Vides concretes

No ¨¦s la primera vegada que Puigcerd¨¤ apareix a la narrativa de Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). Forasters, mena de llibre d¡¯aventures vagament ver¨ªdiques amb espies alemanys, g¨¤ngsters, obrers de la CNT i membres de la resist¨¨ncia de Fran?a, acabava a la Cerdanya el 1943; i a La comuna de Puigcerd¨¤ s¡¯hi narrava un dels fets hist¨°rics m¨¦s sinistres d¡¯aquella ciutat: arran del buit de poder que genera l¡¯esclat de la Guerra Civil, el 1936 s¡¯implanta de manera radical un r¨¨gim anarquista sota les ordres d¡¯El Cojo de M¨¢laga, personatge que ara tamb¨¦ treu el cap a La casa de la frontera, premi BBVA Sant Joan 2017. Aqu¨ª Vallbona ¨¦s m¨¦s ambici¨®s, d¡¯una ambici¨® totalitzadora per oferir una visi¨® de la realitat i de la Hist¨°ria, un di¨¤leg entre les circumst¨¤ncies privades d¡¯uns personatges i la hist¨°ria d¡¯un pa¨ªs; i, amb una forta contextualitzaci¨® hist¨°rica i unes documentades descripcions, narra les perip¨¨cies de cinc generacions d¡¯una fam¨ªlia ¡ªels Grau, una fam¨ªlia real¡ª que ha viscut sempre en el l¨ªmit fronterer entre Fran?a i Espanya, entre Bourg-Madame i Puigcerd¨¤, a l¡¯hostal que han regentat des del 1882 fins que va tancar el 2010, i que s¡¯al?a com a testimoni de tots els avatars del segle XX. En tots tres casos, Vallbona t¨¦ la sort de trobar unes hist¨°ries, vides concretes, en escenaris col¡¤lectius del passat que l¡¯exalten, les investiga amb paci¨¨ncia, busca dades i les uneix, a la recerca d¡¯un m¨¨tode narratiu que li permeti transmetre-les amb una certa gr¨¤cia fins al final.

La casa de la frontera es pot llegir com una actualitzaci¨® de les convencions narratives decimon¨°niques, i la pres¨¨ncia de Vallbona arreu del text no deixa de ser una altra manera d¡¯entendre les irrupcions en el text dels narradors omniscients del XIX. Es pot llegir tamb¨¦ com el documental d¡¯una mem¨°ria familiar que l¡¯autor construeix sense fixar-se gaire en el valor est¨¨tic de les frases ni en els diferents ordres de la mat¨¨ria narrativa, com si prefer¨ªs refiar-se d¡¯un instint primitiu per dir el que s¡¯ha de dir i ocultar el que s¡¯ha d¡¯ocultar i valdre¡¯s dels mitjans m¨¦s efica?os per excitar l¡¯atenci¨® del lector: els recursos fulletonescos solen lligar b¨¦ amb el relat de les perip¨¨cies d¡¯una estirp en un medi hostil a domesticar i on la paraula fatiga no apareix dins del vocabulari familiar: ¡°En Pepitu apaga el llum de la tauleta de nit. Sap que la Carme ha treballat molt dur tants anys i sap que no ho ha fet per ell ni pels diners; ho ha fet sempre pensant en la fam¨ªlia. Quan la va con¨¨ixer de seguida va ser conscient d¡¯aquest tremp ser¨¨ per¨° obstinat¡±.

LA CASA DE LA FRONTERA

Rafael Vallbona
Edicions 62
304 p¨¤g. 20,50 euros

L¡¯ambival¨¨ncia de La casa de la frontera, per¨°, no s¡¯atura aqu¨ª: com que es tracta de seguir els passos de la fam¨ªlia Grau al llarg del segle, ¨¦s inevitable que tamb¨¦ sigui una altra novel¡¤la sobre la Guerra Civil, sobre la mis¨¨ria de la postguerra, sobre el posterior desenrotllament econ¨°mic, que va dur l¡¯esclat del turisme, la construcci¨® del t¨²nel del Cad¨ª. Al cap i a la fi, ¡°la idea ¨¦s entendre que per mantenir unida una fam¨ªlia cada generaci¨® ha d¡¯interpretar els vincles a la seva manera i a la del seu temps¡±. Finalment, i per damunt de tot, La casa de la frontera ¨¦s tamb¨¦ el que indica el t¨ªtol, la narraci¨® de les aventures que venen condicionades pel lloc on s¡¯erigeix l¡¯hostal de la fam¨ªlia Grau: a l¡¯aire pur de la frontera hi conviuen de manera natural la llibertat i el risc, ja que a tots els camins de pas la realitat no ¨¦s mai compacta ni inamovible.

A part de ser hostal, cal Miquelet tamb¨¦ havia sigut un d¡¯aquells colmados de poble on el viatger que hi entrava podia comprar des de productes de primera necessitat fins a les bagatel¡¤les m¨¦s capritxoses. ?s el mateix que passa amb La casa de la frontera, una novel¡¤la que t¨¦ una indissimulada tend¨¨ncia a l¡¯acumulaci¨® desordenada de materials diferents, i que no sempre enriqueixen els punts de vista ni concreten les accions de manera que persuadeixin el lector de la versemblan?a de tot plegat, per m¨¦s reals i documentades que siguin les an¨¨cdotes.