Cullera i dejuni

Els objectes quotidians tenen les seves hist¨°ries, en ells hi barregem l¡¯agradable del record amb el desagradable de la p¨¨rdua (trencament?). Fetitxisme i castraci¨® s¨®n presents en els objectes ideals, com aquella tassa impossible amb el seu platet i cullera folrats de pell, creada per Meret Oppenheim (1913-1985) despr¨¦s d¡¯una experi¨¨ncia amb Picasso al Caf¨¨ de Flore de Par¨ªs. Oppenheim hauria ensenyat al pintor el disseny d¡¯una polsera folrada de pell, i aquest li hauria replicat que qualsevol cosa, ¡°fins i tot aquesta tassa i aquest platet¡±, es podia revestir d¡¯aquesta manera. Setmanes m¨¦s tard, quan Breton va convidar l¡¯artista germanosu?ssa a portar una obra a l¡¯Exposition surr¨¦aliste d¡¯objets, a la Galerie Charles Ratton, ella va comprar un joc de te en uns grans magatzems i va folrar cada pe?a amb pell de gasela xinesa. Breton va titular l¡¯obra D¨¦jeuner en fourrure (1936) (Dinar en pell) fent un joc d¡¯associacions entre la pintura de Manet D¨¦jeuner sur l¡¯herbe (1863) i la novel¡¤la de Leopold von Sacher-Masoch La Venus de les pells (1870).

El surrealisme ¨¦s una mina per a les arts perqu¨¨ ataca l¡¯(in)conscient de l¡¯espectador. El fet que els objectes surrealistes m¨¦s efectius estiguin elaborats amb objectes familiars o pobres (la petita cullera-sabatilla trobada per Breton en un mercat vell de Par¨ªs, la planxa de ferro amb una filera de tatxes a la part interior (Man Ray) o els diminuts aparadors de fusta (Joseph Cornell), ¨¦s un senyal de desig reprimit i, d¡¯una manera econ¨°mica, despla?at. La seva for?a dep¨¨n de la tensi¨® entre les hist¨°ries subjectives i les socials. Per la seva irrealitat, l¡¯objecte surrealista ¨¦s marcadament revolucionari. No sol ser agradable, m¨¦s aviat al contrari, provoca repulsi¨®, estranyesa, p¨¨rdua. L¡¯anhel que descriuen aquests objectes no es pot satisfer perqu¨¨ es defineixen en la mancan?a.

A l¡¯exposici¨® La pr¨¤ctica impossibilitat del dejuni, l¡¯artista barcelon¨ª Jaume Pitarch presenta aquestes mateixes ¡°p¨¨rdues¡± com fetitxes/objectes art¨ªstics. Ell mateix rebutja el terme surrealista per definir-los (escultures, instal¡¤lacions, fotografies, v¨ªdeos, textos) i proposa alguna cosa m¨¦s conceptual, ¡°aprofundir en la mateixa g¨¨nesi de l¡¯objecte i les situacions, les seves possibilitats discursives i el seu potencial ressonant¡±. El t¨ªtol de la mostra al¡¤ludeix a l¡¯escenificaci¨® i potenciaci¨® del que ¨¦s improductiu, in¨²til, disfuncional... on resideix el dejuni. Ho resumeix d¡¯aquesta manera: ¡°Rescatar els vestigis materials produ?ts pels nostres ritus de consum i reordenar-los mitjan?ant un gest po¨¨tic ¨¦s una manera de tractar d¡¯expandir de nou aquest sentit, fer una arqueologia d¡¯aquelles coses de car¨¤cter ¨ªntim o instrumental i pensar qu¨¨ possibilita que se¡¯ns estiguin oferint ara, en una societat postindustrial¡±.

Pitarch retorna l¡¯objecte a la realitat (social) d¡¯on prov¨¦. Les seves obres s¨®n surrealistes al declivi del surrealisme, ja que posen en q¨¹esti¨® i contradicci¨® les diferents economies de l¡¯objecte. La majoria van ser trobats al carrer ¡ªxiclets, una escala trencada, una cadira amb un pal i una bossa de pl¨¤stic de supermercat, vidres trencats d¡¯una sucursal banc¨¤ria¡ª, adquirits en mercats o despr¨¦s del tancament d¡¯una f¨¤brica ¡ªtotxos, p¨°sters i car¨¤tules de DVD, un bast¨® de cec¡ª. Hi ha fins i tot un xupa-xups fet de mocs, col¡¤locat dins d¡¯una vitrina com un objecte votiu.

La c¨¤rrega narrativa d¡¯aquestes peces elimina qualsevol ambival¨¨ncia en favor de la den¨²ncia. Susp¨¨n el ¡°desig¡± i en el seu lloc condueix l¡¯espectador a un territori de recan?a on fins i tot el dejuni es fa impossible. El v¨ªdeo Acci¨® dom¨¨stica il¡¤lustra aquesta idea: durant dos minuts assistim davant d¡¯un monitor al ball d¡¯una cullera sota el raig d¡¯aigua d¡¯una aixeta.Com a soluci¨® a tant pessimisme, facin l¡¯exercici seg¨¹ent. Passegin per Tecla Sala sense llegir els textos explicatius. Veuran com el desig desperta i es mant¨¦, per un temps, susp¨¨s. Mengin i no llegeixin. Cullera i dejuni.