El castell¨¤ est¨¤ discriminat? Canvia la llei!

Ha tuitejat un article meu Hermann Tertsch, en contra. I no s¨¦ com prendre-m¡¯ho, basculo entre la satisfacci¨® ¨ªntima i el desplaer, tota una barreja de sensacions. Es tracta del darrer article d¡¯aquesta secci¨® (¡°En espa?ol, por favor¡±), on mirava de treure ferro a la interpretaci¨® apocal¨ªptica de les instruccions dels funcionaris destinats per Madrid perqu¨¨ els informes es facin en castell¨¤. Doncs a Tertsch (coi, cada cop que escric el cognom m¡¯he d¡¯esfor?ar a fer-ho b¨¦, s¨®n cinc consonants seguides) l¡¯article esmentat li va provocar el comentari seg¨¹ent al tuit¨°drom: ¡°La caverna nacionalista busca formas de dinamitar todo intento de paliar la discriminaci¨®n del espa?ol¡±, amb l¡¯oport¨² hashtag #Biling¨¹ismo per completar el missatge. Per si no ens havia quedat clar.

Tornem aix¨ª ¡ªtampoc ¨¦s que n¡¯hagu¨¦ssim marxat¡ª a l¡¯argumentari habitual dels que han vist que en la promoci¨® de la llengua catalana s¡¯amaga la voluntat de perseguir el castell¨¤, com ja v¨¨iem l¡¯any 1981 amb el Manifiesto de los 2.300, el text fundacional de les tesis biling¨¹istes i del mantra de la discriminaci¨® del castell¨¤: ¡°No podemos aceptar su desaparici¨®n de la esfera oficial [del castell¨¤], sencillamente porque la mitad de la poblaci¨®n de Catalu?a tiene como lengua propia el castellano y se sentir¨ªa injustamente discriminada si las instituciones no reconocieran ¡ªde hecho¡ª la oficialidad de su lengua¡±. Des d¡¯aleshores ha estat continu el plany de la discriminaci¨® del castell¨¤ darrere de les mesures legislatives ¡ªi constitucionals¡ª empreses per les dues lleis del catal¨¤ (de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica de 1983, i de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de 1998), davant de la prefer¨¨ncia de la llengua catalana en tres ¨¤mbits p¨²blics: l¡¯ensenyament, els mitjans de comunicaci¨® i l¡¯administraci¨®.

No cal dir que els apologetes del biling¨¹isme no han posat mai el crit al cel quan la llengua desafavorida era el catal¨¤, tant en altres ¨¤mbits de l¡¯administraci¨® p¨²blica com en el sector privat, i encara menys en altres contrades del domini ling¨¹¨ªstic on el plet pel biling¨¹isme els portaria a haver de defensar la llengua pr¨°pia. Al contrari, les mesures preses per afavorir el catal¨¤ s¡¯han ent¨¨s sempre com a estrat¨¨gies altre cop d¡¯imposici¨®, ja fos per la via sancionadora, ja fos a trav¨¦s de subvencions, en una mena de xarxa de compra de voluntats que hauria creat un relat hegem¨°nic que, al cap i a la fi, ha servit per a la construcci¨® d¡¯un pensament ¨²nic la fugida del qual ¨¦s nom¨¦s a l¡¯abast de ciutadans lliures i valents.

Sembla que les eleccions del 21 de desembre s¨®n un bon envit perqu¨¨ els partidaris del biling¨¹isme subverteixin el seu propi victimisme. A la fi la convocat¨°ria a les urnes s¡¯ha convertit en un plebiscit tamb¨¦ per als seguidors de l¡¯hipot¨¨tic no ¡ªaquesta vegada no ho ¨¦s tan sols per als independentistes¡ª, i les respectives maquin¨¤ries electorals ja s¡¯han posat en marxa per estendre la idea que, m¨¦s enll¨¤ del vot expl¨ªcitament secessionista, tot ¨¦s no. Per¨° en el sup¨°sit ¡ªaritm¨¨ticament possible¡ª que el percentatge de vot fos efectivament contrari a la independ¨¨ncia, i en el sup¨°sit tamb¨¦ que l¡¯independentisme perd¨¦s la majoria absoluta, est¨¤ per veure quines majories parlament¨¤ries quedarien i quina acci¨® legislativa possibilitarien aquestes majories.

Perqu¨¨ de fet es tracta d¡¯aix¨°, de construir majories. Deia Tertsch (coi de consonants) que la traducci¨® d¡¯informes pel 155 era una manera de pal¡¤liar la discriminaci¨®. No. La discriminaci¨® ¡ªsi n¡¯hi ha¡ª es pal¡¤lia canviant les lleis, tal com passa en un Estat de dret, on si no t¡¯agraden les lleis t¡¯has de servir dels mecanismes legals per canviar-les (em sona l¡¯argument, no s¨¦ de qu¨¨...). Si els partits favorables al 155 tenen al calaix algun projecte de promoci¨® del biling¨¹isme a l¡¯administraci¨®, l¡¯ensenyament i els mitjans p¨²blics, que l¡¯expliquin, que l¡¯exposin, que busquin vots amb aquests plantejaments, i un cop assolida la representaci¨® parlament¨¤ria corresponent, que postulin canvis en la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica a trav¨¦s de les majories oportunes.

Gr¨¤cies a ?ngel Ros i els acords a la Paeria, ja sabem qu¨¨ faria el PSC en aquestes q¨¹estions. Per¨°... qu¨¨ faran els comuns quan engreixin les files de no?