Carvalho es cola a les vinyetes

L¡¯escriptor Hern¨¢n Migoya es feia creus que ning¨² s¡¯hagu¨¦s atrevit a traslladar les aventures del detectiu m¨¦s popular de la literatura espanyola contempor¨¤nia a les p¨¤gines d¡¯un c¨°mic. Per aix¨°, quan una nit entre copes, Migoya entaulava amistat amb Daniel V¨¢zquez, fill del novel¡¤lista Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, va veure clara la seva missi¨®: portar l¡¯irrepetible inspector Pepe Carvalho a les vinyetes.

Migoya ho ha aconseguit tres anys despr¨¦s, quan gr¨¤cies a un amic com¨², va con¨¨ixer el fill del Premi Nacional de les Lletres del 1995 en un sopar on es ¡°van entusiasmar junts¡± amb el projecte. ¡°?s una il¡¤lusi¨® personal¡±, assegura el guionista, un seguidor declarat del policia galaicocatal¨¤. La seva primera aventura, Tatuaje, es pot llegir des del 17 de setembre en el c¨°mic que publica Norma Editorial.

Al detectiu Carvalho, l¡¯ha interpretat l¡¯actor Carlos Ballesteros al cinema, aix¨ª com Patxi Andi¨®n a la cinta de Vicente Aranda, o fins i tot Juanjo Puigcorb¨¦ a la petita pantalla. Adaptar a les vinyetes les desventures d¡¯aquest ¡°vividor, sentimental¡±, i tamb¨¦ ¡°desencantat¡± Carvalho, segons Migoya, ¡°ha requerit molta responsabilitat perqu¨¨ ¨¦s a l¡¯imaginari col¡¤lectiu¡±.

Amb el mateix tacte o, si ¨¦s possible, amb m¨¦s delicadesa encara, el dibuixant Bartolom¨¦ Segu¨ª s¡¯ha encarregat de posar rostre al detectiu Montalb¨¢n. Segu¨ª s¡¯ha enfrontat, per primera vegada, a la tasca d¡¯adaptar una novel¡¤la al c¨°mic. L¡¯il¡¤lustrador mallorqu¨ª i l¡¯escriptor barcelon¨ª s¡¯inspiren en l¡¯actor Ben Gazzara per crear Carvalho encara que Segu¨ª, comenta rient que per ell, el resultat ¨¦s una barreja d¡¯aquest i Burt Reynolds.

Durant els 15 mesos en qu¨¨ el dibuixant, Premi Nacional de C¨°mic, ha dedicat a reconstruir el m¨®n de Carvalho, Segu¨ª diu que s¡¯ha retrobat ¡°amb els escenaris de la Barcelona que vaig comen?ar a dibuixar¡± cap als anys vuitanta. Tatuaje, que se centra a resoldre l¡¯aparici¨® d¡¯un cad¨¤ver amb un misteri¨®s dibuix a la platja de Vilassar de Mar, t¨¦ lloc el 1974, un any abans de la mort del dictador i, diu Migoya, ¡°en una Espanya desitjosa de ser el que mai ha estat: un pa¨ªs normal¡±.

Per construir el paisatge urban¨ªstic de la Barcelona dels setanta, amb la Rambla i el barri xino, Segu¨ª ha hagut de documentar-se amb fotografies per edificar locals que ja no existeixen. Passant les 72 p¨¤gines de Tatuaje, el dibuixant intenta que el lector viatgi al m¨®n de Carvalho, ¡°als seus ¨¤nims i sensacions¡±, amb colors saturats i foscos, i un dibuix de llapis amb ¡°tra? r¨¤pid que inspira el carrer¡±, que tan b¨¦ coneix el detectiu barcelon¨ª. Per dibuixar la seva estimada Charo, Segu¨ª es fixa en actrius espanyoles del destape com B¨¢rbara Rey o Paca Gabald¨®n.

L¡¯adaptaci¨® de les aventures de Pepe Carvalho al c¨°mic arriba en un moment en qu¨¨ la ind¨²stria gaudeix ¡°de molt bona salut¡±, apunta Oscar Valiente, director de Norma Editorial, que retrata un g¨¨nere que floreix amb ¡°noves editorials i llibreries cada any¡±. Valiente va veure en aquest projecte una oportunitat d¡¯¡°explotar el c¨°mic contemporani¡± en un negoci que, segons ell, roman impermeable a la revoluci¨® digital, ¡°ja que el c¨°mic segueix sent un objecte de col¡¤lecci¨® i per les seves particularitats narratives es gaudeix m¨¦s en paper¡±.

De Montalb¨¢n, Migoya recorda que el va con¨¨ixer als 15 anys a la biblioteca de la seva Barber¨¤ del Vall¨¨s i que, va ser la xerrada amb l¡¯escriptor, el que el va animar a seguir els seus passos entre llibres. Cinc anys abans, Migoya ja havia devorat 80 t¨ªtols de novel¡¤la negra.

La cr¨°nica d¡¯una ¨¨poca

Escriptor i dibuixant coincideixen que els llibres de Montalb¨¢n van m¨¦s enll¨¤ de novel¡¤les polic¨ªaques per convertir-se en la ¡°cr¨°nica d¡¯una ¨¨poca, des del punt de vista social i pol¨ªtic¡±, diu Migoya, que ha ¡°intentat condensar l¡¯esperit de l¡¯obra¡±.

Migoya no deixa de ¡°fascinar-se¡± per l¡¯¡°hedonista¡± Pepe Carvalho el creador del qual, diu conven?ut, utilitza per canalitzar ¡°sentiments ¨ªntims¡±, del llorejat escriptor ¡°massa forts potser per expressar-los¡±. El guionista lloa el treball de Segu¨ª que plasma amb el seu llapis un personatge ¨²nic. ¡°Carvalho ¨¦s un c¨ªnic per¨° tamb¨¦ un sentimental, un hedonista que sovint es planta en peu de guerra contra el sistema i de passada contra ell mateix¡±. Unes cr¨°niques, en les quals, segons el responsable d¡¯adaptar-lo al c¨°mic ¡°estem tots reflectits¡±. La primera col¡¤laboraci¨® entre Migoya i Segu¨ª es repetir¨¤ en dues ocasions m¨¦s, amb les seg¨¹ents aventures de la s¨¨rie Carvalho: La soledad del manager i Los mares del sud.