Maniobres revolucion¨¤ries

Despr¨¦s de l¡¯episodi Forcadell, amb la ren¨²ncia a les obres i a les pompes de la unilateralitat, cal encara tornar al que va passar dimecres, el dia de la vaga general, dimecres 8 de novembre. Els esdeveniments corren m¨¦s que l¡¯escriptura, sembla prou clar, i per aix¨° cal recuperar els fets que han restat sense comentar.

Primer de tot, assenyalar que la vaga de dimecres amb prou feines va ser una vaga i en tot cas segur que no va ser general. Potser per aix¨° mateix, que ja es veia a venir, n'hi van tornar a dir aturada de pa¨ªs, com ja havia passat tamb¨¦ el 3 d¡¯octubre, tot i que pr¨°piament tampoc va ser una aturada de res.

Es tractava, pel que sembla, de paralitzar el pa¨ªs sencer, si no de grat per for?a, gr¨¤cies a l¡¯acci¨® dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica, la nova eina de moda que ha entrat en acci¨® despr¨¦s de la falsa proclamaci¨® de la independ¨¨ncia el dia 27 d¡¯octubre. Doncs b¨¦, aix¨° tampoc va succeir aquest cop, tot i els nombrosos talls de carreteres, autopistes i vies de tren a c¨¤rrec de piquets coactius, formats, principalment, per estudiants, normalment els m¨¦s ben disposats de temps i d¡¯energies per fer aquesta mena de feines.

Vaga ja n¡¯hi va haver molt poca el 3 d¡¯octubre, sobretot en els sectors industrials, i aquest 8 de novembre encara menys. La difer¨¨ncia m¨¦s gran la va proporcionar l¡¯Administraci¨® catalana, que va fer vaga ordenada des del Govern la primera vegada i nom¨¦s hi va participar en un 20 per cent en la segona, un cop aplicat el 155. Aquest cop el m¨¦s visible de la vaga va ser la participaci¨® massiva dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i concertats, l¡¯¨²nic sector controlat encara pel Govern destitu?t, que van voler donar la impressi¨® d¡¯un seguiment massiu i d¡¯una paralitzaci¨® gaireb¨¦ absoluta del pa¨ªs.

Entre els organitzadors de la jornada, tot i el frac¨¤s de la vaga general i de l¡¯aturada, es va voler transmetre una certa satisfacci¨®. S¡¯havia demostrat a l¡¯enemic ¨C¡°l¡¯Estat¡±¨C que s¨®n ells els qui controlen el territori catal¨¤ (¡°els carrers seran sempre nostres¡±), sense que els diferents cossos de policia, tots junts, poguessin fer-hi res. Cada cop que vulguin ¨Cens diuen¨C hi tornaran, i des de Madrid no tindran m¨¦s remei que quedar-se badant mentre els prenen el p¨¨l. No hi fa res la cara ampl¨ªssima de felicitat del ministre de l¡¯Interior, m¨¦s que content d¡¯haver acabat la jornada sense ni una sola fotografia que pogu¨¦s presentar-se com a prova visual de la resurrecci¨® del r¨¨gim franquista.

Els ¨²nics que no poden estar contents s¨®n les desenes de milers de ciutadans que van perdre una jornada de treball, negocis i viatges gr¨¤cies a la combativitat dels CDR i a la passivitat de la policia. Tenen l¡¯avantatge que podran passar factura als responsables ¨Cd¡¯una banda, els partits independentistes i, de l¡¯altra, el PP¨C en les properes eleccions del 21 de desembre.

Per qu¨¨ ha servit, doncs, la jornada de protesta del dimecres 8 de novembre a m¨¦s de fastiguejar els ciutadans? Al Govern del PP li ha fet molt de servei, perqu¨¨ ha desgastat els convocants i li ha perm¨¨s aquest cop exhibir el seu bon control dels Mossos d¡¯Esquadra i fer-ho amb prud¨¨ncia i moderaci¨®. Si els perjudicats directament pels talls el poden castigar a les urnes, n¡¯hi haur¨¤ que el premiaran per haver demostrat una certa finezza pol¨ªtica.

Tamb¨¦ ha fet servei a la CUP i a la gent m¨¦s radicalitzada, que han tingut l¡¯oportunitat de fer unes maniobres revolucion¨¤ries de control de fronteres i vies de comunicaci¨®, despr¨¦s d¡¯haver somniat en la vaga general, el gran mite revolucionari que havia d¡¯acompanyar la presa del poder. En el moment clau, la vaga general obrera esdevenia vaga insurreccional o expropiat¨°ria, que significava l¡¯ocupaci¨® i l¡¯apropiaci¨® per la classe obrera dels mitjans de producci¨®, ¨¦s a dir, les f¨¤briques.

At¨¨s el resultat de les maniobres, els radicals no haurien d¡¯estar gaire euf¨°rics. Sobretot per una ra¨® fonamental: arriben tard. Aquest actors fan assajos generals quan ja ha passat la data de l¡¯estrena. Al marge de les mol¨¨sties i del mal econ¨°mic infligit al pa¨ªs i a la imatge de Catalunya ¨Cque tot plegat ja ¨¦s prou i massa¨C aquestes maniobres, les segones que es fan si comptem la primera aturada de pa¨ªs del 3 d¡¯octubre, haurien estat molt m¨¦s perilloses i preocupants si s¡¯haguessin produ?t acompanyant o just despr¨¦s de la fallida proclamaci¨® de la rep¨²blica.

Afortunadament, ni el Govern ni l¡¯ANC ho havien preparat. Aix¨° s¨ª que haurien estat aut¨¨ntics tumults i en alguns casos ben adients fins i tot amb la hip¨°tesi de la viol¨¨ncia, tal com l¡¯explica el jutge del Suprem, Pablo Llarena, en la seva interlocut¨°ria de pres¨® condicional. Carme Forcadell ens tranquil¡¤litza amb l¡¯explicaci¨® que dona: ¨¦s un moviment pac¨ªfic, la Rep¨²blica era merament simb¨°lica. Tot era una gran ficci¨®. Ara ¨¦s molt aviat per saber-ho, per¨° a vegades dona la sensaci¨® que ens hem salvat pels p¨¨ls.