La torna Alc¨¢cer

Paco Alc¨¢cer gaudeix d¡¯uns merescuts dies de gl¨°ria despr¨¦s de fer-li dos gols al Sevilla. Ara s¨®n molts els que el saluden quan abans feien veure que no el coneixien i a vegades fins i tot remugaven perqu¨¨ no tocava el dos del Camp Nou. Ja es veur¨¤ fins quan dura la seva felicitat, ja que aviat es recuperar¨¤ Demb¨¦l¨¦ i al mercat d¡¯hivern pot ser que finalment es lligui algun fitxatge, com el de Coutinho. No li ser¨¤ f¨¤cil jugar, al davanter de Torrent.

No li ha servit de gaire complir quan l¡¯entrenador l¡¯ha posat a l¡¯alineaci¨®, perqu¨¨ habitualment ha jugat per necessitat, sobretot quan els davanters titulars han estat sancionats, com va passar a la final de la darrera Copa. Alc¨¢cer ja sabia quan va fitxar pel Bar?a que seria el quart davanter, per darrere de Neymar, Messi i Luis Su¨¢rez, i ara ¨¦s conscient que juga molt de tant en tant en aquest lloc obert a tots els futbolistes Bar?a.

Va acceptar ser aleshores el quart davanter i ara assumeix sortir uns minuts, com si sempre hagu¨¦s estat la torna del Bar?a. No t¨¦ ni tan sols l¡¯aura dels especialistes, aquells davanters que com Larsson saltaven al camp per canviar els guions dels partits i provocaven l¡¯entusiasme del Camp Nou. Alc¨¢cer ¨¦s humil i complidor, fill d¡¯un pag¨¨s que es va morir d¡¯un infart el dia que va veure triomfar el seu fill al Trofeo Naranja.

Alc¨¢cer va ser un heroi a Mestalla, el mateix estadi que avui el tracta com un tra?dor, i ¨¦s un davanter ben considerat a la Lliga. T¨¦ una bona traject¨°ria, ha estat internacional i ha marcat gols importants al Val¨¨ncia i al Barcelona. Nom¨¦s cal veure com l¡¯abracen els companys per saber que ¨¦s estimat al vestidor del Camp Nou. Alc¨¢cer fa equip, fa gols i fa contenta la gent, tothom se n¡¯alegra que li vagi b¨¦ al Camp Nou.

Aix¨° vol dir que s¡¯entrena b¨¦, sempre est¨¤ a punt, no s¡¯oblida mai d¡¯on ¨¦s la porteria i respecta les decisions de l¡¯entrenador, fins i tot quan no el convoca, cosa que passa sovint amb Valverde. Sempre fa la mateixa cara, a la grada i a la gespa; impossible definir m¨¦s b¨¦ la seva alegria de com ho fa l¡¯admirat Sergi P¨¤mies, que parla ¡°d¡¯un estudi fotogr¨¤fic de la postguerra¡±, ¡°d¡¯un retrat de primera comuni¨®¡± i ¡°d¡¯una etiqueta de mel¨® Vicent¨ªn¡±.

A vegades sembla certament un jugador d¡¯una altra ¨¨poca, temps en qu¨¨ els gols i les vict¨°ries se celebraven a la gespa i no pujats a les tanques publicit¨¤ries, sense cap estrid¨¨ncia ni falsos populismes, amb una ben entesa festivitat, allunyada de qualsevol gest que pogu¨¦s fer empipar el rival, respectu¨®s amb la lit¨²rgia del futbol perqu¨¨ al cap i a la fi complia amb la seva obligaci¨®, sigui o no al Camp Nou.

Si salta una mica i celebra els gols ¨¦s perqu¨¨ ho exigeix el manual del davanter centre que ha batut el porter contrari; si es fica la pilota a dins la samarreta ¨¦s perqu¨¨ aix¨ª ho demana el ritual dels jugadors que estan a punt de ser pares; i si ¨¦s discret ¨¦s perqu¨¨ els seus gols s¨®n tamb¨¦ discrets, propis d¡¯un nou oportunista que nom¨¦s posa la punta de la bota per emp¨¨nyer la pilota despr¨¦s d¡¯indicar amb el dit on vol que li posin el centre.

Ni ¨¨pica ni plasticitat, simplement la feina feta, la que li toca a un jugador que va acceptar un paper al qual es van negar Vietto, Nolito o Demb¨¦l¨¦. D¡¯aqu¨ª ve que el seu ¨¨xit duri fins al proper partit, quan segurament ser¨¤ suplent o ni tan sols anir¨¤ convocat; dif¨ªcilment hi haur¨¤ qui q¨¹estioni la titularitat de Luis Su¨¢rez. Ning¨² no dubta de la paci¨¨ncia i bondat d¡¯Alc¨¢cer; ni molesta ni t¨¦ cap culpa dels calers que va costar al Bar?a.