L¡¯Ajuntament de Barcelona trenca amb l¡¯escriptori de Microsoft

Els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona deixaran de gestionar en menys d'un any el seu correu electr¨°nic a trav¨¦s del popular client Outlook. El Consistori t¨¦ previst migrar el servidor de Microsoft Exchange a Open-Xchange, una alternativa de programari de codi obert. La Comissionada de Tecnologia i Innovaci¨® Digital a l'Ajuntament, Francesca Bria, explica que la pres¨¨ncia del gegant inform¨¤tic de Bill Gates als ordinadors municipals s'anir¨¤ reduint abans que conclogui el mandat municipal. El seu objectiu ¨¦s que nom¨¦s s'utilitzi Windows com a base i que totes les aplicacions de l'escriptori passin a ser de programari no propietari. Aix¨ª mateix, l'Ajuntament prioritzar¨¤ l'enc¨¤rrec de projectes tecnol¨°gics a pimes locals i remunicipalizar¨¤ part del desenvolupament de programes amb 65 nous funcionaris.

Mozilla en comptes d'Internet Explorer o una alternativa com OpenOffice per a l'ofim¨¤tica. S¨®n alguns dels exemples dels canvis que preveu el Pla digital de l'Ajuntament de Barcelona. I un objectiu de futur seria anar m¨¦s enll¨¤: prescindir de Windows per fer servir un sistema operatiu Linux com Ubuntu, que ja s'executa en 1.000 computadores del Consistori barcelon¨ª com a prova pilot.

El Consistori remunicipalizar¨¤ part del desenvolupament de programes amb 65 nous funcionaris

Com si una can?¨® es llanc¨¦s al mercat juntament amb la seva partitura o es fessin p¨²blics i amb el dret a ser reutilitzats els pl¨¤nols d'un edifici. Aix¨ª ¨¦s el programari lliure. Es pot veure com est¨¤ fet per dins i el seu codi es pot modificar. ¡°Els fons que v¨¦nen dels ciutadans s'han d'invertir en sistemes que es puguin reutilitzar i obrir a un ecosistema local¡±, explica Bria al mateix temps que precisa que el de Barcelona ¨¦s el primer ens municipal que s'ha unit a la campanya europea Public Money, Public Code (En angl¨¨s: diners p¨²blics, codi p¨²blic).

L'objectiu de l'Ajuntament ¨¦s ¡°evitar gastar tants diners en serveis que tenen grandiosos costos de llic¨¨ncia¡± i no dependre de prove?dors concrets arran de contractes que, en alguns casos, es tanquen per d¨¨cades. En l'univers del codi obert, si un prove?dor deixa un projecte, un altre equip pot mirar com est¨¤ fet i continuar treballant-hi. Les llic¨¨ncies no es paguen, nom¨¦s el suport. Tamb¨¦ promou la reutilitzaci¨®: els programes de Barcelona es podran utilitzar, segons Bria, en altres municipis de Catalunya o del m¨®n. De fet, explica que la plataforma pr¨°pia de l'Ajuntament de monitoratge de sensors, Sentillo, s'empra ja en llocs remots com Dubai o el Jap¨®.

La comissionada d'Innovaci¨® Digital, que abans d'aterrar a Barcelona fitxada pel Govern de l'alcaldessa Ada Colau va treballar a l'ag¨¨ncia d'innovaci¨® del Govern angl¨¨s, NESTA, detalla que l'estrat¨¨gia de codi obert no nom¨¦s es redueix a les aplicacions que l'Ajuntament consumeix. Tamb¨¦ inclou els projectes de desenvolupament d'eines pr¨°pies, siguin en l'¨¤mbit intern o extern. En total, abans d'acabar el mandat la primavera de 2019, l'Ajuntament es compromet a invertir un 70% del pressupost en inform¨¤tica en software no propietari.

L'Ajuntament es compromet a invertir un 70% del pressupost en inform¨¤tica en software no propietari

Per refor?ar el desenvolupament intern de tecnologia l'Ajuntament fitxar¨¤ 65 inform¨¤tics. La meitat d'ells s'incorporar¨¤ a l'Institut Municipal d'Inform¨¤tica (IMI) al gener. L'altra ho far¨¤ un any m¨¦s tard. Ser¨¤ despr¨¦s quan la plantilla de l'ens arribar¨¤ als 300 treballadors. Quant a l'externalitzaci¨®, l'Ajuntament ha establert uns ¡°est¨¤ndards ¨¨tics¡± per prioritzar la contractaci¨® d'¡°empreses locals que treballen amb open source i metodologies ¨¤gils¡±.

¡°L'edat mitjana dels treballadors de l'IMI ¨¦s de 50 anys i els CEO de les tecnol¨°giques en tenen 20¡±, reflexiona Bria. Aix¨ª justifica en part la comissionada d'Innovaci¨® l'ampliaci¨® de la plantilla interna, encara que reconeix que els actuals treballadors s'han adaptat b¨¦ a la nova manera de treballar: a l'anomenat desenvolupament ¨¤gil, un m¨¨tode de gesti¨® de projectes que es basa a avaluar cont¨ªnuament els requeriments dels programes a mesura que es van perfilant.

L'Ajuntament t¨¦ previst culminar 20 projectes inform¨¤tics seguint el nou pla digital en el pr¨°xim any i mig. Un d'ells ¨¦s la creaci¨® d'un ¡°mercat digital¡± per facilitar l'acc¨¦s de les petites empreses a la contractaci¨® p¨²blica. En aquesta plataforma es publicaran les licitacions, en forma d'aparador virtual, ¡°amb m¨¦s informaci¨® i anticipadament¡± perqu¨¨ les petites empreses puguin ¡°planificar¡± les seves candidatures amb una antelaci¨® que els permeti competir amb les grans corporacions.

La regi¨® italiana de Piemont, Austr¨¤lia o la capital finlandesa, H¨¨lsinki, tenen governs amb els quals Barcelona s'inspira des del punt de vista de la digitalitzaci¨® de l'Administraci¨® p¨²blica. A Espanya, segons la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Com¨² de les Administracions P¨²bliques, el 2020 el canal digital ha de ser el prioritari a l'hora de gestionar la burocr¨¤cia. Bria comenta que Barcelona tamb¨¦ ¨¦s un referent: Amsterdam ha tradu?t a l'angl¨¨s sis guiesdel Consistori que resumeixen la nova gesti¨® inform¨¤tica de la ciutat.

Barcelona nomenar¨¤ al gener un comissionat de Protecci¨® de Dades

El fet que les aplicacions codifiquin els seus documents amb est¨¤ndards oberts facilita que puguin comunicar-se entre elles. Aquest factor fa m¨¦s senzilla la creaci¨® de grans repositoris de dades (Big Data) que l'Ajuntament valora com un coneixement fonamental. Veure les variables del tr¨¤nsit en temps real i treure conclusions dels hist¨°rics o tenir sobre un mapa quins habitatges estan deshabitats s¨®n exemples que enumera Bria sobre el que anomena "intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva". Un dels projectes en els quals el Consistori treballa per centralitzar aquests fluxos ¨¦s la creaci¨® d'un quadre de comandament per a la ger¨¨ncia municipal. L'objectiu d'aquesta aplicaci¨®, que estar¨¤ a punt a finals de 2018, ¨¦s centralitzar en una pantalla els principals indicadors de la ciutat i optimitzar la presa de decisions.

La tecnologia pren el pols a Barcelona en temps real i conforma una r¨¤fega cont¨ªnua de matrius de dades, algunes de les quals personals. Bria explica que Barcelona est¨¤ preparada per garantir la privacitat d'acord amb la reforma de la normativa de protecci¨® de dades de la Uni¨® Europea que entra en vigor el mar? vinent. Per aquest motiu l'Ajuntament t¨¦ previst nomenar a un comissionat de Protecci¨® de Dades mes vinent. "Ser¨¤ la primera ciutat del sud del mediterrani a tenir aquesta figura", assegura Bria.

La comissionada d'Innovaci¨® afirma que el fet de prescindir de programari de les grans companyies no minvar¨¤ la seguretat dels sistemes municipals. En la l¨ªnia de protegir la privadesa, Barcelona treballa en una nova iniciativa juntament amb la capital holandesa per crear una carpeta privada per a cada ciutad¨¤. A dins hi haur¨¤ totes les dades que l'Ajuntament t¨¦ de la persona. L'objectiu ¨¦s garantir, conclou Bria, la "sobirania tecnol¨°gica".