Aprendre

A mi tamb¨¦ em preguntaven de petit qu¨¨ volia ser de gran i no vaig tenir mai una resposta, fins que vaig assumir una s¨¤via reflexi¨® de Carlos P¨¦rez Barrio, el mestre d¡¯escola, que amb el temps em va servir per anar per la vida sense haver de donar explicacions sobre el que ni jo sabia. ¡°Els oficis s¡¯aprenen; les carreres s¡¯estudien¡±, em va advertir quan jo era un cul inquiet i despr¨¦s d¡¯una severa esbroncada: ¡°Espavila, Ramon¡±.

Potser perqu¨¨ llavors encara no havia resolt aquell dilema, carn de can¨® com em sentia el dia que es va estrenar una mat¨¨ria que em sonava definitiva anomenada selectivitat, i despr¨¦s d¡¯haver-me barallat ja amb el professor de matem¨¤tiques i divertit amb el de llat¨ª perqu¨¨ ens explicava en catal¨¤ la batalla de Troia, em vaig apuntar a la Facultat de Ci¨¨ncies de la Informaci¨® a la UAB.

Tot i que no tenia gaire clar qu¨¨ era el periodisme ¨Cde fet, avui encara se segueix discutint¨C, em permetia seguir vivint al carrer, on de nen canviava de feina cada mat¨ª, igual que qualsevol dels molts adults del poble.

Hi havia dies en qu¨¨ volia ser un tractant de bestiar per poder viatjar en cami¨® i portar un feix de bitllets; estava conven?ut que els diners no eren al banc sin¨® a la butxaca dels qui compraven i venien vaques i mules. Tamb¨¦ vaig pensar a ser agutzil perqu¨¨ no tots els meus amics sabien fer sonar la trompeta i encara menys anunciar amb una veu ben forta i clara que a la nit hi hauria funci¨® de circ a la pla?a.

Les carreres s'estudien, els oficis s'aprenen, deia Carlos P¨¦rez Barris. I jo anava i venia de l'aula, del carrer i de la redacci¨®, el taller artes¨¤ en el qual s'ordenaven les not¨ªcies, es jerarquitzaven les seccions, s'editaven els diaris i es repartien les funcions segons la categoria laboral.

M¨¦s endavant, vaig voler ser esmolet, pel xiulet especial que se sentia, per la voluptuositat de la bicicleta i pel pedal que movia feixugament una roda de pedra que feia saltar espurnes i grinyolava, un so tan feridor per a les orelles com agra?da per a les fulles dels ganivets i les tisores, fins i tot per als paraig¨¹es amb m¨¤nec. Tamb¨¦ tenia debilitat pels matalassers i les seves vares d¡¯avellaner, perqu¨¨ jugaven amb la llana igual que les ¨¤vies feien ganxet.

M¨¦s prec¨ªs i admirat era el capador, un senyor que s¡¯asseia en una cadira on gaireb¨¦ no li cabia el cul i treia els testicles dels garrins com qui reparteix cartes al bar: un tall, una mica de fil, un raig d¡¯oli i vinga a c¨®rrer.

Tamb¨¦ vaig complir com a escol¨¤ i em vaig interessar pel so de les campanes m¨¦s que no pas per l¡¯ofici de campaner, un c¨¤rrec que volia molta dedicaci¨® perqu¨¨ no ¨¦s el mateix cridar a missa que tocar a morts o a sometent. M¡¯atreia, de fet, el repicar quan es barrejava amb els cops compassats del martell que se sentia a casa del ferrer, mestre i aprenent plegats a la forja, amb les tenalles i els guants a les mans: ara tu, ara jo, cada vegada m¨¦s artistes que jornalers perqu¨¨ gaireb¨¦ no quedaven mascles i eg¨¹es per cal?ar, escassejaven les arades i les aixades, i la terra ja no es llaurava, sin¨® que s¡¯esquarterava amb tractors.

La forja es va plegar a poc a poc a la demanda de reixes, arcs i picaportes, de peces decoratives per a les masies habilitades pels amos que feien fora els masovers com si fossin gossos, i la for?a es va tornar tra?a. El mall ja no colpejava ni rebotava amb una tenacitat escruixidora sobre l¡¯enclusa, sin¨® que s¡¯imposava una cad¨¨ncia menys vigorosa i un batec m¨¦s suau, dits de seda i cap enginy¨®s.

No es tracta de q¨¹estionar les noves tecnologies sin¨® de reivindicar aquest ordre, aquesta redacci¨® i aquest diari que funcionava de major com quan de petit anaves a escola.

No he vist mai una cara suada m¨¦s po¨¨tica que la d¡¯un ferrer, negra pel carb¨®, gris com l¡¯acer, vermella de foc, incandescent en la penombra. El meu heroi es deia Joan Prat, el ferrer d¡¯Alpens, amb un llegat que ser¨¤ immortal mentre es mantingui dempeus la seva escultura del Manelic de Terra Baixa i tingui hereus com Enric Pla. Tot i que no van treballar junts, Pla tamb¨¦ viu a Alpens i ¨¦s un premiat mestre forjador i escultor, enamorat del modernisme, amarat de Gaud¨ª i coordinador des de fa cinc anys de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia. Els ¨²ltims vint bancs de la bas¨ªlica s¨®n obra de Pla, un artista de formes netes i minimalistes despr¨¦s de molts anys d¡¯ofici, de di¨¤leg cos a cos amb el foc a la llum d¡¯Alpens, punt de trobada cada dos anys de ferrers de tot Europa amb el lema de Forja al carrer!

¡°El carrer, sempre el carrer; no pares mai a casa, la teva vida consisteix a fer tombs carrer amunt, carrer avall¡±, es lamentaven els meus pares i el meu mestre, que patien per si de gran volia ser ferrer i no escultor, capador i no veterinari, periodista encara que estigu¨¦s matriculat a la UAB. Les carreres s¡¯estudien, els oficis s¡¯aprenen, deia Carlos P¨¦rez Barrios. I jo anava i venia de l¡¯aula, del carrer i de la redacci¨®, el taller artes¨¤ on s¡¯ordenaven les not¨ªcies, es jerarquitzaven les seccions, s¡¯editaven els diaris i es repartien les funcions segons la categoria laboral de cadasc¨².

Ara ja no hi ha aprenents, sin¨® becaris, que, segons d¡¯on venen, arriben amb un manual d¡¯instruccions i una habilitat especial per bellugar-se en el gran basar en qu¨¨ s¡¯han convertit molts diaris, on cada dia es fa m¨¦s dif¨ªcil saber on va cada cosa, distingir les bones de les males informacions, les prescindibles de les importants, els breus de les obertures, tots pendents d¡¯internet i del digital. No es tracta de q¨¹estionar les noves tecnologies, sin¨® de reivindicar aquest ordre, aquesta redacci¨® i aquest diari que funcionava de gran com quan de petit anaves a escola.

¡°Al principi, i durant molt de temps, no tens ni idea del que est¨¤s fent, per¨° amb el temps les peces comencen a encaixar¡±, explicava David Simon en una entrevista a Jot Down. ¡°Et dediques a tornar cada dia al mateix lloc, a la mateixa sala, cobreixes els mecanismes de funcionament una vegada i una altra fins que ho coneixes tan b¨¦ que res ni ning¨² pot eludir-te ni pot mentir-te (¡­). Els amateurs no poden fer aquesta feina¡±. Jo no em canso d¡¯aprendre i no deixo d¡¯anar a classe dues vegades a la setmana.