El desordre ideol¨°gic

La democr¨¤cia cristiana triomfa despr¨¦s de morir. En les properes eleccions catalanes hi haur¨¤ seguidors de Don Luigi Sturzo escampats per onsevulga, en llistes en les quals alguns vells tastadors troben gust a comprom¨ªs hist¨°ric itali¨¤ i altres a Kuomintang xin¨¨s. Potser tant ecumenisme t¨¦ una explicaci¨® m¨¦s senzilla i obeeix simplement al desordre ideol¨°gic que genera el processisme. Sigui com sigui, es poden trobar democristians en llistes electorals freq¨¹entades per ma?ons, partidaris del matrimoni homosexual, amics del p¨²blic i, en general, partidaris de la redistribuci¨® de rendes a trav¨¦s d¡¯impostos. Aquest lliure albir encaixa m¨¦s amb la democr¨¤cia cristiana d¡¯altres latituds on el catolicisme limita amb el luteranisme i pactar amb l¡¯esquerra no ¨¦s anatema.

A Catalunya no deixa de sorprendre que una formaci¨® de persones d¡¯ordre i de verb incontinent a Twitter, com N¨²ria de Gispert, doni suport a la llista d¡¯Esquerra Republicana. ?s cert que no ¨¦s l¡¯ERC dels Josep Llu¨ªs Carod-Rovira i els Joan Puigcerc¨®s. ?s la d¡¯Oriol Junqueras ¡ªun cat¨°lic que fa gala de la seva fe per mostrar la impossibilitat de cridar a la viol¨¨ncia¡ª i Marta Rovira, la fam¨ªlia de la qual va amagar capellans a casa durant la Guerra Civil. La difer¨¨ncia ¨¦s com entre els abertzales del marge dret i els del Goierri. Amb tot, hi ha qui veu en l¡¯Esquerra realment existent i Dem¨°crates de Catalunya (DC), l¡¯escissi¨® independentista d¡¯Uni¨®, el futur gran pol ideol¨°gic de la Catalunya sobirana. Antoni Castell¨¤, el l¨ªder de DC, concorre a les properes eleccions del 21-D com a n¨²mero 15 a les llistes d¡¯ERC. Inspirats en aquesta esp¨¨cie de Kuomintang dels inicis ¡ªfins que els comunistes van ser purgats¡ª, Esquerra acull en les seves llistes, que les enquestes donen com a guanyadora, tot tipus d¡¯ideologies: democristians, exmilitants del PSC, com Ernest Maragall i el seu Moviment d¡¯Esquerres (de n¨²mero 13) o Fabi¨¢n Mohedano, del corrent Avancem (de n¨²mero 25).

Mentre aix¨° esdev¨¦ en el pol independentista, succeeix altre tant amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, a l¡¯¨¤rea constitucionalista. Units per Avan?ar, l¡¯ala democristiana continuadora de la l¨ªnia de la UDC de Josep Antoni Duran Lleida, acudeix a aquesta contesa electoral sota el paraigua dels seus antics adversaris socialistes. Encara ressonen les campanyes en les quals un Duran Lleida de semblant greu alertava de l¡¯¡°allau immigrat¨°ria¡± des dels cartells electorals: ¡°Aqu¨ª no hi cap tothom¡±. Ara Ramon Espadaler, exconseller d¡¯Interior i dirigent d¡¯Units, ocupa el lloc n¨²mero tres per Barcelona en una candidatura en qu¨¨ alguns veuen un comprom¨ªs hist¨°ric ressuscitat. Sindicalistes d¡¯USO i CCOO i dirigents de Sociedad Civil Catalana tamb¨¦ formen part de les llistes d¡¯aquest conglomerat. Les circumst¨¤ncies s¨®n molt diverses a les de quan el Partit Comunista Itali¨¤ (PCI) va il¡¤luminar la seva proposta de compromesso. L¡¯esquerra dirigida per Enrico Berlinguer va entendre despr¨¦s del cop d¡¯estat del 1973 a Xile que els comunistes no podien arribar al poder sense el concurs de forces pol¨ªtiques moderades. Les sobiranies limitades d¡¯un m¨®n dividit en blocs obligaven a un PCI desitj¨®s d¡¯arribar al poder a brandar la moderaci¨® com a virtut, davant el risc d¡¯un cop d¡¯estat.

Ara l¡¯objectiu del PSC i d¡¯Units ¨¦s molt m¨¦s modest. Es tracta de fer-se un lloc digne al sol del Parlament. Per descomptat, si tinguessin la majoria de vots per governar no es trobarien en la trista tessitura en qu¨¨ es va trobar un PCI convertit en segona for?a pol¨ªtica, amb m¨¦s de 12 milions de vots per¨° amena?at per terrorisme de falsa bandera i per xarxes com Gladio ¡ªsobre la qual per cert no s¡¯investiga res¡ª i a la qual presumptament donaven cobertura la CIA i l¡¯OTAN. Avui aquest comprom¨ªs hist¨°ric entre democristians i socialistes ¨¦s fruit del lliure albir i de la tensi¨® nacionalista, no del temor a l¡¯espasa de D¨¤mocles.

El proc¨¦s ha convertit Catalunya en territori d¡¯hip¨¨rbole f¨¤cil en qu¨¨ les terminologies grandiloq¨¹ents desdibuixen pol¨ªtiques i ideologies. Per aix¨° cobren vida expressions com dictadura, comprom¨ªs hist¨°ric, Govern leg¨ªtim, forces d¡¯ocupaci¨®, cop d¡¯estat, presos pol¨ªtics, adoctrinament en els col¡¤legis, rep¨²blica, independ¨¨ncia, aturada de pa¨ªs¡­ Sota el mantell patri¨°tic, preval el sentiment sobre la ra¨®: les banderes flamegen quan apunten la corrupci¨®, l¡¯atur, la pobresa energ¨¨tica, el d¨¨ficit d¡¯habitatge o les retallades en sanitat, en ensenyament o en serveis socials.