es digui president.exili.eu. La pregunta, en el fons, ¨¦s saber si Catalunya es mereix tanta ignom¨ªnia.

La cosa alegre, mentrestant, es viu a Barcelona: Junqueras continua amb els seus mon¨°legs lis¨¨rgics, Rull deixa de ser conseller, no perqu¨¨ l¡¯hagin cessat, sin¨® perqu¨¨ ja es considera ministre, i la CUP, demanant que el Govern de la Rep¨²blica prengui decisions, demostra que la revoluci¨® dels somriures no ha existit mai perqu¨¨ nom¨¦s ¨¦s la revoluci¨® dels ingenus.

Alg¨² de bona fe podria creure que els pol¨ªtics nacionalistes catalans pateixen el mateix mal que va passar Alonso Quijano, un fan¨¤tic, un creient ple de dogmes, incapa? d¡¯adonar-se dels errors que cometia a pesar de tenir al seu costat alg¨² com Sancho Panza: Don Quijote no va entendre mai que quan es trenca la barrera entre la realitat i la ficci¨® es cau en la tenebra de la bogeria. El problema ¨¦s que Junqueras i Puigdemont ¡ªo Pujol i Mas¡ª no s¨®n bojos. S¨®n una altra cosa, pitjor.