Flaubert, novel¡¤lista pol¨ªtic

La gran precisi¨® estil¨ªstica que presenten les novel¡¤les de Flaubert ens ha fet creure que el seu cas, com el de Th¨¦ophile Gautier (vegeu el pr¨°leg a Mademoiselle de Maupin), era el d¡¯un representant de l¡¯art per l¡¯art. La teoria flaubertiana del mot justeens ha portat a considerar-lo un novel¡¤lista del substantiu adequat, de l¡¯adjectiu pertinent, del per¨ªode ciceroni¨¤, del par¨¤graf coherent, del cap¨ªtol i de l¡¯obra sencera ben lligats.

Aix¨° no ¨¦s del tot veritat. ?s clar que Flaubert, l¡¯os de Normandia ¡ªaix¨ª li deien¡ª, tenia una tal preocupaci¨® per escriure perfectament, que de vegades s¡¯estava un dia sencer per fer una frase, o tota una setmana per fer un par¨¤graf. A aquest ritme, com sabem, va fer una novel¡¤la cada sis o set anys ¡ªnom¨¦s en va fer quatre, pr¨°piament dites: Madame Bovary, Salamb¨®, L¡¯educaci¨® sentimental i Bouvard i P¨¦cuchet¡ª, nom¨¦s tres contes de maduresa ¡ªinsuperables en l¡¯¨°rbita de la narraci¨® curta¡ª i una obra que no se sap exactament qu¨¨ ¨¦s, Les temptacions de sant Antoni, que cap dels seus amics ¨ªntims no va aprovar, per¨° que Michel Foucault va lloar amb desmesura.

Llegim les perip¨¨cies de la dona del metge de Yonville i pensem que la novel¡¤la nom¨¦s tracta d¡¯una (ben freq¨¹ent a l¡¯¨¨poca) hist¨°ria d¡¯adulteri; llegim Salamb¨® i ens fem la idea que ¨¦s tan sols una novel¡¤la hist¨°rica, d¡¯aquelles que tenien tant d¡¯¨¨xit a Fran?a despr¨¦s de la traducci¨® de les de Walter Scott, o les franceses de Victor Hugo. Agafem L¡¯educaci¨® sentimental ¡ªla m¨¦s dif¨ªcil de llegir, potser tamb¨¦ la m¨¦s genial de totes¡ª i ens sembla que s¡¯hi tracta de faits divers, d¡¯escassa import¨¤ncia, a l¡¯entorn de la revoluci¨® de 1848; llegim, per fi, Bouvard i P¨¦cuchet i nom¨¦s hi veiem les aventures de dos ximples amants de la vida al camp (ara n¡¯hi ha molts, altra vegada; resurrecci¨® de Rousseau!), abans copistes a Par¨ªs, als quals tots els estudis i provatures de ci¨¨ncies, lletres i t¨¨cniques nom¨¦s els porten al rid¨ªcul i a un frac¨¤s esperp¨¨ntic.

Per¨° si analitzem b¨¦ aquestes quatre novel¡¤les no triguem a adonar-nos que en totes elles hi ha un rerefons d¡¯ordre pol¨ªtic que, sumat a les seves manifestacions epistolars a l¡¯entorn de 1848 i, encara m¨¦s, de la Comuna de 1870, ens permeten descobrir un Flaubert absolutament del tot immers en els avatars de la hist¨°ria de la Fran?a en qu¨¨ va viure, fumar i escriure. Quina ¨¦s l¡¯¨²ltima lli?¨® de Madame Bovary? ?s el fet que Mr. Homais, que es passa tot el llibre enviant articles a revistes m¨¦s o menys cient¨ªfiques de Par¨ªs, morint-se de ganes que el govern li atorgui la Legi¨® d¡¯Honor, l¡¯aconsegueix per fi: vet aqu¨ª l¡¯apoteosi del petit burg¨¨s de la Fran?a del Segon Imperi, o del temps de Guizot (¡°Enrichissez-vous!¡±, ¡°Enriquiu-vos¡±, deia), preocupat solament per ascendir en l¡¯escala social. Aquesta mediocritat, superposada a la de Charles Bovary i als deliris de grandesa de la seva dona, ofereix una lectura diferent de l¡¯obra. L¡¯adulteri importa poc; el que importa, per exemple, ¨¦s el valor dels diners en tota aquesta hist¨°ria, o el lloc que hi ocupa un diagn¨°stic despietat de la situaci¨® moral de la Fran?a del temps de l¡¯autor.

Igualment amb la resta de novel¡¤les. ?No ¨¦s una hist¨°ria de barb¨¤rie, una barb¨¤rie que no pot destriar-se del concepte de civilitzaci¨®, la de la guerra dels mercenaris a la Cartago del segle III, treta en part de la Hist¨°ria de Polibi? ?No ¨¦s un altre diagn¨°stic ferotge el que fa Flaubert del mite del progr¨¦s, la manca de m¨¨tode en l¡¯estudi de les lletres i les arts, o la passi¨® ecol¨°gica de dos ximplets mediocres de Par¨ªs a Bouvard i P¨¦cuchet?

Per fi, L¡¯educaci¨® sentimental, que vol dir l¡¯educaci¨® de tot el que no t¡¯ensenyen a l¡¯escola: Peter Brooks, un gran lector nord-americ¨¤, acaba de publicar un llibre en qu¨¨ passa revista a la pol¨ªtica francesa al voltant de la revoluci¨® de 1848, i deixa molt clar que, entre les revolucions de 1830 (Flaubert era petit, encara), la de 1848 i la dels Comunards (res a veure amb els comuns?), el novel¡¤lista va tenir al cap, no solament construir llibres i contes perfectes des del punt de vista de l¡¯estil, sin¨® rebentar els mites fantasmag¨°rics de la civilitzaci¨® francesa posterior a la gran revoluci¨® de 1789: Flaubert and the Ruins in Paris. The Story of a Friendship, a Novel, and a Terrible Year (Nova York, Basic Books, 2017).

L¡¯amistat ¨¦s la que tenia amb George Sand, amb la qual va mantenir una correspond¨¨ncia, contrapunt de la m¨¦s famosa, la que va mantenir amb l¡¯amant, Louise Colet. A aquesta li explica com ¨¦s de dif¨ªcil fer una bona novel¡¤la. A la Sand, com l¡¯altra cara de la moneda, li confessa el seu fatic per la situaci¨® de la Fran?a de mitjan segle, i el seu f¨¤stic envers una classe social, la burgesia, que ara ja s¡¯ha fet la mestressa de mig m¨®n havent-lo portat, de mica en mica, a la m¨¦s galdosa mis¨¨ria cultural i espiritual que Flaubert nom¨¦s va pronosticar.