Ara s¨ª que torna la tercera via

Una vegada m¨¦s, unes eleccions auton¨°miques es poden convertir en un plebiscit en qu¨¨ els ciutadans es vegin convocats a triar entre dues opcions radicalment oposades. Entre el b¨¦ i el mal, segons Oriol Junqueras. Entre la rep¨²blica proclamada i no constitu?da de Puigdemont i la Constituci¨® espanyola plenament vigent de Rajoy, segon un maniqueisme no tan metaf¨ªsic. Entre antifeixisme i autoritarisme, segons les veus m¨¦s abrandades de l¡¯esquerranisme. Entre Catalunya i Espanya, segons la caricatura m¨¦s f¨¤cil.

Si els f¨¦ssim cas, seria la tercera vegada des de 2012 que aix¨° succeeix. Recordem que Artur Mas ja va demanar a les eleccions anticipades del 25 de novembre de 2012 ¡®una majoria indestructible¡¯, que no va obtenir, per conduir-nos a ¡®l¡¯Estat propi dins d¡¯Europa¡¯; i que el 27 de setembre de 2015 va repetir la jugada, aquest cop amb una coalici¨® que portava el plebiscit inscrit en el seu nom, Junts pel S¨ª, de cara a fer un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, que no va tenir majoria de vots populars i nom¨¦s va obtenir la majoria parlament¨¤ria gr¨¤cies als exigents diputats de la CUP.

Aquest cop, les convoca el Govern espanyol, article 155 en m¨¤, i s¨®n unes eleccions a las quals l¡¯independentisme hi va per primer cop a la defensiva: fora de les institucions, amb menys mitjans, sense l¡¯ombra coercitiva que suposa comptar amb el comandament dels Mossos d¡¯Esquadra i, el que ¨¦s m¨¦s important, dividits, barallats, havent-se vexat i enganyat els uns als altres, i amb el programa d¡¯independ¨¨ncia apressada i gratis totalment desmentit, esgotat i desprestigiat. I amb un ¨²nic ciment que l¡¯uneix i el motiva que tamb¨¦ ¨¦s defensiu: la llibertat per als presos i l¡¯anul¡¤laci¨® de l¡¯article 155.

Acceptar el repte i buscar una confrontaci¨® electoral polaritzada ¨¦s el m¨¦s gran favor que es pot fer a un independentisme que ja ha estat derrotat i que nom¨¦s pot trobar la salvaci¨® en una candidatura ¨²nica, encap?alada pels presos i pels fugits, de forma que es pugui presentar com la llista de la Catalunya m¨¤rtir i humiliada que encara resisteix a l¡¯Espanya prepotent i vencedora. Una opci¨® que t¨¦ la campanya ja feta abans de comen?ar: busca el retorn de Puigdemont, la salvaci¨® del pa¨ªs, el final de la repressi¨®, per¨° no ofereix res que no sigui una resist¨¨ncia sense sortida i, a m¨¦s, t¨¦ l¡¯inconvenient que nom¨¦s t¨¦ capacitat de convicci¨® Catalunya endins. Catalunya enfora no te cap credibilitat.

Les eleccions plebiscit¨¤ries s¨®n les de la continuaci¨® ag¨°nica, polaritzada i cada cop m¨¦s perillosa del Proc¨¦s. La garantia per al final ja definitiu i el comen?ament d¡¯una nova etapa de normalitat democr¨¤tica ¨¦s que entre les dues opcions, per entendre¡¯ns, entre l¡¯estelada i la rojigualda, sorgeixi una tercera, que pot simbolitzar-se perfectament amb la bandera constitucional i estatut¨¤ria que ¨¦s la senyera. Si fem cas de la llarga s¨¨rie d¡¯enquestes sobre les prefer¨¨ncies del catalans respecte al futur de la relaci¨® amb Espanya, veurem que la opci¨® gaireb¨¦ sempre majorit¨¤ria ¨¦s l'¨²nica que ha desaparegut de les alternatives electorals amb possibilitats de guanyar, i aquesta ¨¦s, entre la independ¨¨ncia i l¡¯estatus quo, la d¡¯un autogovern incrementat i lleialment afermat dins de la Constituci¨® espanyola.

Tres s¨®n de fet les opcions que haurien de triar els catalans el 21-D: la independ¨¨ncia impossible; l¡¯estatus quo d¡¯inevitables conseq¨¹¨¨ncies regressives; o la defensa de l¡¯autogovern i de les actuals compet¨¨ncies, refor?ades gr¨¤cies a les futures reformes que calgui fer de la Constituci¨® i de l¡¯Estatut. L¡¯independentisme ja ha demostrat que t¨¦ molta for?a per¨° que no en t¨¦ prou. L¡¯anti-independentisme, representat principalment pel PP i C¡¯s, la pot augmentar per¨° tampoc podr¨¤ aconseguir la recuperaci¨® del consens constitucional i del consentiment dels catalans, com a m¨ªnim amb les propostes per a Catalunya que ha presentat fins ara. Nom¨¦s queda la possibilitat que un tercer partit, coalici¨® o conglomerat centrista i moderat, transversal i pactista, torni a recuperar l¡¯impuls unitari del catalanisme i aglutini prou forces com per defensar l¡¯autogovern i si ¨¦s possible millorar-lo just en el moment que tot es conjura per retallar-lo o fins i tot aplanar-lo.

Aquesta tercera via, fins ara desapareguda, ha esdevingut m¨¦s necess¨¤ria que mai. Vol dir superar i anul¡¤lar les male?des divisions entre independentistes i unionistes, recuperar la conviv¨¨ncia i el di¨¤leg entre els catalans i entre els catalans i el conjunt dels espanyols, tornar a la exig¨¨ncia de m¨²tua lleialtat constitucional entre totes les institucions, eliminar la desafecci¨® i tornar a l¡¯amistat civil. Si hi ha alguna possibilitat, que hi ha de ser, de curar les ferides terribles obertes aquestes ¨²ltimes setmanes, segur que ser¨¤ aquesta tercera via la que l'aprofitar¨¤; i potser ser¨¤ l'¨²nica que voldr¨¤ i sabr¨¤ fer-ho.