Un criminal de guerra bosniocroat se su?cida amb ver¨ª en un tribunal de la Haia

L'exgeneral bosniocroat Slobodan Praljak, de 72 anys, ha mort avui dimecres despr¨¦s d'ingerir ver¨ª durant la lectura de la seva ¨²ltima sent¨¨ncia d'apel¡¤laci¨® al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl¨¤via (TPII) per crims de guerra. Prajlak, el comandament militar que va ordenar que s'ataqu¨¦s el pont de Mostar, ha cridat que no era un criminal de guerra i a continuaci¨® s'ha begut un flasc¨® davant de la incredulitat dels presents.

Condemnat el 2013, en primera inst¨¤ncia, a 20 anys de pres¨® per crims de guerra perpetrats contra musulmans bosnians, Praljak ha ingerit una subst¨¤ncia desconeguda quan els jutges han confirmat la pena. A m¨¦s de l'exgeneral, havien estat condemnats fa quatre anys cinc presos m¨¦s, tots pol¨ªtics o militars bosniocroats, castigats per haver format una associaci¨® criminal per crear una Gran Cro¨¤cia mitjan?ant la neteja ¨¨tnica.

La lectura de l'apel¡¤laci¨® transcorria sense problemes quan l'exgeneral ha al?at la veu i s'ha begut el l¨ªquid d'un flasc¨® que s'ha tret de la butxaca. La seva advocada ha estat qui ha alertat que es tractava de ver¨ª. La sessi¨® ha estat suspesa enmig d'una gran confusi¨®. Els lletrats i secretaris presents a la sala s'han aixecat i els traductors, atordits, han tancat els micr¨°fons. Carmel Agius, president de la sala, ha ordenat que es correguessin les cortines del banc dels acusats i la misteriosa beguda es fes analitzar al laboratori. El tribunal, amb seu a la Haia, ha trucat a una ambul¨¤ncia. S'ha obert una investigaci¨® per esbrinar com va arribar el ver¨ª a les mans de Praljak, i la sala 1 del tribunal, el lloc dels fets, ha estat precintada.

La televisi¨® croata ha avan?at, al cap de dues hores, que el general havia mort. La not¨ªcia l'ha confirmat m¨¦s tard el primer ministre d'aquest pa¨ªs, Andrej Plenkovi?, que ha donat el condol a la fam¨ªlia i ha estat cr¨ªtic amb la sent¨¨ncia contra Praljak per considerar-la injusta. M¨¦s tard, el mateix tribunal ha informat de la defunci¨®.

Els jutges han mantingut la pena de 25 anys imposada el 2013 al principal reu del grup, Jadranko Prlic, ex-primer ministre de l'autoproclamada Rep¨²blica de Herceg-B¨°snia (1991). Les penes han estat les mateixes que ja havien establert per a Bruno Stojic, antic ministre de Defensa de la mateixa Rep¨²blica (20 anys); l'exgeneral Milivoj Petkovic (20 anys); Valentin Coric, comandant de la policia bosniocroata (16 anys) i Berislav Pusic, a c¨¤rrec de l'intercanvi de presoners (10 anys).

Praljak va ser qui va ordenar bombardejar el pont otom¨¤ de la ciutat de Mostar, a la regi¨® d'Hercegovina. La construcci¨®, del segle XVI, creua el riu Neretva i uneix les dues parts de la ciutat. El novembre del 1993, va volar pels aires, i en el primer judici, es va considerar que havia causat ¡°un dany enorme a la poblaci¨® musulmana¡±. Encara que es va convertir en un s¨ªmbol de la destrucci¨® de la guerra, i era una de les peces m¨¦s conegudes de l'arquitectura isl¨¤mica als Balcans, en l'apel¡¤laci¨® s'ha acceptat l'explicaci¨® del vell militar. Va dir que era ¡°un objectiu militar m¨¦s¡±. El pont va ser reconstru?t amb ajuda del Banc Mundial i la supervisi¨® de la Unesco. Es va tornar a inaugurar el 2004.

Segons la sent¨¨ncia original, als camps d'internament per a civils musulmans bosnians ¡°van acabar dones, nens i ancians sotmesos a condicions inhumanes, sense aigua, menjar o atenci¨® m¨¨dica¡±. Aquest tracte constitueix un crim de guerra que potser ¨¦s el m¨¦s inesperat del conflicte dels Balcans.

Els sis condemnats van encap?alar una campanya contra els seus ve?ns musulmans bosnians entre el 1993 i el 1995, durant la guerra de B¨°snia, tot i que bosniocroats i musulmans bosnians havien estat aliats. La Rep¨²blica Croata d'Herceg-B¨°snia es va proclamar el 1991, per¨° no va obtenir el reconeixement internacional. Dissolta el 1994, despr¨¦s dels acords de pau de Dayton, signats entre serbis, bosnians i croats, es va sumar despr¨¦s a la Federaci¨® de B¨°snia-Hercegovina. Mentre va estar activa, va imposar el que els seus dirigents van anomenar cultura croata controlant els mitjans de comunicaci¨® i els municipis.