Aquesta superilla s¨ª que funcionar¨¤

Es podria fer un mapa cronol¨°gic del proc¨¦s de gentrificaci¨® de la restauraci¨®. El delata l¡¯aparici¨® del primer vermut. No es tracta, ¨¦s clar que no, del noble sif¨® de vidre del bar Versalles ¨Cun miracul¨®s supervivent¨Co el Quimet d¡¯Horta ¨Cun altre de semblant¨C, sin¨® d¡¯aquell bar anod¨ª de la cantonada que de sobte canvia la carta per tapes, les taules per artefactes de fusta polida, els cambrers per joves esvelts i els preus per advert¨¨ncies que diuen que el barri ha de canviar. Bromes a part, el cert ¨¦s que el barri canvia. Sant Antoni va comen?ar per Parlament. I ara, despr¨¦s de completar el cicle, tenint el turisme trepitjant-li els talons, amb m¨¦s bars que comer? per¨° amb algun puntet art¨ªstic ¨Cuna galeria intermitent, algun espai amb vocaci¨® cultural¨C, l¡¯Ajuntament planteja instal¡¤lar-hi una superilla que ho abraci tot.

Bravo. Vaticino que aquesta superilla funcionar¨¤. No tinc ni idea del grau de participaci¨® dels ve?ns, malgrat que en tot projecte la paraula m¨¤gica es fa present. Tant li fa, perqu¨¨ l¡¯important ¨¦s que els ve?ns estan veient el mercat de Sant Antoni ¨Cuna mola dign¨ªssima que revitalitzar¨¤ el que queda per revitalitzar¨C com a amena?a, precisament pel seu poder de convocat¨°ria. Tant li fa perqu¨¨ aquest ¨¦s l¡¯indret ideal per posar una superilla. Anem per parts. Primer, la visi¨® a vol d¡¯ocell: aquest tros de Sant Antoni ¨¦s un rac¨® diguem que perif¨¨ric. La superilla no pot fer-se servir ¨Ccom s¨ª que passa al Poblenou¡ªper castigar els conductors. Ha de ser un instrument de gesti¨® del tr¨¤nsit, aix¨° s¨ª, per¨° no pas una tortura. Per aix¨° ¨¦s important que no sigui una zona de pas, que calgui travessar, sin¨® un rac¨® que no necessita penetraci¨®, excepte pel que fa als ve?ns estrictes. La superilla de Sant Antoni no es posar¨¤ davant de ning¨² per frenar-li el pas: la ronda, vull suposar, continuar¨¤ fent la seva funci¨®.

En segon lloc, la superilla funcionar¨¤ per una q¨¹esti¨® d¡¯est¨¨tica. A la ciutat, i sobretot a la ciutat pija ¨Cla que no agrada a l¡¯Ajuntament¨C, l¡¯est¨¨tica s¨ª que compta. Sant Antoni t¨¦ unes ombres envejables; t¨¦, crec, algun boc¨ª de llambordes, t¨¦ vocaci¨® de generar placetes, de generar espais que es podran passejar i permetran practicar l¡¯art d¡¯apamar la ciutat sense pressa i sense rumb. No ¨¦s el mateix travessar el desert del Poblenou, una cat¨¤strofe que no proporciona cap plaer, que caminar per Parlament i estirar-se des de La Calders a la biblioteca Joan Oliver ¨Cque val la pena anar a veure¨C, obra del nostre premiat equip olot¨ª RCR, amb aquell pati interior reflectit en una vidriera de pres¨¨ncia brutal, dur¨ªssima. Vull dir que es camina per la ciutat i, si pot ser ciutat cultural, encara millor.

I en tercer lloc, no hi ha intenci¨® municipal d¡¯infantilitzar el personal, com s¨ª que hi ¨¦s al Poblenou. Aquestes ratlles pintades a terra, d¨¦u meu! Aquests jocs indu?ts als quals ning¨² no juga. Aquests espais que t¡¯indiquen que has de somriure i donar-li la m¨¤ a la canalla i si fa falta posar-te de quatre grapes i jugar a alguna cosa. Aix¨° no ¨¦s fer ciutat, aix¨° ¨¦s fer el rid¨ªcul. La ciutat tamb¨¦ ha de ser una estructura adulta, que permeti un ¨²s racional i, si conv¨¦, cap ¨²s espec¨ªfic. Pintar pistes d¡¯atletisme enmig d¡¯un carrer que va ser tra?at perqu¨¨ els cotxes solquessin el barri ¨Ca la velocitat que se¡¯ls marqui¨C i sortissin cap a Santa Coloma ¨¦s, ho dic un cop m¨¦s, un desprop¨°sit. I per aix¨° la superilla del Poblenou est¨¤ deserta i nom¨¦s la defensen els ardus militants de la no-contaminaci¨®, que ¨¦s una causa important per¨° que hi est¨¤ mal abordada.

Per contra, el triangle de Sant Antoni ¨¦s el lloc idoni per fer avan?ar la idea del tr¨¤nsit pac¨ªfic. Idea que t¨¦ en llista d¡¯espera altres llocs concrets, com ara Sant Ramon, al l¨ªmit entre les Corts i l¡¯Hospitalet, que ja hi treballava Antoni Vives ¨Cno s¨¦ si aix¨° ser¨¤ un problema¨C, que comparteix alguna de les caracter¨ªstiques que ara he esmentat. No estic gaire segura que Horta sigui una bona idea, tot i que ¨¦s obvi que l¡¯antic municipi necessita una delicada intervenci¨® en les parts hist¨°riques, per real?ar-les i posar-les en contacte amb les necessitats presents. Compte, necessitats que tamb¨¦ inclouen domesticar el tr¨¤nsit, oferir m¨¦s ciutat als ve?ns, menys intermediaris, m¨¦s espontane?tat i menys dirigisme.