Passat i present d¡¯Iceta

El primer secretari del PSC ¨¦s un lector vora?, ha confessat que voldria ser llibreter i ha escrit uns quants assajos, per¨° fins ara ning¨² havia publicat la seva biografia. El periodista Ra¨²l Montilla n¡¯ha fet la primera, a quatre mans amb l¡¯interessat, i com a tal presenta els inconvenients d¡¯una versi¨® oficial sobre el passat i el present del pol¨ªtic que s¡¯ha posat de moda, tot i que Miquel Iceta ja era socialista quan no existia el PSC. Abans del 1978, any de la creaci¨® del partit i amb nom¨¦s 17 anys, ja militava al Partit Socialista Popular (PSP) d¡¯Enrique Tierno Galv¨¢n, encara que la ciutadania de m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre el descobr¨ª a l¡¯inici de les auton¨°miques de 2015, quan va arrencar a ballar al ritme de Queen i el Don¡¯t stop me now.

El llibre relata la dilatada traject¨°ria de l¡¯ara presidenciable socialista com a cuiner an¨°nim de gaireb¨¦ totes les salses on hi era el PSC. Es llegeix d¡¯una tirada, l¡¯estil ¨¦s ¨¤gil i s¡¯estructura en blocs i cap¨ªtols breus que relaten amb diverses an¨¨cdotes el pas d¡¯Iceta per la Moncloa, l¡¯Ajuntament de Cornell¨¤ i el Parlament, abans d¡¯aterrar, gaireb¨¦ com sempre per casualitat, a la direcci¨® del PSC. L¡¯obra no grata en els episodis menys agradables de la vida org¨¤nica que el van esquitxar, com ara la topada amb Carme Chac¨®n quan aquesta li va imposar la seva llista a les generals de desembre del 2015. ¡°Yo ten¨ªa muchas ganas de que Pere Navarro fuera diputado, tambi¨¦n quer¨ªa que estuviera Maurici Lucena, y ella en cambio no lo ve¨ªa ¡ªs¨ª entraron en aquella lista personas de la m¨¢xima confianza de Chac¨®n, como Jos¨¦ Zaragoza o Germ¨¢n Rodr¨ªguez¡ª. Estas cosas pasan en la vida¡±, confessa Iceta (p¨¤g. 100). Amb la repetici¨® de les eleccions Meritxell Batet va ser la candidata, per¨° Navarro no va anar a les llistes. Per primer cop, el PSC deixava tirat un primer secretari en abandonar el c¨¤rrec.

ICETA. EL ESTRATEGA DEL PARTIDO SOCIALISTA

Ra¨²l Montilla
Ediciones B
302 p¨¤gines

16 / @ 5,49 euros

Iceta. El estratega del Partido Socialista oblida altres episodis importants en la hist¨°ria del PSC que no s¨®n aliens al seu l¨ªder actual. El m¨¦s important, la ruptura personal i pol¨ªtica entre el partit i Pasqual Maragall despr¨¦s de saber-se que tenia Alzheimer i volia repetir com a candidat a la Generalitat. O la p¨¨rdua de l¡¯alcaldia de Barcelona el 2011, despr¨¦s de 32 anys al poder amb unes relacions sempre dif¨ªcils entre el l¨ªder i la federaci¨® socialista de la ciutat. Tampoc s¡¯esmenta el degoteig de baixes i desercions al grup parlamentari, quan Iceta el dirigia i quatre diputats van trencar la disciplina de vot al Parc de la Ciutadella.

El to de l¡¯obra ¨¦s molt de l¡¯estil icetista: procurant molestar el m¨ªnim possible. Tot i aix¨ª, no s¡¯est¨¤ de fer algun reconeixement p¨²blic dels seus adversaris interns. ¡°En momentos de grandes decisiones, el Baix Llobregat no ha estado conmigo¡± (p¨¤g. 128), diu, per desfer la creen?a que l¡¯associa amb la federaci¨® del PSC m¨¦s influent i que va apostar per N¨²ria Parlon. Iceta ha crescut pol¨ªticament amb Jos¨¦ Zaragoza, l¡¯omnipresent secretari d¡¯organitzaci¨® del PSC durant una ¨¨poca, procedent d¡¯aquella comarca, per¨° el va tenir al davant a les prim¨¤ries per liderar el PSC i despr¨¦s el PSOE. En els dos casos va perdre l¡¯exdirigent. ¡°Ahora se est¨¢ reiventando como diputado¡±, diu Iceta de Zaragoza (p¨¤g. 291) despr¨¦s d¡¯admetre les seves qualitats pol¨ªtiques i abans de revelar que ¡°en la etapa de Gobierno de Montilla ¨¦l tuvo algunos desencuentros¡±.

De qui va ser president de la Generalitat nom¨¦s t¨¦ paraules d¡¯elogi, encara que l¡¯elaboraci¨® de l¡¯Estatut els va distanciar en algun moment. El llibre no ho recull, per¨° es deixen caure m¨¦s que insinuacions sobre els delegats del sector catalanista del PSC que no van donar suport a Chac¨®n al congr¨¦s de Sevilla, aquell que va perdre per 22 vots davant Alfredo P¨¦rez Rubalcaba, autor de la frase pronunciada en un comit¨¨ federal del PSOE (¡°esto no lo arregla ni Miquel Iceta¡±) per referir-se al seu tarann¨¤ pactista. El llibre no esmenta tampoc les males relacions que van mantenir els dos en alguna etapa, tot i que ara tot s¨®n paraules m¨²tues d¡¯elogi quan coincideixen en p¨²blic i fins i tot quan l¡¯Alfredo li presenta un llibre. No pas aquest, ¨¦s clar.