Lurdes Bergad¨¤: ¡°No soc famosa, per¨° visc de la moda, i molt a gust¡±

No fa desfilades ni surt a les revistes, com tampoc va estudiar en una escola de moda, per¨° Lurdes Bergad¨¤ (Barcelona, 1950) fa m¨¦s de 40 anys que dissenya amb ¨¨xit la seva pr¨°pia marca de roba, que porta el seu nom. Amb tres botigues a Barcelona, dues a Madrid i molts altres punts de venda en espais multimarca de tot Europa, aquesta dissenyadora de 67 anys ha forjat un estil propi f¨¤cilment identificable, que conjuga disseny, qualitat i atemporalitat. En els ¨²ltims anys ha format un equip de treball al costat de seu fill, Syngman Cucala, que s¡¯encarrega de la col¡¤lecci¨® d¡¯home, i Bruna Sed¨®, una dissenyadora amb qui se sent mimetitzada. No preveu jubilar-se perqu¨¨ viu molt a gust fent el que fa, per¨° s¨ª que ha previst el futur, i vol que la seva firma la transcendeixi.

Pregunta. Com es mant¨¦ la pr¨°pia marca durant tants anys?

Resposta. La veritat ¨¦s que ho tenim dif¨ªcil, per¨° penso que de m¨¨rit tampoc en t¨¦ tant. Crec que ¨¦s tenir molt clar qu¨¨ vols. He estat una dissenyadora molt honrada amb mi mateixa. ?s com si em fes la roba per a mi, si no la veig pr¨¤ctica o c¨°moda, o b¨¦ si la relaci¨® qualitat-preu no s¡¯ajusta, ja no la faig. Faig roba que la gent pugui usar i disfrutar. Les clientes m¡¯ho agraeixen.

¡°Suposo que no seguir tend¨¨ncies tamb¨¦ fa que puguis seguir portant una pe?a meva que fa deu anys que tens a l¡¯armari¡±

P. Sempre ha estat fidel a un estil propi. No ha seguit tend¨¨ncies.

R. Ho intento, per¨° no hi ha manera. Crec que ¨¦s bo estar en la l¨ªnia del que es fa, per¨° no em surt. Tot t¨¦ els seus avantatges. Suposo que no seguir tend¨¨ncies tamb¨¦ fa que puguis seguir portant una pe?a meva que fa deu anys que la tens a l¡¯armari. Tinc moltes an¨¨cdotes, un dia em vaig trobar una noia jove que duia un vestit meu de fa m¨¦s de 30 anys i em va dir que era de la seva ¨¤via.

P. En qu¨¨ pensa quan dissenya?

R. Vull fer roba que faci il¡¤lusi¨® posar-se-la. Si tens l¡¯armari ple de b¨¤sics t¡¯¨¦s igual un que un altre. ?s una cosa sup¨¨rflua, per¨° ¨¦s un capritxet que et pots permetre cada mat¨ª. No pots canviar de casa cada dia, per¨° s¨ª de camisa.

P. Quins altres valors creu que t¨¦ la seva marca?

R. Penso que qui porta la meva roba se sent especial, perqu¨¨ l¡¯afavoreix, i les clientes la porten a gust. No perdo mai clientes. Hi ha gent que fa 30 anys que em compra i ara venen amb les filles i tamb¨¦ em compren. Tinc aquest equilibri: no et veus com tothom, per¨° amb la meva roba pots fer-ho tot.

P. Els seus clients s¨®n d¡¯aqu¨ª o estrangers?

R. A la botiga del Born potser el 80% dels clients s¨®n estrangers, per¨° a les del Bulevard Rosa i rambla Catalunya s¨®n m¨¦s locals. Els clients de fora troben la roba molt econ¨°mica, pel nivell de disseny amb el qual ens associen. Les firmes amb qu¨¨ coincidim en botigues multimarca s¨®n d¡¯un nivell m¨¦s alt, i llavors la nostra roba els sembla una ganga. Per¨° a la gent d¡¯aqu¨ª li sembla cara.

P. Des de fa uns anys tamb¨¦ treballa amb el seu fill, que t¨¦ la marca Syngman Cucala.

R. Vaig treballar sempre sola fins que el meu fill gran va dir que volia ser dissenyador. Primer no li vaig fer gaire cas. Per¨° va fer la carrera i va decidir fer dissenys per a home, i va comen?ar a fer la seva col¡¤lecci¨®. Llavors em vaig comen?ar a plantejar el meu futur. Fins aleshores pensava que quan jo mor¨ªs es moriria tot. Per¨° quan en Syngman es va posar a treballar amb mi em vaig plantejar el futur de l¡¯empresa. I tamb¨¦ es va afegir a l¡¯equip una altra dissenyadora, Bruna Sed¨®, que ja fa deu anys que treballa amb mi.

P. Li ha anat b¨¦ aquesta connexi¨® amb gent m¨¦s jove?

R. No ho buscava, per¨° m¡¯ho he trobat. Va ser en Syngman qui em va presentar una alumna seva de disseny. Em va dir que tenia una alumna que m¡¯encantaria, i aix¨ª va ser. Ara no notes qu¨¨ ha dissenyat una i qu¨¨ ha fet l¡¯altra. Quan portes deu anys treballant de costat, a vegades hi ha peces que ni jo mateixa recordo qui les va dissenyar.

P. No ha desfilat mai?

R. Nom¨¦s una vegada, i no em va agradar. Potser soc una nena mimada. Estava molt ben acostumada, quan vaig comen?ar a l¡¯ofici, totes les revistes de moda em venien a buscar roba, em treien a la portada i em donaven les gr¨¤cies. Aix¨° ha anat canviant, ara si no pagues no surts enlloc. Per¨° un dia em van trucar del 080, perqu¨¨ no havia desfilat mai, i ho vaig comentar a l¡¯equip i a tots els va fer il¡¤lusi¨®.

P. I no li va agradar l¡¯experi¨¨ncia?

R. No em va agradar el resultat, no vaig sortir enlloc. Ni una nota de premsa, com si no hagu¨¦s existit, i vaig dir: a la porra!, que fa 40 anys que treballo. ?s un m¨®n on no he entrat, i la meva marca ja funciona. Crec que hi ha dos camins per guanyar-se la vida en aquest m¨®n. Si et dediques a fer desfilades i relacions p¨²bliques, potser no vens gaire per¨° tens un nom, i amb els anys pots fer perfums i tovalloles i a viure. Per¨° fer les dues coses i fer-les b¨¦ ¨¦s molt dif¨ªcil. Hi ha qui ho fa, per¨° jo no tinc aquesta capacitat de treball.

P. Es passa la vida dissenyant o tamb¨¦ viu altres coses?

R. Tamb¨¦ visc, per¨° m¡¯agrada molt el que faig. La pressi¨® no l¡¯he tingut mai, perqu¨¨ no faig desfilades ni presento les col¡¤leccions. Faig dues col¡¤leccions a l¡¯any. Una desfilada porta molta feina si la vols fer b¨¦. Per¨° jo no ho faig. He triat l¡¯altra via, fer b¨¦ la roba. Venc perqu¨¨, mod¨¨stia a part, la roba est¨¤ ben feta. Aprofundim molt en el disseny. No som famosos, per¨° vivim d¡¯aix¨° i molt a gust.

P. Com veu el sector de la moda a Barcelona?

R. A Barcelona i a tot el m¨®n, molt avorrida. ?s una pena. Les empreses de low cost no es poden permetre arriscar. Perqu¨¨ del que menys fan, en fan milers. Qualsevol novetat ¨¦s un risc. Aleshores aquestes empreses cada vegada fan m¨¦s b¨¤sics i tothom va de b¨¤sics.

P. Vost¨¨ s¨ª que pot arriscar?

R. S¨ª, a cada col¡¤lecci¨® em permeto un caprici. Jo puc fer menys quantitat d¡¯una pe?a en concret, i l¡¯acabo venent. Al taller que treballa per a mi ja li va b¨¦ aquesta mida de producci¨®. Per exemple, jo ahir vaig anar tot el dia vestida amb uns pantalons per provar-los, els vam tenyir amb un producte met¨¤l¡¤lic, preci¨®s, per¨° vaig acabar amb les ungles negres. Jo aix¨° no ho puc vendre.

P. Troba dissenyadors que valguin la pena?

R. Aqu¨ª no, per¨° n¡¯hi ha de grans, com Yoshi Yamamoto, que per mi ¨¦s el meu mestre. Comme des Gar?ons tamb¨¦ m¡¯agrada molt. Tinc vertadera devoci¨® per aquests dos. Despr¨¦s m¡¯agraden peces concretes de diferents dissenyadors.

P. El tancament del Bulevard ¨¦s un indicador del drama de les petites marques i botigues?

R. S¨ª. Cada vegada costa m¨¦s trobar gent petita a qui llogar les botigues del Bulevard.

P. Quins altres carrers de Barcelona ja no tenen cap inter¨¨s per a la moda?

R. El Portal de l¡¯?ngel ¨¦s tot del grup Inditex, i el passeig de Gr¨¤cia. Els joves ho tenen dif¨ªcil. De botigues multimarca cada vegada n¡¯hi ha menys, i posar la teva botiga en una zona comercial ¨¦s impossible.

P. A Barcelona hi ha moltes escoles, qu¨¨ fan els estudiants quan surten?

R. Fan b¨¤sics, van a Inditex. ?s trist, per¨° a ells ja els agraden els b¨¤sics, ja han nascut amb aix¨°. No els presentis una faldilla amb un volum especial. Tinc estudiants que venen a fer pr¨¤ctiques i hi estic en contacte, per¨° em costa que vinguin, perqu¨¨ nom¨¦s vull que vinguin els que hi veig un futur, i em costa. Aquestes marques els ofereixen coses que quan tens 20 anys atrauen, com ara viatjar pel m¨®n.

P. Vost¨¨ tenia molt clar que volia ser dissenyadora?

R. Jo no vaig estudiar ni moda ni disseny. A mi no m¡¯agradava res del que venien les botigues i jo em feia la meva roba. A sobre casa meva hi vivia una modista, i sempre li anava a preguntar com ho havia de fer. Jo sabia que la meva roba agradava molt perqu¨¨ tothom em preguntava on me l¡¯havia comprat. I vaig comen?ar fent quatre vestits i venent-los a les amigues. Despr¨¦s vaig estar un temps en una empresa de pr¨ºt-¨¤-porter. All¨¤ vaig aprendre molt, fins que em vaig instal¡¤lar pel meu compte. Els primers anys em deia Plexiglas, i va durar m¨¦s de deu anys, per¨° quan vaig sortir fora d¡¯Espanya, em vaig assabentar que Plexiglas era una marca registrada alemanya i vaig haver de retirar el nom. Aleshores vaig comen?ar amb Lurdes Bergad¨¤.

P. Dissenyar roba per a nens no se li ha acudit?

R. No, perqu¨¨ he tingut dos fills i els he fet molta roba. Per¨° tamb¨¦ els he fet passar vergonya. I un dia em vaig adonar que els nens volen anar com els altres nens. Fins als dos o tres anys els pots vestir com vulguis, per¨° despr¨¦s ja tenen opini¨®. No volen anar especials, ells volen anar com tots els seus amics. I a l¡¯adolesc¨¨ncia passa el mateix. La personalitat vestint no arriba fins als 25 anys.

P. Vost¨¨ ha vestit sempre com ha volgut?

R. S¨ª. A mi l¡¯¨²nic que em condiciona ¨¦s el meu f¨ªsic. T¡¯has de posar el que et queda b¨¦.