La ruptura de Barcelona, un error nacional

La ruptura del pacte municipal a Barcelona ¨¦s un error estrat¨¨gic. ?s un error de moment, ja que la ruptura sembla el tret de sortida de la campanya electoral; un error per estrat¨¨gia, ja que dif¨ªcilment es pot excloure els socialistes de les ¨¤mplies majories, i Catalunya en Com¨² pot acabar semblant la solit¨¤ria cua del cometa unilateralista; un error per coher¨¨ncia, perqu¨¨ si uns tenen el pecat del 155, els altres tenen el de la DUI. La DUI ha provocat, no nom¨¦s el 155, sin¨® tamb¨¦ la desproporcionada decisi¨® judicial de la pres¨® preventiva dels consellers.

Mentre per afrontar els grans dilemes de pa¨ªs es busquen majories del 80%, un minso suport del 54% davant d'un 45% ha bastat per trencar el govern de la capital de Catalunya. Lamentablement, les raons per a la ruptura no eren el govern municipal de Barcelona sin¨® el suport dels d'Iceta al 155. No obstant aix¨°, l'Ajuntament barcelon¨ª ¨¦s la joia dels Comuns, no un Ajuntament m¨¦s, per la qual cosa el resultat de la consulta pot fer tremolar molts pactes municipals, especialment de l'esquerra metropolitana. Pot significar obrir la porta a l'ERC unilateralista a Barcelona, per¨° tamb¨¦ a Ciutadans al govern d'hist¨°rics ajuntaments de l'esquerra en el cintur¨®.

¡°Ada Colau ha trencat amb els socialistes¡±, vaig sentir en una conversa a l'autob¨²s de Viladecans a Sant Boi. ¡°L¨°gic, ¨¦s gaireb¨¦ independentista¡±, va contestar un altre. Aquest, en poques paraules, ¨¦s l'efecte en la imatge popular d'Ada Colau en canviar l'abra?ada amb el vot socialista dels barris populars per l'abra?ada del vot de les classes mitjanes independentistes. Aquest canvi li dificultar¨¤ les picades d'ullet que sovint la reconcilien amb el nucli dur del seu electorat, que Raimon anomena classes subalternes. Ser¨¤ dif¨ªcil sentir pregons com el de Javier P¨¦rez And¨²jar en aquest clima de cel estelat que anuncien els pron¨°stics del temps per al consistori barcelon¨ª post 155.

Ada Colau i Xavier Dom¨¨nech haurien de ser conscients que trencar amb els socialistes per motius extramunicipals no nom¨¦s redueix el focus de l'alcaldessa a la seva ciutat, sin¨® que afecta de ple la identitat dels Comuns. Ho han votat les bases per¨° els missatges que la c¨²pula ha em¨¨s sobre el PSC abans i durant l'Assemblea no nom¨¦s no van ser neutrals, sin¨® que van convertir el vot del 45% en pr¨¤cticament un acte d'indisciplina col¡¤lectiva.

El discurs dels Comuns demanant amnistia i llibertat per als presos pol¨ªtics amb el lla? groc a la solapa sembla atrapat pel relat unilateral. Sense aprofundir, el mateix adjectiu no pot designar la situaci¨® d'Oriol Junqueras i la de Miguel N¨²?ez, el madrileny del PSUC, torturat i empresonat en els calabossos de Franco.

La demonitzaci¨® dels socialistes afecta m¨¦s enll¨¤ del 21-D, quan el 155 sigui un amarg record. El nostre laberint nacional necessita la construcci¨® d'¨¤mplies majories a Catalunya i a Espanya. Hi ha una Espanya que es mira, com diu Antoni Puigverd, en el mirall del centralisme de la naci¨® francesa, que viu el pluriling¨¹isme com un partit viu una escissi¨® i hi ha una altra que vol arribar a ser la naci¨® de nacions que suggereix encara que no concreta la Constituci¨® de les nacionalitats i les regions, i que creu que el pluriling¨¹isme ens enriqueix culturalment.

Amb quines aliances es pot fer avan?ar aquesta Espanya alternativa per modificar la constituci¨® i l'estatus de Catalunya, per impulsar un di¨¤leg pol¨ªtic i acordar un indult, si calgu¨¦s? Per molt que li fem voltes, en qualsevol ¨¤mplia alian?a, tamb¨¦ a Espanya, hi ha dues forces pol¨ªtiques imprescindibles. Precisament les dues que fins ara governaven Barcelona.

Jos¨¦ Luis Atienza, coportaveu de l'espai Comuns Federalistes.