Gr¨¤cies al 155

Fa una mica d¡¯ang¨²nia que hi hagi gent amb tan poca vergonya per seguir dient encara que les idees s¨®n objecte de persecuci¨® a Espanya. O que no hi ha llibertat d¡¯expressi¨®, com es despr¨¨n de les queixes del Col¡¤legi d¡¯Independentistes, perd¨® de Periodistes.

No cal seguir en el debat sem¨¤ntic sobre si tenim pol¨ªtics presos o presos pol¨ªtics. Jo personalment no en vull de cap mena, ni pol¨ªtics que estiguin a la pres¨® per haver com¨¦s delictes de caire pol¨ªtic, com seria intentar donar un cop d¡¯Estat, ni presos que fossin a la pres¨® per expressar les seves opinions o idees. En tenim dels primers, i jo els voldria fora al m¨¦s aviat possible, i no en tenim ni un de sol dels segons, i per aix¨° no cal discutir massa m¨¦s sobre els presos pol¨ªtics.

El nou argument sobre els presos de consci¨¨ncia o a causa de les seves idees ha entrat en aquest debat de la m¨¤, primer de les declaracions de l¡¯inefable fiscal Maza, i despr¨¦s de l¡¯alliberament sota fian?a de Forcadell i de la Mesa del Parlament, en compliment de les condicions exigides pels tribunals, sigui l¡¯Audi¨¨ncia Nacional sigui el Suprem, per evitar la pres¨® incondicional, tal com la pateixen ara Oriol Junqueras i els altres consellers i dirigents independentistes.

Tots ells saben a hores d¡¯ara que, per evitar la pres¨® incondicional, se¡¯ls demana que acceptin la Constituci¨® i l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155, i d¡¯aquesta demanda alguns en dedueixen que tot plegat demostra plenament que es tracta de presos per les seves idees, perqu¨¨ no accepten la Constituci¨®, ni el 155, ni tampoc volen renunciar a la via unilateral per obtenir la independ¨¨ncia.

La realitat ¨¦s que ning¨² est¨¤ obligat, els deu presos tampoc, a acceptar totes aquestes condicions. El que se¡¯ls demana als presos ¨¦s una de les tres condicions imprescindibles per evitar la pres¨® incondicional que se¡¯ls ha dictat com a sospitosos de rebel¡¤li¨® o sedici¨®, a m¨¦s d¡¯alguns altres delictes de menor calibre. La primera condici¨® respon al risc de fuga, que Puigdemont ha agreujat amb la seva actitud; per¨° ben mirat, i sobretot amb les eleccions ja convocades, no sembla que sigui real. La segona condici¨®, que ¨¦s la destrucci¨® de proves, que tampoc sembla massa evident, at¨¨s que ja no tenen acc¨¦s als seus despatxos i que la policia judicial ja n¡¯ha aplegat un munt.

L¡¯¨²nica condici¨® que pot interessar encara al tribunal ¨¦s la tercera, la de la reincid¨¨ncia. Si els presos tenen la intenci¨® de seguir fent el que havien fet fins al moment de la seva detenci¨® ¨C¨¦s a dir, intentar crear a Catalunya una rep¨²blica independent sobre les cendres de la Constituci¨® espanyola i un cop escap?at el territori espanyol¨C, aleshores sembla del tot l¨°gic que intentin impedir-ho els tribunals encarregats constitucionalment d¡¯evitar que succeeixin coses d¡¯aquesta mena.

La pres¨® incondicional en prevenci¨® d¡¯una reiteraci¨® delictiva pot ser tan repugnant com es vulgui, i sobretot si s¡¯aplica a pol¨ªtics que coneixem i que fins i tot s¨®n amics i coneguts, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el que passa amb l¡¯article 155. Ni el mateix Rajoy volia aplicar-lo. Una i altra cauen pel seu propi pes, com passa amb els objectes sotmesos a la llei de la gravetat. ?O potser alg¨², la senyora Ponsat¨ª pel que es dedueix de les seves declaracions a RAC1, pensava que es podia proclamar la rep¨²blica, suspendre la Constituci¨® espanyola, sense comptar amb cap mena de for?a ¨Ccap, ni de la for?a aut¨¨ntica, ni suport internacional, ni cap legalitat, ni tan sols la legitimitat d¡¯una majoria social ben constru?da¨C, i despr¨¦s deixar a la gent a la pla?a i marxar de cap de setmana sense que pass¨¦s res?

La pres¨® i el 155 s¨®n molt greus, ¨¦s cert. ?s una cat¨¤strofe que s¡¯hagi arribat fins aqu¨ª. Tot plegat ¨¦s ben gald¨®s per la democr¨¤cia espanyola i per l¡¯autogovern catal¨¤. Per¨° no deixen de ser un efecte pr¨¤cticament inevitable d¡¯una causa, com ¨¦s un intent lent i frustrat de cop d¡¯Estat parlamentari, en grav¨ªssima vulneraci¨® de la legalitat i de l¡¯ordre constitucional, que mai s¡¯havia d¡¯haver produ?t.

Tot aix¨° pertany a hores d¡¯ara a un debat bizant¨ª. La millor o potser l¡¯¨²nica virtut del 155 ¨¦s que serveix per fer unes eleccions tan aviat com es pot, i a les quals es presentar¨¤ tothom, de manera que ja estan legitimades per la via dels fets, incl¨²s per la CUP. Si els pol¨ªtics presos s¡¯hi adapten i aconseguim entre tots que surtin i participin en la campanya, podrem deixar-la definitivament enrere i parlar del futur. Per cert, sense unilateralitat; dins de la Constituci¨® encara que sigui per canviar la Constituci¨® o per separar-se; i gr¨¤cies al 155.