Andr¨¦s Barba guanya l¡¯Herralde de novel¡¤la amb una faula sobre la viol¨¨ncia infantil

?s una q¨¹esti¨® que potser no es vol admetre o recordar, per¨° la inf¨¤ncia no ¨¦s dol?a, els nens poden ser molt cruels. Ho saben b¨¦ a la ciutat tropical de San Crist¨®bal, on de sobte 32 criatures molt violentes de proced¨¨ncia desconeguda trasbalsen la vida de la pac¨ªfica poblaci¨®, submergint-la en un malson del qual nom¨¦s es deslliuraran amb la mort dels sorprenents invasors, que hauran deixat com a her¨¨ncia el q¨¹estionament del que s'ent¨¦n per ordre o agressivitat. Aquesta ¨¦s la inquietant trama de Rep¨²blica luminosa, l'obra amb la qual el madrileny Andr¨¦s Barba ha obtingut el 35¨¨ Premi Herralde de novel¡¤la (18.000 euros). Una esp¨¨cie de meravella tamb¨¦, si escau, sobre la fagocitaci¨® del present pel passat, a trav¨¦s del naixement d'un misteri¨®s museu, ¨¦s el plantejament de La extinci¨®n de las especies, de l'argent¨ª Diego Vecchio, que va quedar finalista d'una convocat¨°ria a la qual es van presentar 626 novel¡¤les, 114 m¨¦s que l'any passat.

Barba (Madrid, 1975) juga a la zona de confort. Per partida doble. D'una banda, ¨¦s assidu d'Anagrama, on ja va quedar finalista de l'Herralde el 2001 (La hermana de Katia) i ja va ser guanyador del seu premi d'assaig, amb La ceremonia del porno, que va escriure fa just 10 anys amb Andr¨¦s Montes. Tamb¨¦ en aquest segell t¨¦ editada bona part de la seva obra, com les novel¡¤les breus La recta intenci¨®n i Ha dejado de llover. De l'altra, el costat fosc de la inf¨¤ncia en el seu salt a l'adolesc¨¨ncia, les ombres del creixement de les persones, ¨¦s un tema que ha estat present indirectament en obres anteriors d'aquest escriptor de narraci¨® reflexiva.

A?Rep¨²blica luminosa, un dels protagonistes dels successos en la vida de San Crist¨®bal ¨¦s el narrador, 20 anys despr¨¦s, d'una cr¨°nica ins¨°lita: la invasi¨® d'uns nens violents que obligaran els habitants d'aquesta petita ciutat tropical encaixada entre la selva i un riu a canviar els seus conceptes d'ordre i viol¨¨ncia i, per extensi¨®, el concepte mateix de civilitzaci¨®. Ser¨¤ un any i mig de malson que deixar¨¤ unes conseq¨¹¨¨ncies inesborrables en la poblaci¨®. La natura tampoc hi ajuda: que Barba sigui traductor de Joseph Conrad i de Herman Melville i Thomas de Quincey semblen que ha deixat la seva empremta en l'atmosfera inquietant en la qual transcorre l'obra.

Guanyador de premis com el Torrent Ballester (Versiones de Teresa) o el Juan March (Muerte de un caballo), Barba ¨Cescollit per la revista Granta com un dels millors narradors joves en castell¨¤ i tradu?t a 17 idiomes¨C ja ha abordat el costat fosc, la falsedat del mite de la innoc¨¨ncia de la inf¨¤ncia, com en la tamb¨¦ novel¡¤la curta?Las manos peque?as, sobre l'aparent candidesa de dues nenes tan suposadament encantadores com fosques.

Algunes gotes de foscor, per¨° no exemptes d'humor, tamb¨¦ es reserva aquest any la novel¡¤la finalista del Premi Herralde, La extinci¨®n de las especies, de Vecchio (Buenos Aires, 1969). Establert a Par¨ªs des del 1992, narrador (Historia calamitatum) i assagista (Egocidios: Macedonio Fern¨¢ndez y la liquidaci¨®n del yo), Vecchio aprofita el seu bagatge com a professor de tallers de confecci¨® de lleng¨¹es imagin¨¤ries i espectrals per narrar el somni de Zacharias Spears, que funda a Washington un museu per acollir esp¨¨cimens desapareguts i donar la possibilitat als visitants de viatjar a espais i ¨¨poques remots. Fe en el suposat progr¨¦s i els perills que aix¨° comporta, la mania de col¡¤leccionar i el sempre inquietant duel entre passat i present marquen el rerefons del missatge de la novel¡¤la.