Menjars de tardor, fulles i arrels

Al temps lent, no sempre conv¨¦ que domini la cosa aspra, ¨¤cid, fort, obscur i terr¨°s en els menjars comuns dels dies m¨¦s curts i els cels de vegades m¨¦s nets i sovint ventosos. Quan comen?a la fredor i la fosca dominant, la tardor cap a l'hivern, sembla que toca que la taula sigui m¨¦s austera de color, tingui contund¨¨ncia mineral i vagi m¨¦s carregada de sabor i subst¨¤ncia, potser. S'acaben el tremp¨®, el tumbet, les alberg¨ªnies farcides, els prebestorrats, els grans i petits peixos... Emper¨° arriba l'oli novell, les olives trencades productes que no desdiuen el dibuix dels gustos i perfums entre tempestes.

A la natura exterior conrada (sense cova o closca de pl¨¤stic) ¨¦s temps de poques alegries fruitals i d'hortalisses de coloraines i verds trencats. La terra calla i els arbres s'adormen o moren drets. Res del que es veu no ¨¦s massa comestible llevat dels darrer¨ªssims caquis i els codonys que duren. Hi ha alguns fruits durs del bosc (aglans pel Dijous Bo d'Inca tocava) i les anyades m¨ªnimes de mates i arbrets arcaics, marginals, avui en dia: nesples, atzeroles, murtrons, mores. Si ha plogut quan toca i no gela s'insinuen esclata-sangs, g¨ªrgoles i picornells, tamb¨¦ d'eco profund.

L'hort dom¨¨stic, el camp obrat, sembla moribund, absent de producci¨®, tot i que la calor tardana allarg¨¤ la temporada i resistiren a l'oblit algunes alberg¨ªnies nostrades -negres, morades que no de betum o xarol, externes, forasteres, que vol dir de fora Mallorca. Aquest any ha retut un bon esplet de magranes i carabasses, ambdues antag¨°niques emper¨° estimades tamb¨¦ especialment pels nostres ve?nats ¨¤rabs i per aix¨° la seva eclosi¨® al mercat i conreu.

El paisatge on tocaven n¨¦ixer els menjars arran, a volada dels arbres i on pasturaven els mam¨ªfers adre?ats a la carnisseria ara s¨®n grisos amb d'herba curta, solitaris paratges de les abs¨¨ncies. Molt pocs s¨®n llaurats i en alguns s'han vist clots oberts per sembrar figueres. Massa, massa, arbres esva?ts, desmaiats i aix¨ª multitud de camps esdevenen selva, la garriga que retorna on era, al seu pa¨ªs pret¨¨rit, premodern, no poblat, colonitzant paradoxalment.

A la vida breu de la tardor, als trossos del paisatge, la propietat marcada per murs de pedres, les poques plantes temporals que fan cosa comestibles es defensen de la fredor, els vents i les gelades. Els vegetals deuen lamentar tan poques hores de sol alt, per aix¨° gaireb¨¦ no surten flors ni quallen fruites, s'estimem m¨¦s fer arrels, cercar raons, sa¨® i for?a terra endins, aguantar, inflar les rebasses, els tub¨¨rculs i servir fulles.

Aix¨ª passa que ¨¦s temps de raves, cols, bledes, espinacs, lletugues, alls, api, naps, grells o sofrits per ser cebes, colfloris o pinyes de col -aquesta bella nota del llenguatge local servat a les illes Piti¨¹ses-, patates, moniatos, rebassa de fonoll. Tot junt, esbocinat, ordenat i poc cuit s¨®n sopes seques, per exemple, frits diversos, Verdures, amb ossos salats o amb tallades de carn diverses i/o amb companyia de cigrons, ben cuinats com a s'Estanc Vell de Vilafranca, sopes de peix en abstracci¨® de filigrana a can Santi Taura o el de sempre al celler cl¨¤ssic ordenat can Ripoll d'Inca, o l'antic trencador al Cuit de Miquel Calent que predica com Taura a la tele.

?s temps de fulles i arrels, cr¨¦ixer per avall. Aquesta observaci¨® tan simple sobre les anyades primes de la primavera d'hivern, una equaci¨® verbal d'una obvietat, li va dir per la r¨¤dio un hortol¨¤, un pag¨¨s mallorqu¨ª i de mercat, a la ronda que fa en Rafel Gallego, passant 'Al Dia' a IB3, on troben als cuiners de les xarxes al mercat de compra com en Pep del Bri i na Marga Coll de Miceli.

La taula roda amb els girs i mudances reals del temps i l'entorn que duen les estacions, el calendari memorial de la ruralia, el parenostic foraviler modern de La Pla?a. La ignor¨¤ncia sobre el perqu¨¨ de tot plegat per part de nosaltres els 'urbanites' ciutadans esdev¨¦ oce¨¤nica.

L'expressi¨® simple de la realitat, "ara les plantes que hi ha fan arrel i fulles" ¨¦s gr¨¤cia dels pagesos llestos, de la 'Mallorca profunda', que no ¨¦s la reserva primitiva medieval, folkl¨°rica, sin¨® el territori sense espai dels qui tenen el rellotge en els detalls dels fets i el relat apr¨¨s dels vells i amb les seves mans llaurant, sembrant, collint, dubtant, esperant. Els mallorquins 'profunds' no s¨®n millors ni pitjors, s¨®n els habitants dels pa¨ªs privat on solen menjar les coses que pertoquen i s¨®n veritat, producci¨® sense artifici ni engany de pertinen?a.