Comprom¨ªs amb Barcelona

No ha pogut ser. Sab¨ªem que era dif¨ªcil, per¨° no impossible. Ha guanyat Amsterdam, una ciutat global que t¨¦ unes magn¨ªfiques infraestructures, un ecosistema d¡¯innovaci¨® cient¨ªfica i tecnol¨°gica molt avan?at, una sobrada capacitat per acollir milers de visitants i una qualitat de vida envejable per a moltes ciutats europees. Igual que Barcelona. Llavors, per qu¨¨ s¡¯ha decidit traslladar l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medicaments (EMA) a Amsterdam?

La resposta ja ¨¦s en boca de tots i no val la pena perdre m¨¦s temps i energia a donar-hi voltes. Els ciutadans ja estem esgotats. En comptes d¡¯aix¨°, suggereixo que a partir d¡¯ara, els barcelonins i els responsables que triem perqu¨¨ ens representin a les institucions concentrem els nostres esfor?os a culminar una obra que es va iniciar ara fa tres d¨¨cades, el 1986, amb la nominaci¨® de Barcelona com a seu dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992.

Des de llavors, Barcelona ha dut a terme la principal transformaci¨® urbana que s¡¯ha produ?t a Europa: la ciutat s¡¯ha obert al mar, ha regenerat els seus barris, s¡¯ha dotat d¡¯infraestructures modernes, ha millorat les connexions, ha ampliat l¡¯oferta de cultura i lleure i s¡¯ha reivindicat com una de les millors ciutats del m¨®n per acollir fires i congressos.

Gr¨¤cies a l¡¯ambici¨® i el lideratge dels qui ens han precedit, Barcelona ¨¦s avui una ciutat rellevant al m¨®n i forma part d¡¯un grup molt redu?t de tot just unes 50 ciutats globals amb capacitat per atreure talent i inversi¨®. Barcelona s¡¯ha convertit, en definitiva, en una ciutat moderna, tolerant, din¨¤mica i d¡¯avantguarda, de la qual els seus ciutadans ens sentim especialment orgullosos. Aquesta tasca, no obstant aix¨°, no s¡¯ha culminat i, tot i que disposem dels actius ¨Ccient¨ªfics, culturals, educatius i industrials¨C suficients per aspirar a ser globals, cal que la ciutat rebi l¡¯impuls perqu¨¨ es consolidi com una de les capitals del m¨®n.

En aix¨° est¨¤vem immersos fins fa tot just un parell de mesos i des d¡¯aquest punt hem de tornar a arrencar per no frustrar les aspiracions i ambicions de tants i tants barcelonins que veien en l¡¯EMA l¡¯oportunitat de seguir sent rellevants.

Des d¡¯aquest mateix moment, el sector privat i el sector p¨²blic, altre cop plegats, tenen l¡¯obligaci¨® d¡¯exercir el lideratge i de definir amb ambici¨® quina vol ser Barcelona aquests propers anys, m¨¦s enll¨¤ de la seg¨¹ent cita electoral i amb una visi¨® a llarg termini.

Definim les infraestructures que ens fan falta (corredor mediterrani, l¨ªnia 9, trens de rodalies, acc¨¦s al port); valorem els nostres actius culturals (el modernisme, el g¨°tic, el rom¨¤nic, el Picasso, el Mir¨®, el Liceu, el Palau, el MNAC¡­) i escriguem ¨Ccom, per cert, ha fet Amsterdam¨C un relat cultural que sigui atractiu per als nostres visitants; remoguem els obstacles ¨Cfiscals, burocr¨¤tics, idiom¨¤tics¨C que pateix el talent internacional quan arriba a Barcelona i aspirem a atreure els millors cient¨ªfics i no nom¨¦s els millors futbolistes; decidim quin turisme volem evitant d¡¯una vegada per sempre parlar malament del turisme i gestionant en positiu un dels eixos principals de la nostra economia; apostem obertament per atreure inversi¨® internacional aplicant recursos i intel¡¤lig¨¨ncia a la promoci¨® de Barcelona com a hub d¡¯emprenedoria tecnol¨°gica i capital mundial del Mobile; en definitiva, fem els deures que aquesta ciutat necessita per continuar amb una traject¨°ria d¡¯¨¨xit iniciada ara fa 30 anys i que no es pot posar en risc per una q¨¹esti¨® pol¨ªtica.

I ho hem de fer per dues raons: en reconeixement als qui van tenir la visi¨® fa 30 anys i com a comprom¨ªs davant de les noves generacions, que no ens perdonaran que deixem perdre m¨¦s oportunitats com aquesta.

Gonzalo Rod¨¦s ¨¦s president de Barcelona Global.