¡°Catalunya t¨¦ un concepte elitista de la cultura¡±

¡°El t¨ªtol del llibre ens ha fusionat amb l'actualitat¡±, diu Manuel P¨¦rez (Alcoi, 1981), coautor juntament amb A¨ªda Pallar¨¨s (Barcelona, 1986) d'El carrer ¨¦s nostre (Raig Verd), en refer¨¨ncia al crit "Els carrers seran sempre nostres!", de les recents manifestacions sobiranistes a Catalunya. El llibre, una hist¨°ria de les arts de carrer a Catalunya des de finals del franquisme fins a l'actualitat, ¨¦s una cr¨°nica reivindicativa d'un g¨¨nere maltractat per les institucions.

Les arts de carrer s'han mantingut sempre en una situaci¨® d'inferioritat. ¡°Catalunya t¨¦ un concepte molt elitista de la cultura, que en les arts esc¨¨niques se centra sobretot en el teatre de text i de sala¡±, explica Pallar¨¨s. ¡°Quan La Fura dels Baus va pronunciar les seves primeres paraules, al TNC, els anys noranta, va ser com si se li conced¨ªs el perm¨ªs a entrar al selecte m¨®n del teatre¡±.

¡°Em vaig quedar al¡¤lucinat quan vaig veure que la primera tesina sobre arts del carrer a l'Institut del Teatre es va fer¡­ el 2011!¡±, diu Pallar¨¨s, que es queixa que a l'Institut ¡°s'ensenyen com un art menor¡±. ¡°Ni tan sols hi ha una formaci¨® reglada, perqu¨¨ es delega en Fira T¨¤rrega¡±, apunta Manuel P¨¦rez.

T¨¤rrega ha recollit el guant i produeix, programa i forma (t¨¦ un m¨¤ster en arts del carrer amb la Universitat de Lleida) i fins i tot t¨¦ l'Off , l'espai de la programaci¨® on companyies aficionades tenen la seva oportunitat. Aix¨° ajuda al fet que a Barcelona hi hagi molt pocs espais dedicats al teatre de carrer: ¡°El Festival Escena Poblenou, el MAC dins de les festes de la Merc¨¨ i poc m¨¦s¡±, diu P¨¦rez. ¡°En preguntar per qu¨¨ la ciutat no aposta per les arts del carrer, la resposta sempre ha estat la mateixa: ¡®Tenim la cavalcada de Reis¡¯ i, tot seguit, ens remeten a T¨¤rrega. Sempre T¨¤rrega. ?s dif¨ªcil entrar a Barcelona¡±.

No obstant aix¨°, pels Jocs Ol¨ªmpics del 92 es va apostar descaradament per La Fura dels Baus i per Comediants¡­ ¡°Perqu¨¨ ja estaven consolidats internacionalment i, no ens enganyem, eren l'avantguarda cultural catalana¡±, responen els autors de l'assaig. Despr¨¦s d'aquest repunt espectacular (¡°i interessat¡±, subratllen), el g¨¨nere va tornar a l'oblit. ¡°M¨¦s tard, en la tremenda operaci¨® de m¨¤rqueting que va ser el F¨°rum dels Cultures del 2004, la dignitat la van posar les arts de carrer¡±, proclama P¨¦rez. Les institucions van tornar a confiar en grans companyies, com Comediants o La Fura, i en altres artistes, com Sol Pic¨®, Sarruga o els pallassos Monti i Cia. per projectar-se al m¨®n. ¡°Per¨° el programa de m¨¤ els relegava a ¡®accions teatrals i expressions art¨ªstiques populars a l'aire lliure¡±, lamenta A¨ªda Pallar¨¨s. ¡°Tornem a l'art menor¡­¡±

El prejudici de ser considerat un g¨¨nere ¡°de festa i animaci¨®¡±, gaireb¨¦ ¨²nicament per a nens, encara pesa¡­ ¡°El 70% del teatre de carrer a Catalunya ¨¦s entreteniment¡±, afegeix P¨¦rez, ¡°cosa que ja est¨¤ b¨¦, per¨° ¨¦s important que no es vegi nom¨¦s com un simple entreteniment, sin¨® com una cultura que t¨¦ un retorn social. I fa falta un enfocament m¨¦s madur per aprofitar aquest retorn¡±, assenyala. ¡°Els programadors tenen una mentalitat mercantilista. I com es mesura aquesta retorn, mercantil¨ªsticament? Si ens plantegem la cultura amb aquesta mentalitat, ho tenim fotut¡±.

¡°Ara plantar una furgo en un espai p¨²blic ¨¦s gaireb¨¦ impossible per q¨¹estions burocr¨¤tiques i molt complicat des del punt de vista urban¨ªstic¡±, diu P¨¦rez. ¡°A les Rambles dels setanta i vuitanta van sorgir les grans companyies. Ara, les Rambles s¨®n un parc tem¨¤tic on s'exigeix titulaci¨® als que es guanyen la vida fent d'est¨¤tua¡±.

Les companyies ¡°alternatives¡± ¨Cdes de l'Agrupaci¨® Senyor Serrano fins a Kamch¨¤tka, passant per Roger Bernat, Ernesto Collado (que acaba d'abaixar la persiana) o Insectotr¨°pics¨C, en les quals s'inclourien les que es dediquen a l'art de carrer, tenen molta m¨¦s oferta a l'estranger. A Catalunya s'ha progressat poc. ¡°Els de La Fura ho diuen sempre: ¡®T¨¦ collons que, despr¨¦s de 40 anys, seguim sent un moviment d'avantguarda¡¯, diuen. Aix¨° vol dir que el model oficial de teatre ¨¦s pseudoelitista¡±, diu Pallar¨¨s.

¡°Els pol¨ªtics no poden controlar el carrer, per m¨¦s acostumats que estiguem al fet que sigui nom¨¦s un lloc de pas. No ho ¨¦s. ?s una f¨®rmula no instrumentalitzada per cap poder pol¨ªtic¡±, sostenen P¨¦rez i Pallar¨¨s. I tot torna a l'origen. O aix¨° esperen els autors del llibre: ¡°El teatre de carrer es troba en l'ess¨¨ncia de la nostra cultura¡±.