Gr¨¤cies, magistrada Lamela

Soc dels que pensa que la pres¨® incondicional decretada per la magistrada Lamela per als exconsellers ¨¦s injustificada des del punt de vista processal. Dels m¨²ltiples desprop¨°sits jur¨ªdics perpetrats per Lamela, probablement el m¨¦s exuberant ¨¦s el de decretar pres¨® incondicional per risc de fugida per a unes persones que s¡¯havien presentat volunt¨¤riament ¨Crepeteixo: volunt¨¤riament¨C a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional.

Per¨° no em vull centrar aqu¨ª en el vessant jur¨ªdic de l¡¯empresonament. Vull posar el focus en el pol¨ªtic. No em sembla una exageraci¨® dir que, empresonant els membres del Govern, la magistrada Lamela ha alimentat de manera decisiva la dial¨¨ctica de l¡¯¡°Espanya contra Catalunya¡± per a les properes d¨¨cades.

Alg¨² podria dir: ¡°En qualsevol cas, els independentistes segur que explotarien aquesta dial¨¨ctica; ara almenys els que vulneren la llei s¨®n castigats pel dret¡±. Per¨° com creuen vost¨¨s que ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil desacreditar aquesta dial¨¨ctica: amb o sense l¡¯empresonament injustificat de mig Govern? ?s menys dif¨ªcil resistir al titular ¡°Espanya oprimeix Catalunya¡± que al que diu ¡°L¡¯Audi¨¨ncia Nacional decreta pres¨® incondicional per risc de fugida contra aquella part de la Generalitat que es presenta volunt¨¤riament davant del requeriment del jutge¡±. Lamela converteix el que molts descriurien com una paranoia ¨Cel primer titular¨C en una cosa que per moments s¡¯assembla de manera obscena a la realitat imaginada pel paranoic ¨Cel segon titular¨C. Es pot ser m¨¦s inepte? Vindria a ser com receptar antibi¨°tics a un hipocondr¨ªac quan no hi ha cap anomalia m¨¨dica i tenir l¡¯expectativa que la seva hipocondria disminueixi.

Aix¨ª que gr¨¤cies, magistrada Lamela, per apuntalar l¡¯hegemonia del relat victimista a Catalunya per a la propera generaci¨®; ens ha facilitat molt¨ªssim la tasca als qui volem que vost¨¨ i nosaltres seguim sent conciutadans.

Encara que tamb¨¦ n¡¯hi ha que aplaudeixen l¡¯empresonament alegrant-se que per fi l¡¯Estat actu? de manera desacomplexada contra l¡¯independentisme que s¡¯ha situat fora de les regles del joc. I no, ¨°bviament aquestes persones no s¨®n feixistes, simplement pensen que l¡¯aplicaci¨® de normes jur¨ªdiques ¨¦s, per si mateixa, socialment sanadora. Per¨° si no s¡¯ent¨¦n que l¡¯empresonament injustificat del Govern ¨¦s traum¨¤tic per a tots els catalans ¨Cincloent-hi els no independentistes¨C ¨¦s que s¡¯¨¦s tan curt de mires com aquells que no entenen que les sessions del 6 i 7 de setembre al Parlament, en qu¨¨ es van vulnerar els drets de l¡¯oposici¨®, van ser igualment traum¨¤tiques per a tots els catalans ¨Cincloent-hi els independentistes, ja que, si s¡¯hagu¨¦s materialitzat de deb¨° la Rep¨²blica, aquelles sessions haurien significat que el proc¨¦s cap al nou Estat s¡¯hauria fet no amb els no independentistes (al cap i a la fi tamb¨¦ membres del nou Estat), sin¨® contra ells; la Rep¨²blica hauria quedat inaugurada com un Estat fallit on la meitat de la poblaci¨® no se sentiria identificada amb el nou Estat.

Aquesta ¨²ltima observaci¨® es relaciona amb un prec final. Ha arribat el moment de tornar a imaginar un projecte per a Espanya que no sigui contra alg¨². Des dels anys noranta, el que era predominant, quan es tractava de cohesionar el pa¨ªs, va ser buscar un enemic com¨²: primer va ser ETA, i ara Espanya sembla que s¡¯est¨¤ construint contra l¡¯independentisme nihilista de Puigdemont i Junqueras. No hi ha a la vista un projecte per a Espanya que no sigui contra alg¨². I aix¨° ¨¦s particularment greu per al futur de Catalunya, perqu¨¨ l¡¯¨²nica oportunitat civilitzada que veig per evitar que el discurs victimista sigui no nom¨¦s hegem¨°nic sin¨® decisiu per causar la independ¨¨ncia per la via dels fets consumats ¨Cno hi ha article 155 ni magistrada Lamela que pugui resistir el pes pol¨ªtic d¡¯un hipot¨¨tic 75% d¡¯independentistes¨C ¨¦s construint un relat en positiu per a Espanya, un relat que no es limiti a tolerar els fets culturals diferencials ¨Cque ¨¦s el que d¡¯alguna manera feia el relat de la Transici¨®¨C, sin¨® que els faci s¨ªmbols definitoris, juntament amb d¡¯altres, d¡¯Espanya.

?s impossible que Espanya es presenti davant del m¨®n com un pa¨ªs multiling¨¹e i pluricultural? ?s improbable, per descomptat. Per¨° pensin el seg¨¹ent: quines probabilitats hi havia, posem per cas, el 1982 que Espanya fos el primer dels grans pa?sos europeus a recon¨¨ixer el matrimoni entre persones del mateix sexe i que fins i tot alcaldes del PP oficiessin noces gais?

Espanya no ¨¦s a dia d¡¯avui el pa¨ªs cavern¨ªcola que els agradaria que fos als nacionalistes espanyols i catalans. Fins i tot encara que la jutgessa Lamela faci l¡¯impossible per desmentir-ho.

Pau Luque ¨¦s investigador a l¡¯Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.