Verdaguer, en veu ben alta

Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser el cim de la Renaixen?a i el forjador de la llengua catalana liter¨¤ria tal com encara la coneixem. En un moment en qu¨¨ sorgien vocacions po¨¨tiques que tot i aix¨° es trobaven ¨°rfenes de referents s¨°lids, Verdaguer va saber imposar, com ha deixat dit Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, ¡°un criteri que, amb un instint encertat, es converteix en el King¡¯s English de la literatura catalana¡±. O, en paraules de Joan Maragall, gr¨¤cies a ell ¡°ja no hi hagu¨¦ el catal¨¤ del gai saber i el catal¨¤ del que ara es parla; no hi hagu¨¦ m¨¦s que la llengua catalana al?ant-se novament al cel¡±.

Moltes han estat des de sempre les edicions de les obres de Verdaguer, que ha estat reconegut i venerat per successives generacions de catalans, per¨° el lector actual pot centrar-se en els quatre volums que ha publicat l¡¯editorial Proa, a cura d¡¯Isidor C¨°nsul i Joaquim Molas (2002-2006), i en l¡¯edici¨® cr¨ªtica que prepara la Fundaci¨® Jacint Verdaguer, que superar¨¤ els quaranta volums, dels quals ja se n¡¯han publicat deu.

OIR 'CANIG?'
(llibre + CD)

Jacint Verdaguer
Versi¨® i veu de Llu¨ªs Soler
Verdaguer Edicions
104 p¨¤g. 17 euros

El tamb¨¦ cr¨ªtic literari Josep Yxart, en feli? expressi¨® que ha fet fortuna, va dir que en Verdaguer coexisteixen i s¡¯alternen el pintor mural, ¨¦s a dir l¡¯escriptor que aborda ambiciosos poemes ¨¨pics, i el miniaturista, que compon breus poemes l¨ªrics i m¨ªstics amb delicadesa i afany pastoral. Si b¨¦ L¡¯Atl¨¤ntida (1877) ¡ªuna combinaci¨® massa ambiciosa de temes m¨ªtics cl¨¤ssics i cristians on apareixen l¡¯enfonsament del continent dels atlants, l¡¯aparici¨® de la Mediterr¨¤nia, el naixement d¡¯Espanya i el descobriment d¡¯Am¨¨rica¡ª li va donar un gran prestigi, ¨¦s amb Canig¨® (1886) que aconsegueix la seva obra m¨¦s arrodonida. Les edicions de Narc¨ªs Garolera a Quaderns Crema (la cr¨ªtica del 1995 i la divulgativa del 1997) s¨®n les m¨¦s recomanables d¡¯avui dia. ?s una epopeia del naixement de Catalunya, entorn de l¡¯any 1000, protagonitzada per Bernat Tallaferro, comte de Besal¨² i de Ripoll; el seu germ¨¤ Guifre, comte de Cerdanya, tots dos personatges hist¨°rics, i el fill del primer, Gentil, personatge imaginari que serveix de nexe entre el m¨®n real i el m¨®n fant¨¤stic. Mentre els dos germans s¡¯enfronten als sarra?ns i aconsegueixen foragitar-los, el jove Gentil es deixa v¨¨ncer per la passi¨® amorosa i ¨¦s endut al regne de les fades, fins a un tr¨¤gic final. D¡¯aquest doble rebuig, hist¨°ric, contra l¡¯invasor ¨¤rab, i espiritual, contra el paganisme residual, sorgeix ¡ª¡°al Pirineu mirau-la recolzada, / son front al cel, sos peus dintre la mar¡±¡ª la p¨¤tria catalana.

En altres pa?sos o en altres ¨¨poques, una obra aix¨ª hauria inspirat obres teatrals i cinematogr¨¤fiques, i seria memoritzada pels alumnes a l¡¯escola; ara, per facilitar-ne la divulgaci¨®, apareix una s¨ªntesi a c¨¤rrec de l¡¯actor i rapsode Llu¨ªs Soler, que l¡¯ha duta als escenaris diverses vegades d¡¯en?¨¤ que la va estrenar fa sis anys, amb tant d¡¯encert com leg¨ªtim apassionament.

Canig¨® consta de 4.338 versos; a Oir Canig¨® n¡¯hi ha 1.047, gaireb¨¦ una quarta part, suficient per copsar-ne la trama. L¡¯enregistrament del CD que acompanya el llibre est¨¤ dividit en 13 pistes i dura uns 50 minuts. Hi ha nom¨¦s la veu del rapsode, sense acompanyament de cap mena. En canvi, en les recitacions preparades per al teatre, com ara a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya el desembre del 2011, la m¨²sica hi tenia un paper rellevant. Encara que no es pot demanar m¨¦s a un audiollibre ¡ªque no ¨¦s altra cosa que aix¨°: el text en paper m¨¦s el mateix text llegit en veu alta¡ª, potser hauria valgut la pena fer un pas m¨¦s i arribar al videollibre, havent-hi com n¡¯hi ha hagut tantes ocasions; fins i tot n¡¯hi ha una versi¨® televisiva, emesa pel canal 33 i disponible a YouTube. Una recitaci¨® en viu del poema sencer duraria tres hores i mitja, o quatre fent pauses, temps excessiu per a un teatre, per¨° no per a un enregistrament digital: valdria la pena que Soler ¡ªpotser amb alguna col¡¤laboraci¨® femenina, per no veure¡¯s obligat a estrafer les veus de les protagonistes amb la seva veu de baix¡ª afront¨¦s l¡¯empresa.

Canig¨® ¨¦s tota una lli?¨® de llengua, de geografia, amb el Pirineu com a gran protagonista, i d¡¯hist¨°ria, sense que calgui compartir la visi¨® providencialista de Verdaguer sobre el naixement de Catalunya. El seu final, l¡¯elegia Els dos campanars, ¨¦s un dels grans moments de la l¨ªrica catalana, i la idea que ¡°lo que un segle bast¨ª l¡¯altre ho aterra¡± mant¨¦, malauradament, la seva vig¨¨ncia.