Puigdemont enfurismat

Una hora d'entrevista. Estranya, un punt al¡¤lucinant. A c¨¤rrec de l'entrevistadora estrella de la r¨¤dio p¨²blica catalana. Gravada, en un lloc indeterminat i ombr¨ªvol de Brussel¡¤les, la nit de dilluns. Amb el president destitu?t i amb la companyia coral dels quatre consellers que l'han seguit en el seu periple belga, exili li diuen.

La dist¨¤ncia ¨¦s l'oblit. La f¨ªsica i la temporal. S¨®n lluny i els falta el detall, assenyala un dels consellers. Ja han passat m¨¦s d'una setmana fora de casa, sense escortes i sense cotxe oficial, sense sou i sense despatx. Tot es veu diferent a la llunyania, es deforma, es magnifiquen els mals aliens i es disculpen els propis, es busquen i apareixen noves i inversemblants excuses, en alguns casos m¨¦s aviat ocurr¨¨ncies.

La primera impressi¨® ¨¦s ben clara. Si volien oferir la imatge d'un govern a l'exili, que intenta mantenir encesa la flama institucional com un dia va fer Tarradellas, aix¨° que veiem aqu¨ª, asseguts al voltant d'una taula amb micr¨°fons de Catalunya R¨¤dio no ho ¨¦s. ?s un grup de pol¨ªtics derrotats, que se senten humiliats i ofesos, acorralats gaireb¨¦, despr¨¦s de comprovar que la seva promesa de tocar el cel els portava a l'infern.

No governen. No intenta ni tan sols aparentar-ho. La rep¨²blica que van proclamar no existeix ni ha existit. Es limiten a fer agitaci¨®. A concedir entrevistes i confer¨¨ncies de premsa. Parlar, parlar, parlar. Ficats en el bucle de sempre, per¨° ara lluny de casa, sota la s¨ªndrome de la sobre excitaci¨® i de la recerca de qualsevol signe que pugui interpretar-se com de bon auguri. Mai hav¨ªem tingut rodes de premsa tan nombroses, diu Puigdemont. Mai ens havien fet tant cas i hav¨ªem internacionalitzat tant el conflicte, corrobora. Qui no es consola ...

No ¨¦s un govern a l'exili. Ni tan sols ¨¦s un govern, ni mig govern. Com a m¨¦s, ¨¦s un govern derrotat, que va proclamar una rep¨²blica per¨° a continuaci¨® no va saber donar-li vida, convertir en veritat efectiva el que fins llavors nom¨¦s eren nom¨¦s paraules. Als governs que els passa aix¨°, despr¨¦s tamb¨¦ els sol succeir el que li ha passat al govern de Puigdemont: la pres¨® o l'exili, que en aquest cas s'han repartit de forma indesxifrable per una decisi¨® inexplicada o inexplicable, ning¨² ho ha aclarit fins al moment, i el que menys Puigdemont.

S¨®n ells els que han fracassat, tot i que endossin ara el frac¨¤s a Espanya, a la seva democr¨¤cia i fins i tot a una Europa a la que ja qualifiquen d'insensible i vergonyosa. Un dels derrotats vol endossar-ho als catalans, que hauran de posar sacrificis de la seva part en resposta als sacrificis dels seus esfor?ats i generosos dirigents exiliats i empresonats.

El principal argument que esgrimeixen com una bandera inversemblant ¨¦s que Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia. No van ser ells els qui van enganyar amb la seva promesa d'una independ¨¨ncia f¨¤cil i gratu?ta, sin¨® aquesta Espanya que es deia democr¨¤tica i no ho era. Ells no comptaven amb aix¨°. I la prova que Espanya no era una democr¨¤cia ¨¦s precisament que no els va deixar fer el que ells volien, descomptant que els va permetre fer-ho tot, vulnerant la Constituci¨®, fins al moment mateix en qu¨¨ van proclamar la rep¨²blica, prova ben precisa que era una democr¨¤cia que tenia un sol l¨ªmit, com era la destrucci¨® de la mateixa Constituci¨® democr¨¤tica, punt en que l'article 155 permetia habilitar el Govern de Rajoy per dissoldre el govern i el parlament catalans.

En la diatriba, el llenguatge sol actuar com un mirall. La f¨²ria que atribu?m als altres sol ser la pr¨°pia f¨²ria. Aix¨ª Puigdemont ahir a la r¨¤dio. Si alg¨² est¨¤ plenament inhabilitat per dialogar algun dia amb aquesta altra part a la qual ell n¡¯hi diu Espanya, tot i que en bona part ¨¦s Catalunya mateixa, i a la qual qualifica d¡¯autorit¨¤ria i fins i tot totalit¨¤ria, aquest ¨¦s Puigdemont, embolicat en el bucle de la puresa i del pacifisme propis i de la maldat i la viol¨¨ncia d¡¯aquells que ha designat com a adversaris.