¡®How does it feel?¡¯ Com et sents?

El 15 de juliol de 1965, Bob Dylan grav¨¤ 15 vegades una can?¨® emblem¨¤tica en la hist¨°ria de la m¨²sica popular: Like a Rolling Stone. La can?¨® no tenia precedents o, en tot cas, nom¨¦s en tenia en el mateix Dylan (Zimmerman de naixement; Hibbing, Minnesota, 1941), ni per la complexitat de la lletra ni per la dificultat de la m¨²sica. Fet i fet, ni el mateix m¨²sic ni ning¨² altre ha aconseguit aproximar-se amb ¨¨xit a aquella estranya barreja de menyspreu, condescend¨¨ncia i compassi¨® de la quarta gravaci¨® de les 15 provatures enregistrades. Cantant de veu poc convencional, la qual sovint se li trenca, ¨¦s en canvi el rei de donar l¡¯entonaci¨® precisa a lletres d¡¯una extraordin¨¤ria complexitat, fent-les variar fins de sentit quan li plau.

L¡¯argument de la can?¨® ¨¦s en aparen?a senzill. Explica la davallada d¡¯una dona elegant i orgullosa des de l¡¯alta societat fins a demanar diners pel carrer, enmig de perdedors de tota mena. Hom pot imaginar, sense un esfor? excessiu, per a qu¨¨ demana diners i perqu¨¨ est¨¤ decidida ¡ªsi aquest ¨¦s el verb adequat quan s¡¯arriba tan avall¡ª a fer el que calgui per obtenir-los. Ja des dels primers moments molts van especular sobre la identitat de la tal Miss Lonely. Aquesta tafaneria intrusiva li tornaria a passar a Dylan amb la hist¨°ria continguda en una altra can?¨® emblem¨¤tica, gravada el 8 de mar? de 1966: Just like a woman. La musa d¡¯Andy Warhol i noia de molt bona (i rica) fam¨ªlia, Edie Sedgwick, semblava tenir totes les cartes per encarnar la pat¨¨tica figura de l¡¯amant abandonada amb tendresa i amistat. El like, doncs, sembla ser la clau de tot plegat.

Tot aix¨° forma part de la dylanof¨ªlia, apartat molt conreat pels culturals studies als Estats Units i arreu. Als practicants d¡¯aquest culte esot¨¨ric se¡¯ls reconeix per un aire despistat i la forma altiva de suportar l¡¯a?llament sistem¨¤tic al qual la gent culta i la gent no culta, ¨¦s a dir, la societat en general, els sotmet. Un reputat historiador de la cultura popular del segle passat, Greil Marcus (San Francisco, 1945), dedic¨¤ un llibre sencer a l¡¯an¨¤lisi del proc¨¦s compositiu i interpretatiu de la can?¨® de qu¨¨ estem parlant. Amb aix¨° surts a YouTube, ben segur, per¨° no arribes a cap de departament a Harvard.

Com tantes peces del profeta, el que planteja Like a Rolling Stone pot ser interpretat de moltes maneres. Si alg¨² espera que l¡¯autor ens ho expliqui, m¨¦s val que segui en un cadira de boga i prengui paci¨¨ncia. Hi ha, per¨°, una possibilitat hermen¨¨utica ben senzilla. L¡¯any i mig anterior a la gravaci¨® de la can?¨®, Dylan havia trencat quasi del tot amb el moviment folkie, per al qual ell i nom¨¦s ell podia ser el gran ¨ªdol, la gran estrella admirada i estimada. Altrament com Miss Lonely, sembla que se sentia sol i a?llat enmig d¡¯una gernaci¨® de seguidors i pundits (intel¡¤lectuals pontificadors) de l¡¯esquerra americana que li demanaven m¨¦s himnes i m¨¦s autenticitat, menys visi¨® comercial i menys electricitat. Nois amb barba i noies vestides com nenes, era el que convenia als alts ideals del pacifisme i la lluita contra la segregaci¨® racial. La tasca per fer era ingent i el m¨¦s dotat dels poetes del rock/beat volia emprendre un cam¨ª que semblava no dur enlloc. Aquest punt de trencament ha estat explicat en moltes ocasions. Generalment parlant, s¡¯ha ent¨¨s de manera massa elemental, repetitiva i indocumentada. La versi¨® oficial (mainstream) ve a dir el seg¨¹ent: que Dylan adopta l¡¯estructura del rock-and-roll i abandona alhora la can?¨® pol¨ªtica. No obstant aix¨°, el disc que cont¨¦ Like a Rolling Stone inclou tres de les can?ons m¨¦s pol¨ªtiques de tota la carrera de Dylan. S¨ª, ¨¦s clar, ¨¦s pol¨ªtica i nihilisme, pol¨ªtica sense solucions. S¨®n: Tombstone Blues ¡ªsobre la mis¨¨ria f¨ªsica i moral a la ciutat americana; Highway 61 ¡ªsobre la viol¨¨ncia brutal que ho amara tot; i Desolation Row ¡ªun rep¨¤s de tots els mites fundadors i nacionals de la gran Rep¨²blica, que comen?a amb el linxament d¡¯un negre i s¡¯acaba acomiadant Dylan mateix, en primer persona, de tots ells, de la fam¨ªlia ampliada que ¨¦s el pa¨ªs. Estava tot dit.

Vet aqu¨ª: How does it feel, to be without a home, like a complete unknown, like a rolling stone?